Merkel es multiplica pel sí a una altra gran coalició
La gran coalició és cosa de tres, per molt que s’acostumi a simplificar i parlar de la suma entre el “bloc conservador” d’Angela Merkel i dels socialdemòcrates de Martin Schulz. Ahir va quedar de nou palès, amb la cancellera concentrada a reconquerir el cor de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) i, en paral·lel, buscar el compromís del Partit Socialdemòcrata (SPD) amb una nova aliança de govern “estable”. Totes dues coses van passar al mateix lloc, el congrés de la CSU a Nuremberg, un territori difícil per a la cancellera. Merkel està acostumada a rebre bufetades en públic d’aquest partit “germà” a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix, un partit que va ser el seu gran maldecap en la legislatura passada, marcada per les crítiques constants de Baviera contra la política de refugiats de la cancellera. “Us ho cregueu o no, sóc feliç d’estar aquí amb vosaltres”, va arrencar Merkel el seu discurs davant els delegats bavaresos. De l’aplaudiment més aviat fred amb què se l’havia rebuda es va passar a l’entusiasme i respecte vers una líder que, amb una frase, va resumir les desavinences conegudes i, de passada, les va desactivar, ni que fos per una estona.
Merkel va guanyar-se l’auditori, un any després d’haver-se vist “renyada” com una nena petita, sobre l’escenari. El cap del partit, Horst Seehofer, la va sotmetre aleshores a un càstig verbal i públic durant mitja hora, per haver deixat entrar al país 1,3 milions de sol·licitants d’asil. La cancellera no podia permetre’s el luxe d’actuar amb rancúnies. Necessita tot el suport de la CSU. Sense el soci bavarès no hi pot haver una nova gran coalició.
Al mateix temps, però, necessita convèncer els socialdemòcrates de tornar a formar part d’un govern sota el seu lideratge, perquè l’alternativa seria anar a noves eleccions, cosa que podria dur l’SPD a una nova davallada, després d’haver-se enfonsat el 24 de setembre en el seu mínim històric, un 20,5%. Un cop fetes les paus amb Baviera, Merkel va passar a fer apostolat per un “govern estable”, pel bé d’Alemanya i d’Europa.
La cancellera havia arribat a Nuremberg procedent de la cimera de Brussel·les, de manera que la referència europea era gairebé automàtica. Unes hores abans, el líder socialdemòcrata, Martin Schulz, havia fet un pas més en la direcció correcta, segons els plans de la cancellera. L’executiva de l’SPD havia donat al matí el seu vistiplau a obrir negociacions “de sondeig” amb els conservadors, tot i que sense deixar anar si hi van determinats a entrar en el futur govern o si es limitaran a donar-li suport des de fora. És a dir, sense comprometre’s. Aquest va ser el mandat del congrés federal socialdemòcrata, celebrat fa una setmana, va recordar Schulz. L’enfonsament del partit en les generals del setembre passat recomanava deixar el govern per buscar una regeneració interna. Però la necessitat de retornar Alemanya al camí de la governabilitat va obligar Schulz a rectificar.
Del “no, de cap manera” inicial ha passat al “potser”. Entre les festes de Nadal i l’Any Nou ha de quedar marcat un full de ruta, el que vol dir alguna reunió més a escala de líders, després de la que van mantenir aquesta setmana Merkel i Schulz.
Després es deixarà treballar les respectives comissions negociadores. Si tot va bé, el 14 de gener Schulz haurà de sotmetre els resultats a un nou congrés extraordinari de l’SPD.
Per Nadal hauran passat tres mesos des de les eleccions, i Alemanya no només no té encara nou govern, sinó que ni tan sols està garantit que del procés negociador n’acabi sortint una gran coalició.