Holanda conté els ultres
GEMMA C. SERRA - AMSTERDAM
El “senyal” que Marine Le Pen esperava sentir d'Holanda, en forma d'una victòria de l'islamòfob Geert Wilders, no es va produir. El Partit de la Llibertat (PVV) del líder ultradretà va quedar prou lluny del Partit de la Democràcia i la Llibertat (VVD) del cap del govern actual, el liberal Mark Rutte: 31 escons, per a la formació del primer ministre, contra 19 per a la llista islamòfoba, que aspirava a guanyar els comicis.
Al tancament dels col·legis, els primers resultats a peu d'urna eren eloqüents. És aviat per saber quina serà la propera coalició de govern ja que el Parlament té 150 escons i Rutte, segons aquestes projeccions, necessitarà socis. Però s'elimina la por d'un Nexit, variant neerlandesa del Brexit, desitjada per Wilders. I també el perill d'un contagi d'eufòria des d'aquest país fundador de la UE cap a França, on se celebren les dues rondes d'eleccions presidencials entre abril i maig.
Val a dir que el PVV puja –quatre escons, segons aquestes projeccions–, cosa que ahir mateix ja va fer valer Wilders: “Gràcies als meus votants, hem guanyat escons; Rutte no s'ha desfet de mi”, va piular a Twitter. El VVD baixa nou escons i els socialdemòcrates del PVDA, actuals socis de govern de Rutte, perden 29 escons i s'enfonsen. Però tot això semblava no-res anit, comparat amb el daltabaix que hauria estat veure el partit de Wilders com a primera força, per molt que probablement no hauria pogut formar govern, per manca de socis.
Holanda es va mobilitzar en unes eleccions dites clau per a Europa. Es votava en estacions de tren, com l'històric bar de la Centraal d'Amsterdam; en barcasses, a la veïna ciutat d'Almede; en antics molins de vent, en zones rurals, o dins els museus. Tres hores abans de tancar els locals de votació, la participació era del 55%, més de cinc punts per sobre de la del 2012. Holanda s'havia mobilitzat en aquestes eleccions clau per a Europa.
“Han marcat l'agenda”
“Wilders ha marcat l'agenda. Rutte ha fet un gir cap a la dreta, sobretot en política de refugiats, per intentar apaivagar la caiguda de vots que li venia al damunt. Per això, també, ha estat tan contundent la seva prohibició als mítings turcs. No volia veure banderes amb la mitja lluna al carrer amb Wilders parlant de tsunami islamitzador”, explicava Peter Wisse, militant dels Verds L'Esquerra, un dels votants del bar Centraal.
El seu partit, liderat per Jesse Klave, és l'única entre les formacions susceptibles d'entrar en una coalició, dels vint-i-vuit que concorren a les generals, que defensa l'acollida de refugiats. A Klave, votant d'Amsterdam com Wisse, se'l veu com una mena de Justin Trudeau, el dinàmic primer ministre canadenc, contrapès nord-americà de Donald Trump. “No és cert que hagi mort l'Holanda de la tolerància, la dels anys setanta i vuitanta, meca del moviment hippy. És que segurament mai no va existir com vostès la veien. Més que tolerància, el que defineix l'holandès és un tant m'és el que faci l'altre. Els holandesos estan acostumats a viure en el seu cercle, sense preocupar-se del veí, llevat que el molesti”, argumentava Friso Wielenga, un altre votant i historiador a la Universitat alemanya de Münster.
L'estudiós recordava que a Holanda, durant segles, van conviure “sense ni tocar-se” catòlics i protestants. Al “turisme hippy i del fes l'amor i no la guerra se'ls va tolerar perquè era gent de pas. I tot el que vol dir contribuir a l'economia, amb mà d'obra barata, és ben vist”, va continuar. Amb els refugiats, la situació ha canviat, va concloure, sense delatar qui votava, però deixat clar que “en cap cas” és Wilders.
“Jo no m'amago. Voto Wilders, sí. Crec que hi ha massa musulmans, no ho dissimulo. I no només perquè canvien la nostra societat, que també. És que hi ha hagut morts en nom de l'islam. Europa tremola, hem d'invertir en mesures de seguretat que no necessitàvem i crear-nos maldecaps que no tindríem, si no hi fossin”, deia Paul van Roden, que és funcionari.
La policia patrullava als aeroports i les estacions en una jornada electoral entre setmana en què Amsterdam era a petar de gent, com sempre, i sota un sol esplèndid que va omplir les terrasses de ciutadans o visitants ansiosos de torrar-se una mica mentre prenien cafè o cervesa. “Ha estat un trasbals. Però s'ha de fer”, explicava Jutta Ravelli, responsable de la logística electoral de l'Ajuntament d'Amsterdam, respecte al “retorn” al llapis vermell per marcar el vot a la papereta. Va ser la pràctica habitual des del 1992 fins que, fa deu anys, es va implantar un sistema informatitzat.
La seva vulnerabilitat i la por de l'acció de hackers va fer que el Ministeri de l'Interior recuperés el procediment del vot i recompte manual. “El recompte oficial i repartiment d'escons es donarà a conèixer el dia 21, a les 4 de la tarda. Entenem les impaciències. Però cal ser rigorosos. Un atac cibernètic que qüestionés els resultats seria fatal”, va dir Marjolein Wlasmit, del Consell Electoral. A la nit, l'autoritat electoral es va limitar a emetre estimacions parcials. Després es recomptaran un a un els vots, es transmetran acta a acta a cada delegació de districte i, un cop revisats, els oficialitzarà la central de l'Haia.
El “senyal” que Marine Le Pen esperava sentir d'Holanda, en forma d'una victòria de l'islamòfob Geert Wilders, no es va produir. El Partit de la Llibertat (PVV) del líder ultradretà va quedar prou lluny del Partit de la Democràcia i la Llibertat (VVD) del cap del govern actual, el liberal Mark Rutte: 31 escons, per a la formació del primer ministre, contra 19 per a la llista islamòfoba, que aspirava a guanyar els comicis.
Al tancament dels col·legis, els primers resultats a peu d'urna eren eloqüents. És aviat per saber quina serà la propera coalició de govern ja que el Parlament té 150 escons i Rutte, segons aquestes projeccions, necessitarà socis. Però s'elimina la por d'un Nexit, variant neerlandesa del Brexit, desitjada per Wilders. I també el perill d'un contagi d'eufòria des d'aquest país fundador de la UE cap a França, on se celebren les dues rondes d'eleccions presidencials entre abril i maig.
Val a dir que el PVV puja –quatre escons, segons aquestes projeccions–, cosa que ahir mateix ja va fer valer Wilders: “Gràcies als meus votants, hem guanyat escons; Rutte no s'ha desfet de mi”, va piular a Twitter. El VVD baixa nou escons i els socialdemòcrates del PVDA, actuals socis de govern de Rutte, perden 29 escons i s'enfonsen. Però tot això semblava no-res anit, comparat amb el daltabaix que hauria estat veure el partit de Wilders com a primera força, per molt que probablement no hauria pogut formar govern, per manca de socis.
Holanda es va mobilitzar en unes eleccions dites clau per a Europa. Es votava en estacions de tren, com l'històric bar de la Centraal d'Amsterdam; en barcasses, a la veïna ciutat d'Almede; en antics molins de vent, en zones rurals, o dins els museus. Tres hores abans de tancar els locals de votació, la participació era del 55%, més de cinc punts per sobre de la del 2012. Holanda s'havia mobilitzat en aquestes eleccions clau per a Europa.
“Han marcat l'agenda”
“Wilders ha marcat l'agenda. Rutte ha fet un gir cap a la dreta, sobretot en política de refugiats, per intentar apaivagar la caiguda de vots que li venia al damunt. Per això, també, ha estat tan contundent la seva prohibició als mítings turcs. No volia veure banderes amb la mitja lluna al carrer amb Wilders parlant de tsunami islamitzador”, explicava Peter Wisse, militant dels Verds L'Esquerra, un dels votants del bar Centraal.
El seu partit, liderat per Jesse Klave, és l'única entre les formacions susceptibles d'entrar en una coalició, dels vint-i-vuit que concorren a les generals, que defensa l'acollida de refugiats. A Klave, votant d'Amsterdam com Wisse, se'l veu com una mena de Justin Trudeau, el dinàmic primer ministre canadenc, contrapès nord-americà de Donald Trump. “No és cert que hagi mort l'Holanda de la tolerància, la dels anys setanta i vuitanta, meca del moviment hippy. És que segurament mai no va existir com vostès la veien. Més que tolerància, el que defineix l'holandès és un tant m'és el que faci l'altre. Els holandesos estan acostumats a viure en el seu cercle, sense preocupar-se del veí, llevat que el molesti”, argumentava Friso Wielenga, un altre votant i historiador a la Universitat alemanya de Münster.
L'estudiós recordava que a Holanda, durant segles, van conviure “sense ni tocar-se” catòlics i protestants. Al “turisme hippy i del fes l'amor i no la guerra se'ls va tolerar perquè era gent de pas. I tot el que vol dir contribuir a l'economia, amb mà d'obra barata, és ben vist”, va continuar. Amb els refugiats, la situació ha canviat, va concloure, sense delatar qui votava, però deixat clar que “en cap cas” és Wilders.
“Jo no m'amago. Voto Wilders, sí. Crec que hi ha massa musulmans, no ho dissimulo. I no només perquè canvien la nostra societat, que també. És que hi ha hagut morts en nom de l'islam. Europa tremola, hem d'invertir en mesures de seguretat que no necessitàvem i crear-nos maldecaps que no tindríem, si no hi fossin”, deia Paul van Roden, que és funcionari.
La policia patrullava als aeroports i les estacions en una jornada electoral entre setmana en què Amsterdam era a petar de gent, com sempre, i sota un sol esplèndid que va omplir les terrasses de ciutadans o visitants ansiosos de torrar-se una mica mentre prenien cafè o cervesa. “Ha estat un trasbals. Però s'ha de fer”, explicava Jutta Ravelli, responsable de la logística electoral de l'Ajuntament d'Amsterdam, respecte al “retorn” al llapis vermell per marcar el vot a la papereta. Va ser la pràctica habitual des del 1992 fins que, fa deu anys, es va implantar un sistema informatitzat.
La seva vulnerabilitat i la por de l'acció de hackers va fer que el Ministeri de l'Interior recuperés el procediment del vot i recompte manual. “El recompte oficial i repartiment d'escons es donarà a conèixer el dia 21, a les 4 de la tarda. Entenem les impaciències. Però cal ser rigorosos. Un atac cibernètic que qüestionés els resultats seria fatal”, va dir Marjolein Wlasmit, del Consell Electoral. A la nit, l'autoritat electoral es va limitar a emetre estimacions parcials. Després es recomptaran un a un els vots, es transmetran acta a acta a cada delegació de districte i, un cop revisats, els oficialitzarà la central de l'Haia.