Els últims mesos, s'han succeït a Alemanya les detencions de nois –i també noies– de 15, 16 i 17 anys, la majoria refugiats que van arribar al país com a menors no acompanyats i que, un cop al país, han estat reclutats per les xarxes gihadistes. El cas del nen de Ludwigshafen, una ciutat bàsicament industrial del sud-oest del país, és diferent, perquè ha rebaixat l'edat dels menors susceptibles de ser captats per l'islamisme i, a sobre, en un noi no arribat de territoris en guerra, sinó criat al país.
Alemanya viu en estat d'alarma general des de fa mesos, sacsejada per notícies de terroristes sorgits dels 1,2 milions de refugiats que ha rebut des del 2015. Amb l'arribada de les festes de Nadal, la situació està encara més crispada. Els mercats nadalencs són teòrics objectius fàcils, perquè n'hi ha per tot el país i són llocs on conflueixen ciutadans i turistes, en proporcions semblants. Teòricament, un atac a un d'aquests punts seria un atemptat contra el conjunt del món cristià europeu.
El nen de dotze anys ha quedat sota tutela de les autoritats alemanyes. “Ja no és un perill per a la societat”, va dir l'alcaldessa de la ciutat, Eva Lohse. Si més no, no ho serà en aquestes festes i en aquesta població. La simple sospita que un nano d'aquesta edat es plantegi un atemptat és, però, “motiu d'alarma per a qualsevol de nosaltres”, com va afirmar ahir Steffen Seibert, portaveu de la cancellera Merkel.
Del terrorisme al crim comú
La sospita sobre els refugiats menors s'escampa per Alemanya. No només pels seus vincles amb el gihadisme, sinó també amb la delinqüència comuna i, sobretot, per la violència contra les dones. Aquesta setmana, el cas d'un refugiat afganès sospitós d'haver violat i matat una noia de 19 anys que tornava a casa amb bicicleta després d'una festa, va derivar en conflicte amb Atenes. El presumpte atacant, que havia entrat a Alemanya als setze anys, havia estat condemnat el 2013 a Grècia a deu anys de presó per intent d'assassinat d'una altra dona a Corfú. Grècia el va deixar en llibertat vigilada un any i mig després. Ningú no el va buscar ni va emetre cap ordre de cerca internacional quan va desaparèixer. L'advocada que el va defensar llavors l'ha reconegut com l'autor de la nova violació i mort, que s'haurien pogut evitar, segons Alemanya, si Atenes hagués controlat els seus refugiats.