Puja la tensió entre Berlín i Ankara
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
“Turquia està enderrocant l'estat de dret”, es queixava el ministre de Justícia alemany, Heiko Maas, en una carta enviada al seu homòleg turc, Bekir Bozdag, i reproduïda ahir per Der Spiegel. Elevava així el to d'una discussió bilateral que fa més de dues setmanes que es cou –des de la detenció, el 14 de febrer, del periodista alemany Deniz Yücel a Istanbul– i que, a escala diplomàtica, s'ha traduït fins ara en una “citació” per part del Ministeri d'Afers Estrangers de l'ambaixador de Turquia a Berlín i, en sentit invers, en la convocatòria del seu col·lega alemany per part d'Ankara. La situació jurídica de Yücel ha empitjorat els últims quinze dies. A la detenció, sota l'acusació de propaganda terrorista, la va seguir aquesta setmana l'ordre d'ingrés en presó preventiva per un període de temps indeterminat. Les protestes contra el setge als mitjans de comunicació imposat pel president turc, Recep Tayyip Erdogan, s'han estès per tot Alemanya, incloent-hi el govern federal.
En paral·lel, a Alemanya s'han prohibit aquesta setmana dos mítings en suport de la reforma constitucional impulsada per Erdogan, que l'ha de dotar d'amplis poders presidencials. Primer es va prohibir el míting que s'havia de celebrar dijous, amb la presència del mateix Bozdag. Ahir es va negar el permís a un altre acte previst per demà, diumenge, a Colònia, amb el titular d'Economia, Nihat Zeybekçi, que intenta traslladar-lo a una altra ciutat de la regió, Leverkusen.
L'objectiu d'aquests actes és guanyar-se el vot dels turcs alemanys per al referèndum de mitjan abril sobre la reforma presidencialista d'Erdogan. A Alemanya hi viuen més de tres milions de ciutadans d'origen turc, la meitat dels quals té dret de vot a Turquia. El 18 de febrer no es va impedir que el primer ministre turc, Binali Yildirim, protagonitzés un míting a Oberhausen, a l'oest d'Alemanya. En aquells moments, la mateixa cancellera Merkel va aprofitar el pas per Alemanya del cap de govern d'Erdogan per intercedir pel periodista. Ara, amb Yücel a la presó i sense perspectives de solució al seu cas, la situació s'ha crispat.
Però, per Erdogan, la detenció del periodista no és a l'origen de l'escalada de confrontació, sinó el suport d'Alemanya als militants kurds. “No deixen parlar els nostres ministres”, va dir el president turc. “Se'ls hauria de jutjar [als alemanys] pel fet de protegir i acollir terroristes.”
La tensió no és nova: les relacions bilaterals han passat unes quantes sotragades, sigui arran de la condemna del genocidi armeni per part del Parlament alemany, que va indignar Erdogan, o per les crítiques a la purga després de l'intent de cop d'estat, al juliol. Merkel ha intentat “preservar” de les successives crisis l'acord entre la UE i Turquia en matèria de refugiats, impulsat per la cancellera per frenar l'arribada d'asilats a territori comunitari.
Amb el cas Yücel, la situació ha empitjorat. Es tracta d'un ciutadà alemany, amb reputació de periodista seriós i corresponsal de Die Welt, diari del poderós grup Springer, proper a la CDU de Merkel. Fins ara, hi havia crítiques puntuals per la situació dels 150 periodistes presos a Turquia. Ara, Berlín està disposat a fer “el que calgui” per alliberar el seu ciutadà, perdut en una presó turca.
“Turquia està enderrocant l'estat de dret”, es queixava el ministre de Justícia alemany, Heiko Maas, en una carta enviada al seu homòleg turc, Bekir Bozdag, i reproduïda ahir per Der Spiegel. Elevava així el to d'una discussió bilateral que fa més de dues setmanes que es cou –des de la detenció, el 14 de febrer, del periodista alemany Deniz Yücel a Istanbul– i que, a escala diplomàtica, s'ha traduït fins ara en una “citació” per part del Ministeri d'Afers Estrangers de l'ambaixador de Turquia a Berlín i, en sentit invers, en la convocatòria del seu col·lega alemany per part d'Ankara. La situació jurídica de Yücel ha empitjorat els últims quinze dies. A la detenció, sota l'acusació de propaganda terrorista, la va seguir aquesta setmana l'ordre d'ingrés en presó preventiva per un període de temps indeterminat. Les protestes contra el setge als mitjans de comunicació imposat pel president turc, Recep Tayyip Erdogan, s'han estès per tot Alemanya, incloent-hi el govern federal.
En paral·lel, a Alemanya s'han prohibit aquesta setmana dos mítings en suport de la reforma constitucional impulsada per Erdogan, que l'ha de dotar d'amplis poders presidencials. Primer es va prohibir el míting que s'havia de celebrar dijous, amb la presència del mateix Bozdag. Ahir es va negar el permís a un altre acte previst per demà, diumenge, a Colònia, amb el titular d'Economia, Nihat Zeybekçi, que intenta traslladar-lo a una altra ciutat de la regió, Leverkusen.
L'objectiu d'aquests actes és guanyar-se el vot dels turcs alemanys per al referèndum de mitjan abril sobre la reforma presidencialista d'Erdogan. A Alemanya hi viuen més de tres milions de ciutadans d'origen turc, la meitat dels quals té dret de vot a Turquia. El 18 de febrer no es va impedir que el primer ministre turc, Binali Yildirim, protagonitzés un míting a Oberhausen, a l'oest d'Alemanya. En aquells moments, la mateixa cancellera Merkel va aprofitar el pas per Alemanya del cap de govern d'Erdogan per intercedir pel periodista. Ara, amb Yücel a la presó i sense perspectives de solució al seu cas, la situació s'ha crispat.
Però, per Erdogan, la detenció del periodista no és a l'origen de l'escalada de confrontació, sinó el suport d'Alemanya als militants kurds. “No deixen parlar els nostres ministres”, va dir el president turc. “Se'ls hauria de jutjar [als alemanys] pel fet de protegir i acollir terroristes.”
La tensió no és nova: les relacions bilaterals han passat unes quantes sotragades, sigui arran de la condemna del genocidi armeni per part del Parlament alemany, que va indignar Erdogan, o per les crítiques a la purga després de l'intent de cop d'estat, al juliol. Merkel ha intentat “preservar” de les successives crisis l'acord entre la UE i Turquia en matèria de refugiats, impulsat per la cancellera per frenar l'arribada d'asilats a territori comunitari.
Amb el cas Yücel, la situació ha empitjorat. Es tracta d'un ciutadà alemany, amb reputació de periodista seriós i corresponsal de Die Welt, diari del poderós grup Springer, proper a la CDU de Merkel. Fins ara, hi havia crítiques puntuals per la situació dels 150 periodistes presos a Turquia. Ara, Berlín està disposat a fer “el que calgui” per alliberar el seu ciutadà, perdut en una presó turca.