L'SPD empeny Schulz amb un suport històric del 100%
605 sís de 605 vots vàlids. Aquest és el resultat que va obtenir l'expresident del Parlament Europeu Martin Schulz en el congrés del Partit Socialdemòcrata (SPD), convocat per elegir-lo com a líder de la formació i, per tant, com a rival d'Angela Merkel en les eleccions generals del 24 de setembre.
Un 100% de suport que trenca els rècords dels líders més històrics, Kurt Schumacher (99,7%) i Willy Brandt (99,4%), i que sobretot esmicola el del seu antecessor, Sigmar Gabriel (74,3%), actual ministre d'Afers Estrangers.
Aquest percentatge reflecteix l'embranzida que ha agafat l'SPD des que, a principis d'any, Gabriel va renunciar a ser el candidat en favor de Schulz. S'ha disparat en els sondejos i ha passat de pronòstics que el castigaven a un enfonsament històric –amb un 22%– a situar-se entre un 31% i un 32%, empatat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel i la seva aliada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). El primer test serà diumenge vinent, en les eleccions regionals al Saarland (oest), fins ara governat per la CDU. Els sondejos auguren un empat.
El 100% aconseguit per Schulz reflecteix l'esperit de lluita de l'SPD. Merkel va ser ratificada com a presidenta de la CDU el desembre passat amb un 89,5%. L'elecció va tenir lloc en un congrés molt tens, marcat pels atacs al seu lideratge i les exigències de la CSU de limitar l'acollida de refugiats.
A Schulz, que no ha ocupat càrrecs rellevants a Alemanya, l'SPD li va donar el suport unànime en un congrés de menys de quatre hores, entre salutacions i discursos, però sense debat sobre continguts.
“Qui parla de premsa mentidera colpeja la democràcia, ja sigui [Donald] Trump o Pegida”, va proclamar Schulz davant les bases, en al·lusió als atacs als mitjans de comunicació del president dels Estats Units i del moviment islamòfob alemany. L'elecció de Schulz va tenir lloc enmig de la mala impressió que va causar a Alemanya la rebuda de Trump a Merkel a la Casa Blanca, a qui no va voler ni estrènyer la mà. Però també enmig de l'alleujament per la derrota de l'ultradretà Geert Wilders en les eleccions de la setmana passada a Holanda.
Els comicis al país veí van ratificar el liberal Mark Rutte com a cap de govern i van enfonsar la socialdemocràcia local –ha perdut 29 dels 38 escons que tenia–. A l'altre partit germà veí, els socialistes francesos de Benoît Hamon, se li augura un naufragi semblant. “Imaginem-nos Schulz com a canceller a Alemanya i [Emmanuel] Macron com a president francès”, va dir Gabriel, decidit a fer campanya per l'independent francès i no pel socialista Hamon.