Recta final per a un acord de govern a Alemanya
La imatge d’Angela Merkel, amb rostre preocupat, però sense perdre els nervis, tot entrant a la seu del Partit Socialdemòcrata (SPD) de Martin Schulz va repetir-se un cop més ahir, en el llarguíssim procés negociador per a una gran coalició com a única fórmula possible per donar un govern estable a Alemanya. Quatre mesos i escaig després de guanyar els comicis generals, el 24 de setembre, amb dotze punts d’avantatge sobre Schulz, Merkel no té assegurada la investidura per a una quarta legislatura. L’SPD, per la seva banda, està dividit entre els que temen que una reedició de l’actual aliança de govern accentuï el seu desgast i els que tremolen amb la possibilitat d’anar a noves eleccions.
Hi ha “discrepàncies serioses”, va advertir la cancellera, abans d’iniciar-se el que ha de ser la recta final per lligar un pacte de govern entre ahir divendres i demà diumenge. El seu bloc conservador ha fet algunes concessions a l’SPD en matèria migratòria i educació, dos apartats essencials per a Schulz. Però no hi havia símptomes d’avenços en la tercera gran qüestió, la sanitat pública, en què els socialdemòcrates reclamen una reforma cap a un sistema igualitari.
Schulz va salvar pels pèls el primer preacord pactat amb el bloc conservador, en rebre l’aprovació del congrés de l’SPD, a mitjan gener, amb només un 56% de vots favorables. La segona gran consulta serà entre la militància, gairebé mig milió d’afiliats, que han de donar el vistiplau definitiu a un pacte de govern.
Merkel està políticament desgastada, després d’uns comicis en què el seu bloc va tenir una forta caiguda d’electorat, i de quatre mesos esperant trobar qui vulgui governar amb ella. Schulz només pot salvar-se políticament si aconsegueix arrodonir un pacte capaç de superar la consulta als militants. L’entrada de Merkel a la seu de l’SPD tenia aires del “dia de la marmota”, l’animal batejat amb el nom de Phil a qui, cada any, el 2 de febrer, esperen les càmeres de televisió d’arreu del món per saber si s’ha acabat o no l’hivern.
La darrera oportunitat
Merkel ha entrat i sortit en les darreres setmanes tants cops de tantes sessions negociadores que tot té un aire de ritual com la sessió mediàtica de l’animaló amb teòrics dots meteorològics de Pennsilvània. Primer van ser cinc setmanes de converses per intentar formar govern amb verds i liberals, finalment fracassades. La ronda amb l’SPD ha estat més curta i no es preveuen pròrrogues. Però és la darrera oportunitat de “rescat”, tant per a Merkel com per a Schulz.
La darrera enquesta setmanal situa els conservadors de la cancellera en un 31% d’intenció de vot, en cas de convocar-se noves eleccions. La televisió pública ARD atorga als socialdemòcrates un 18%, quatre punts només per damunt de la tercera força, la ultradretana Alternativa per Alemanya, que, a diferència del que els passa als grans partits, sí que guanya electorat enmig de la llarga espera.
La ultradreta guanya posicions
La ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) ha conquerit llocs de pes al Parlament. La seva condició de tercera força al Bundestag (cambra baixa) i, si hi ha una nova gran coalició, de líder de l’oposició, li ha donat accés a comissions parlamentàries clau. Tindrà la presidència de la dels pressupostos, que correspon a la primera força opositora. I tindrà un membre a la de secrets oficials. Dues comissions de gran rellevància, a mans d’un partit en les files del qual hi ha corrents neonazis. La nova ultradreta avança, mentre que el principal aglutinant del neonazisme de les dècades passades, el Partit Nacional Democràtic (NPD) està a punt de quedar escanyat. El Bundesrat (cambra alta) ha demanat al Tribunal Constitucional que li retiri el finançament públic, vist que no té escons al Bundestag ni a les cambres regionals i, a més, persegueix finalitats anticonstitucionals.