lunes, 5 de febrero de 2018

En la Willy Brandt Haus


Merkel i Schulz fan un pas més cap a la gran coalició



GEMMA C. SERRA - BERLÍN


El llarguíssim procés negociador emprès per la cancellera alemanya, Angela Merkel, en busca d’una majoria que li permeti encetar un quart mandat va entrar, ahir diumenge, en una nova pròrroga, enmig de concessions al Partit Socialdemòcrata (SPD) de Martin Schulz. Teòricament, ahir, tots dos líders havien de presentar un acord de govern, assumible per a totes les parts. Però, finalment, es va optar per perllongar la negociació fins avui dilluns i esprémer els terminis.

En comptes d’un pacte rodó, es va anunciar un degoteig d’acords parcials en matèria de lluita contra l’especulació immobiliària, ajuts a les famílies i als municipis més endeutats. Unes quantes millores respecte a un preacord consensuat unes setmanes abans entre Merkel, Schulz i el líder dels conservadors bavaresos, Horst Seehofer, que va aconseguir amb prou feines l’aprovació del congrés de l’SPD del passat 21 de gener, a Bonn, amb un ajustat 56% dels vots. Però al pacte encara li falta un segell propi socialdemòcrata que els garanteixi que superarà la consulta entre els 450.000 militants de l’SPD, un col·lectiu molt menys controlable que el 600 delegats del congrés.


Merkel depèn del vistiplau d’aquest gairebé mig milió d’afiliats d’una formació rival i que va fer campanya en contra de reeditar l’actual gran coalició de govern. Schulz no pot deixar que fracassi ara la negociació del pacte de govern suposadament millorat, després d’haver venut com a “extraordinari” aquell primer preacord que no va acabar de convèncer els seus delegats. I, enmig de tots dos, el bavarès Seehofer tampoc no pot vendre barata la seva pell, tenint en compte que aquesta tardor hi ha eleccions regionals a Baviera, on l’electorat reclama un gir cap a la dreta, enmig de l’empenta de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD).

Tots tres necessiten un pacte equilibrat, amb concessions a l’SPD que no sonin a capitulació. Merkel, una avesada negociadora tant a escala global com a escala nacional, fa quatre mesos que busca la clau del govern. Schulz té el partit en caiguda lliure als sondejos (ara, se li pronostica un 18%, una progressió descendent respecte al mínim històric del 20,5% de les eleccions del 24 de setembre passat).

Les millores en matèria migratòria que volia Schulz es van traduir en la formulació en termes d’objectius de la capacitat d’acollida de refugiats d’Alemanya (220.000 per any, en un país on, des del 2015, se n’han rebut 1,3 milions). També s’ha establert en mil persones al mes el nombre de familiars d’aquests refugiats a qui es pot admetre per la via del dret al reagrupament familiar, però deixant la possibilitat que en siguin més, en casos específics.

Merkel i Schulz han trobat el camí per formular els acords parcials perquè totes les bandes salvin la cara. Ahir, es va anunciar un acord per frenar la pujada dels lloguers per llei, nous ajuts a l’habitatge per a famílies amb fills i un pla de 2.000 milions d’euros per a la construcció.

Sanitat i temporalitat

Però faltava per tancar el cercle de dues aspiracions a què l’SPD no vol renunciar: una reforma de la sanitat pública més igualitària, en comptes del concepte vigent classista, i la fi dels contractes laborals temporals dits no justificats. És a dir, els de qui acumulen un contracte temporal rere l’altre. Dos punts imprescindibles per poder dir que el pacte de govern durà segell socialdemòcrata.