Rutte vol que Holanda lideri el no al populisme
Un cap del govern, el liberal Mark Rutte, demanant als seus conciutadans ser els primers a dir no, des del cor d'Europa, al populisme dretà; l'islamòfob Geert Wilders, aprofitant la crisi oberta amb Turquia, arran de la prohibició de fer mítings a Holanda, per insistir que l'única solució davant “gent com Erdogan” és “tancar les fronteres”. De rerefons, Erdogan amenaçant d'imposar sancions a Holanda i de dur-la al Tribunal Europeu dels Drets Humans per la prohibició dels mítings.
Aquesta era la situació ahir, dos dies abans de les eleccions generals holandeses en un país que fins la setmana passada estava ja políticament prou dividit i on, de cop, s'ha entrat en un conflicte obert amb la Turquia presidencialista que vol Erdogan, per la via d'una reforma constitucional. Les eleccions holandeses es veien ja, dins i fora del país, com un sí o un no als populismes que representen Wilders, als Països Baixos, o Marine Le Pen, a França. Divendres passat, amb la prohibició de fer mítings al país –dins la campanya d'Erdogan per captar el vot de la immigració a la seva reforma–, va entrar un factor inesperat, de conseqüències difícils de preveure. Està clar que Erdogan n'és el guanyador, a escala de Turquia, ja que cada prohibició li serveix per endurir el to contra la “censura occidental”. A escala holandesa, sembla que la resposta contundent de Rutte, en no permetre aquests actes de campanya, ha estat encertada. Però potser no sigui suficient per frenar l'empenta islamòfoba, ara refermada per les imatges d'aldarulls com els protagonitzats ahir per seguidors d'Erdogan a Amsterdam, el cor de l'Holanda més tolerant i multicultural, de cop envaït per banderes turques.
A Holanda no hi ha lloc per a una “policia de l'Alcorà”, va dir ahir Wilders en l'únic debat televisiu amb Rutte. Cal vigilar “els musulmans residents a Holanda”, hi va afegir, mentre que Rutte apel·lava al seny i negava que el país estigui ja “islamitzat”. El cap de l'executiu va insistir, també, que mai no formarà una aliança de govern amb Wilders, mentre aquest reclamava l'expulsió “immediata” de l'ambaixador turc. Rutte, amb el seu característic posat calmat, li va respondre que frases com aquesta evidencien “la diferència entre governar o enviar una piulada”, en al·lusió a l'allau de missatges amb què Wilders inunda cada dia les xarxes (en part perquè ha restringit les aparicions públiques per motius de seguretat). El duel d'ahir s'havia concebut com un espai “a l'americana”, amb un moderador que semblava presentar un concurs televisiu i més públic present que a cap míting al carrer. El “problema turc” ho ha eclipsat tot, en un moment en què Wilders perdia pes als sondejos. El seu partit ja no s'entreveu com la força més votada, sinó empatat amb els liberals de Rutte o fins i tot per sota. Turquia és el factor clau en els comicis, per molt que el conflicte generat per la campanya d'Erdogan no és exclusiu d'Holanda. Merkel va donar tot el seu suport a Rutte i va desqualificar un cop més el terme “nazisme” que Erdogan aplica a tot Occident. “És indignant, sobretot tenint en compte que Holanda va patir l'ocupació nacionalsocialista”. Des d'Ankara, el líder turc va tornar a acusar la cancellera de “donar suport al terrorisme”.