GEMMA C. SERRA - AMSTERDAM
El liberal Mark Rutte, alumne exemplar de les consignes estalviadores d'Angela Merkel, o l'islamòfob Geert Wilders, adorador de Donald Trump que vol independitzar de Brussel·les un dels països fundacionals de la UE.
Aquestes són les principals opcions de les eleccions generals d'avui a Holanda, en què els sondejos apunten a un empat entre dues forces dretanes, la moderada i la radical. La de Rutte representa la continuïtat de l'actual cap de govern. L'altra, la ruptura i un senyal explosiu que donarà empenta a la ultradreta europea, especialment al Front National francès, capitanejat per Marine Le Pen.
Són onze –sobre 31 registrats– els partits que, segons els sondejos, poden accedir a escons. Ni Rutte ni Wilders podran governar sols; en el cas de l'islamòfob Partit per la Llibertat (PVV), se suposa que cap altra formació no li donaria suport, encara que quedés primer. Però totes les mirades estan dipositades en el torcebraç entre aquests dos polítics, companys de generació –53 anys té Wilders, 50 Rutte– i tots dos sortits del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), que ara lidera el primer ministre i que l'ultradretà va abandonar el 2004, en protesta per les negociacions d'adhesió de Turquia a la UE. Els temps en què Holanda tenia la llei d'asil més generosa d'Europa fa molt que han quedat enrere. Rutte ha endurit la política en matèria d'immigració i ha defensat la negativa a acollir més refugiats, que, segons ell, haurien de rebre ajut humanitari dins la pròpia regió en crisi. Considera que els ciutadans d'origen estranger han d'acceptar els principis i l'estil de vida holandesos, o marxar del país. Una línia dura que l'aparta de socialdemòcrates i verds, que han donat la sorpresa amb un notable avanç en els sondejos.
Molt més radical és, òbviament, Wilders, que practica sense escrúpols la campanya de la por pel “tsunami de la islamització”. Vol barrar les fronteres als immigrants, prohibir l'Alcorà, tancar mesquites, impedir l'arribada al país de més musulmans i expulsar-ne els delinqüents amb doble nacionalitat.
Consulta pel ‘Nexit'
A escala europea, vol sotmetre un Nexit –versió neerlandesa del Brexit– a referèndum, en el qual demanaria el vot per la sortida del país de la UE i de la independència respecte a Brussel·les. Amb propostes com aquestes, i la perspectiva de situar-se com a primera força (tal com pronosticaven fins fa poc les enquestes), el PVV s'ha convertit en un perill per a una Europa ja molt desunida, en què fins ara els populismes dretans només tenien èxit entre els nouvinguts o a la perifèria, com ara la Polònia de Jaroslaw Kaczynski i l'Hongria de Víktor Orbán. Wilders és una amenaça des del cor fundacional europeu. Fins i tot si no aconseguís trobar aliats, en cas de quedar primer, una victòria moral seria una empenta per a Le Pen, a França, de cara a les dues voltes presidencials que se celebraran a l'abril i al maig. Els sondejos han rebaixat les expectatives del PVV, mentre que la mà de ferro de Rutte amb Turquia –vetant mítings de polítics turcs al seu territori– han revalorat el cap de govern.
La tensió amb Turquia ha eclipsat aquests dies tota la resta de temes en l'escenari polític. Les imatges dels aldarulls de joves turcs a Amsterdam, paradigma de l'Holanda oberta i multicultural, i la invasió de piulades d'un Wilders que se sent refermat en els seus arguments islamòfobs, donen un panorama d'imprevisibilitat als comicis. Són unes eleccions amb final obert, en un país de prop de 12,6 milions d'electors, del vot dels quals està pendent, de cop, tota la UE.
El conflicte amb Turquia i l'aparent desinflada de Wilders han marcat la recta final d'una campanya en un país petit, però molt rellevant, per a Europa, no només perquè en una de les seves ciutats, Maastricht, es va signar el Pacte per a l'Estabilitat i el Creixement, fonament de molts maldecaps per als sobreendeutats i incomplidors dels seus criteris.
El Consell Electoral nacional va decidir a principi d'any reinstaurar el recompte manual de vots i un protocol de seguretat extraordinari –totes les dades des dels centres de votació a les delegacions municipals i de districte es transmetran per telèfon– per por de ciberatacs. Els resultats oficials no s'esperen fins al dimarts 21, tot i que la mateixa nit electoral la televisió pública difondrà projeccions. Si de debò hi hagués empat entre Rutte i Wilders, podria ser una nit prou llarga. Les sospites sobre hipotètics hackers s'adreçaven cap a Rússia, com a instigadora de manipulacions o infiltracions en els sistemes informàtics. Per si no n'hi havia prou, fa poc es va detectar l'acció de pirates turcs en pàgines d'institucions holandeses. “Som otomans, som Turquia” era el missatge aparegut en alguns webs, com el del Museu de la Guerra.
I encara ahir, en la vigília electoral, WikiLeaks va publicar 1.699 “documents filtrats” sobre Rutte i 1.392 sobre Wilders. D'aquest últim n'hi ha un que desvela el seu intent per formar una aliança internacional per prohibir la immigració dels països islàmics. De Rutte hi ha converses confidencials amb Obama.
El liberal Mark Rutte, alumne exemplar de les consignes estalviadores d'Angela Merkel, o l'islamòfob Geert Wilders, adorador de Donald Trump que vol independitzar de Brussel·les un dels països fundacionals de la UE.
Aquestes són les principals opcions de les eleccions generals d'avui a Holanda, en què els sondejos apunten a un empat entre dues forces dretanes, la moderada i la radical. La de Rutte representa la continuïtat de l'actual cap de govern. L'altra, la ruptura i un senyal explosiu que donarà empenta a la ultradreta europea, especialment al Front National francès, capitanejat per Marine Le Pen.
Són onze –sobre 31 registrats– els partits que, segons els sondejos, poden accedir a escons. Ni Rutte ni Wilders podran governar sols; en el cas de l'islamòfob Partit per la Llibertat (PVV), se suposa que cap altra formació no li donaria suport, encara que quedés primer. Però totes les mirades estan dipositades en el torcebraç entre aquests dos polítics, companys de generació –53 anys té Wilders, 50 Rutte– i tots dos sortits del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), que ara lidera el primer ministre i que l'ultradretà va abandonar el 2004, en protesta per les negociacions d'adhesió de Turquia a la UE. Els temps en què Holanda tenia la llei d'asil més generosa d'Europa fa molt que han quedat enrere. Rutte ha endurit la política en matèria d'immigració i ha defensat la negativa a acollir més refugiats, que, segons ell, haurien de rebre ajut humanitari dins la pròpia regió en crisi. Considera que els ciutadans d'origen estranger han d'acceptar els principis i l'estil de vida holandesos, o marxar del país. Una línia dura que l'aparta de socialdemòcrates i verds, que han donat la sorpresa amb un notable avanç en els sondejos.
Molt més radical és, òbviament, Wilders, que practica sense escrúpols la campanya de la por pel “tsunami de la islamització”. Vol barrar les fronteres als immigrants, prohibir l'Alcorà, tancar mesquites, impedir l'arribada al país de més musulmans i expulsar-ne els delinqüents amb doble nacionalitat.
Consulta pel ‘Nexit'
A escala europea, vol sotmetre un Nexit –versió neerlandesa del Brexit– a referèndum, en el qual demanaria el vot per la sortida del país de la UE i de la independència respecte a Brussel·les. Amb propostes com aquestes, i la perspectiva de situar-se com a primera força (tal com pronosticaven fins fa poc les enquestes), el PVV s'ha convertit en un perill per a una Europa ja molt desunida, en què fins ara els populismes dretans només tenien èxit entre els nouvinguts o a la perifèria, com ara la Polònia de Jaroslaw Kaczynski i l'Hongria de Víktor Orbán. Wilders és una amenaça des del cor fundacional europeu. Fins i tot si no aconseguís trobar aliats, en cas de quedar primer, una victòria moral seria una empenta per a Le Pen, a França, de cara a les dues voltes presidencials que se celebraran a l'abril i al maig. Els sondejos han rebaixat les expectatives del PVV, mentre que la mà de ferro de Rutte amb Turquia –vetant mítings de polítics turcs al seu territori– han revalorat el cap de govern.
La tensió amb Turquia ha eclipsat aquests dies tota la resta de temes en l'escenari polític. Les imatges dels aldarulls de joves turcs a Amsterdam, paradigma de l'Holanda oberta i multicultural, i la invasió de piulades d'un Wilders que se sent refermat en els seus arguments islamòfobs, donen un panorama d'imprevisibilitat als comicis. Són unes eleccions amb final obert, en un país de prop de 12,6 milions d'electors, del vot dels quals està pendent, de cop, tota la UE.
El conflicte amb Turquia i l'aparent desinflada de Wilders han marcat la recta final d'una campanya en un país petit, però molt rellevant, per a Europa, no només perquè en una de les seves ciutats, Maastricht, es va signar el Pacte per a l'Estabilitat i el Creixement, fonament de molts maldecaps per als sobreendeutats i incomplidors dels seus criteris.
El Consell Electoral nacional va decidir a principi d'any reinstaurar el recompte manual de vots i un protocol de seguretat extraordinari –totes les dades des dels centres de votació a les delegacions municipals i de districte es transmetran per telèfon– per por de ciberatacs. Els resultats oficials no s'esperen fins al dimarts 21, tot i que la mateixa nit electoral la televisió pública difondrà projeccions. Si de debò hi hagués empat entre Rutte i Wilders, podria ser una nit prou llarga. Les sospites sobre hipotètics hackers s'adreçaven cap a Rússia, com a instigadora de manipulacions o infiltracions en els sistemes informàtics. Per si no n'hi havia prou, fa poc es va detectar l'acció de pirates turcs en pàgines d'institucions holandeses. “Som otomans, som Turquia” era el missatge aparegut en alguns webs, com el del Museu de la Guerra.
I encara ahir, en la vigília electoral, WikiLeaks va publicar 1.699 “documents filtrats” sobre Rutte i 1.392 sobre Wilders. D'aquest últim n'hi ha un que desvela el seu intent per formar una aliança internacional per prohibir la immigració dels països islàmics. De Rutte hi ha converses confidencials amb Obama.