Merkel cedeix espai a la dreta
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Angela Merkel va donar oficialment per oberta ahir la recerca d’aliats per al que serà el seu quart mandat amb una concessió a la dreta bavaresa: l’establiment d’un màxim per a l’acollida de refugiats, fixat en l’objectiu de 200.000 per any. Va accedir així al que ha estat la principal exigència de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el partit agermanat a la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), per contenir l’arribada de demandants d’asil i vist que, des de l’any 2015, el país n’ha rebut més d’1,3 milions. La mateixa Merkel havia rebutjat fins ara la implantació d’un límit, ja que considera que, per llei, no es pot limitar el dret d’asil.
Després de molts estira-i-arronses, i d’uns resultats electorals poc favorables per a la seva CDU/CSU, ja que van perdre vuit punts i mig respecte al 2013, ha trobat la via d’un compromís. La fixació d’un màxim de 200.000 refugiats per any és un “objectiu”, no un límit. I es preveuen excepcions en cas de “situacions polítiques o econòmiques” extremes que així ho requereixin.
La CSU bavaresa té la xifra que volia. I la cancellera manté que no es limita, de fet, el dret d’asil, perquè es tracta d’un objectiu. És un compromís molt a l’estil de Merkel, acostumada a cedir sense cedir. I també una picada d’ullet a la dreta, tenint en compte que en les eleccions generals del 24 de setembre la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), representant del vot de protesta contra l’arribada de refugiats, va quedar en tercer lloc, després de la CDU/CSU i els socialdemòcrates.
Merkel guanya una certa pau interna amb el partit conservador bavarès –la formació governant al land per on van entrar la majoria dels refugiats, del 2015 fins ara–. La CDU/CSU va guanyar les eleccions, però amb el segon pitjor resultat de la seva història (un 32,9%). Els socialdemòcrates, per la seva banda, van caure fins al 20,5%, el mínim històric. I la ultradreta va accedir al Bundestag (Parlament federal) per primer cop en la història moderna alemanya, amb un 12,6%.
Tot això havia de tenir un impacte de cara a la formació del pròxim govern. Els socialdemòcrates no volen repetir una gran coalició després de l’enfonsament que han viscut i necessitats com estan de regenerar-se a l’oposició. I a Merkel nomes li queda l’opció d’un tripartit inexplorat a escala federal, amb liberals i verds, per tenir una majoria estable.
Ahir mateix, Merkel va anunciar que s’obriran negociacions formals dimecres vinent. Fins ara només hi ha hagut sondejos, sense que n’hagin transcendit resultats. Per a Els Verds, aquest preacord amb els bavaresos serà difícil de pair, ja que atempta contra els principis de la formació. A Merkel li queda la feina de fer de mitjancera entre quatre partits –CDU, CSU, ecologistes i liberals– amb moltes diferències programàtiques. La CSU i Els Verds són gairebé tan divergents com els liberals –el partit representant dels interessos de la indústria– respecte als ecologistes.
La cancellera, d’acord amb els seus orígens de persona formada en l’àmbit científic –va ser doctora en ciències abans d’entrar en política–, aplicarà a la negociació el seu procediment habitual d’analitzar la situació per partícules: primer, les negociacions seran bilaterals, amb Els Verds i amb els liberals. Després, ajuntarà les peces, un cop analitzats separadament els ingredients d’aquesta constel·lació inexplorada.
Merkel, que ha liderat dues grans coalicions amb els socialdemòcrates –en la primera legislatura i en la tercera– i una altra amb els liberals –en la segona–, no pot donar per assegurat l’èxit de les negociacions d’un tripartit. No té una pressa immediata, ja que és normal, a Alemanya, trigar uns quants mesos a lligar un pacte de govern. D’entrada, la cancellera va advertir la mateixa nit electoral que podria haver d’esperar fins Nadal abans de poder-se sotmetre a la reelecció al Bundestag. Després, fonts del seu govern van ampliar el termini i situaven l’acord ja entrat el 2018.
La situació no seria anòmala si no fos que aquest compàs d’espera compromet també la negociació a escala europea de qüestions com el Brexit. Se sap que l’home de pes del seu govern, el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, no pensa continuar en el càrrec, ja que assumirà la presidència del nou Bundestag. Més que pressa per veure com lliga Merkel el seu nou govern, n’hi ha per saber qui ocuparà Finances. Tot fa pensar que serà un liberal, un altre punt difícil de digerir per a Els Verds.
Angela Merkel va donar oficialment per oberta ahir la recerca d’aliats per al que serà el seu quart mandat amb una concessió a la dreta bavaresa: l’establiment d’un màxim per a l’acollida de refugiats, fixat en l’objectiu de 200.000 per any. Va accedir així al que ha estat la principal exigència de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el partit agermanat a la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), per contenir l’arribada de demandants d’asil i vist que, des de l’any 2015, el país n’ha rebut més d’1,3 milions. La mateixa Merkel havia rebutjat fins ara la implantació d’un límit, ja que considera que, per llei, no es pot limitar el dret d’asil.
Després de molts estira-i-arronses, i d’uns resultats electorals poc favorables per a la seva CDU/CSU, ja que van perdre vuit punts i mig respecte al 2013, ha trobat la via d’un compromís. La fixació d’un màxim de 200.000 refugiats per any és un “objectiu”, no un límit. I es preveuen excepcions en cas de “situacions polítiques o econòmiques” extremes que així ho requereixin.
La CSU bavaresa té la xifra que volia. I la cancellera manté que no es limita, de fet, el dret d’asil, perquè es tracta d’un objectiu. És un compromís molt a l’estil de Merkel, acostumada a cedir sense cedir. I també una picada d’ullet a la dreta, tenint en compte que en les eleccions generals del 24 de setembre la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), representant del vot de protesta contra l’arribada de refugiats, va quedar en tercer lloc, després de la CDU/CSU i els socialdemòcrates.
Merkel guanya una certa pau interna amb el partit conservador bavarès –la formació governant al land per on van entrar la majoria dels refugiats, del 2015 fins ara–. La CDU/CSU va guanyar les eleccions, però amb el segon pitjor resultat de la seva història (un 32,9%). Els socialdemòcrates, per la seva banda, van caure fins al 20,5%, el mínim històric. I la ultradreta va accedir al Bundestag (Parlament federal) per primer cop en la història moderna alemanya, amb un 12,6%.
Tot això havia de tenir un impacte de cara a la formació del pròxim govern. Els socialdemòcrates no volen repetir una gran coalició després de l’enfonsament que han viscut i necessitats com estan de regenerar-se a l’oposició. I a Merkel nomes li queda l’opció d’un tripartit inexplorat a escala federal, amb liberals i verds, per tenir una majoria estable.
Ahir mateix, Merkel va anunciar que s’obriran negociacions formals dimecres vinent. Fins ara només hi ha hagut sondejos, sense que n’hagin transcendit resultats. Per a Els Verds, aquest preacord amb els bavaresos serà difícil de pair, ja que atempta contra els principis de la formació. A Merkel li queda la feina de fer de mitjancera entre quatre partits –CDU, CSU, ecologistes i liberals– amb moltes diferències programàtiques. La CSU i Els Verds són gairebé tan divergents com els liberals –el partit representant dels interessos de la indústria– respecte als ecologistes.
La cancellera, d’acord amb els seus orígens de persona formada en l’àmbit científic –va ser doctora en ciències abans d’entrar en política–, aplicarà a la negociació el seu procediment habitual d’analitzar la situació per partícules: primer, les negociacions seran bilaterals, amb Els Verds i amb els liberals. Després, ajuntarà les peces, un cop analitzats separadament els ingredients d’aquesta constel·lació inexplorada.
Merkel, que ha liderat dues grans coalicions amb els socialdemòcrates –en la primera legislatura i en la tercera– i una altra amb els liberals –en la segona–, no pot donar per assegurat l’èxit de les negociacions d’un tripartit. No té una pressa immediata, ja que és normal, a Alemanya, trigar uns quants mesos a lligar un pacte de govern. D’entrada, la cancellera va advertir la mateixa nit electoral que podria haver d’esperar fins Nadal abans de poder-se sotmetre a la reelecció al Bundestag. Després, fonts del seu govern van ampliar el termini i situaven l’acord ja entrat el 2018.
La situació no seria anòmala si no fos que aquest compàs d’espera compromet també la negociació a escala europea de qüestions com el Brexit. Se sap que l’home de pes del seu govern, el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, no pensa continuar en el càrrec, ja que assumirà la presidència del nou Bundestag. Més que pressa per veure com lliga Merkel el seu nou govern, n’hi ha per saber qui ocuparà Finances. Tot fa pensar que serà un liberal, un altre punt difícil de digerir per a Els Verds.