Alemanya obre el procés per la tràgica Loveparade de 2010

Gemma C. Serra - Berlín

Paco Zapater i la seva esposa, Núria Caminal, són molt més que la veu i els rostres dels familiars de les víctimes “estrangeres” de la Loveparade de Duisburg, la macrofesta techno on el 2010 van morir 21 nois de diferents nacionalitats i 652 més van quedar ferits. La seva lluita per no deixar tancar aquella catàstrofe sense un judici els ha convertit en símbol de la denúncia d’un seguit de negligències, administratives i organitzadores, que van precipitar el desastre, primer, i la batalla judicial contra la impunitat, després. El diari Süddeutsche Zeitung, periòdic de referència entre la premsa seriosa alemanya, va dedicar aquesta setmana la tercera pàgina al seu cas, com a exponent de la batalla d’un matrimoni de Tarragona contra uns fets que semblen impensables, en un país identificat amb l’eficiència i el rigor.
Ahir, en l’obertura del judici, eren també la presència més buscada per les càmeres desplaçades a Düsseldorf, on se celebra un procés amb 60 representants de l’acusació particular, inclosos els de les altres víctimes procedents d’Holanda, Xina, Itàlia, Austràlia, a més d’Alemanya.
Paco i Núria van perdre el 24 de juliol de 2010 la seva filla Clara, de 22 anys i estudiant a Alemanya amb el programa Erasmus. Ella i la seva amiga Marta Acosta, de la mateixa edat, van estar entre els qui no van sortir amb vida de la trampa mortal en què es va convertir el túnel d’accés i sortida d’una festa on els organitzadors, Lopavent, esperaven fins a mig milió de persones. Van morir d’asfíxia, mentre altres joves com elles buscaven desesperadament una sortida, entre trepitjades, empentes i atacs de pànic. La Loveparade els va arrencar la seva filla i el dolor continua. Però en comptes de resignar-se a la lentitud o ineficàcia judicial van passar a l’acció. Juntament amb Gabi Müller, una mare alemanya que havia perdut un fill, van mobilitzar-se per impedir que tot plegat quedés en un no res judicial, després que l’Audiència de Duisburg decidís el 2016 no aixecar acusació contra els presumptes responsables d’autoritzar, planificar i portar a terme una festa en un lloc inadequat. Van impulsar un recurs, junt amb altres familiars de víctimes o supervivents. Van aconseguir que prosperés. I finalment es van plantar a Düsseldorf, disposats a seguir el procés.
El dolor continua i es reflecteix a la cara de tots dos, com també els passa als Acosta. I és gran també la decepció per no veure asseguts com a acusats a qui són, als seus ulls, els màxims responsables –l’alcalde en aquell moment de Duisburg, Adolf Sauerland, i l’amo de Lopavent, Rainer Schaffer, a més del cap de la policia–. En comptes d’ells, s’ha processat sis empleats de l’Ajuntament i quatre de l’empresa organitzadora.