Merkel integra la crítica interna al govern
La cancellera Angela Merkel va fer ahir un dels seus girs estratègics, destinats a calmar les aigües dins la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU). Entre els sis ministres que correspon designar al seu partit en la propera gran coalició, hi haurà quatre cares noves, entre les quals, la de Jens Spahn, de 37 anys, representant de l’ala més clarament dretana del partit i la veu més crítica cap a les concessions fetes al Partit Socialdemòcrata (SPD). Spahn serà el nou ministre de Sanitat, des de la seva posició contrària al concepte d’un model sanitari més equitatiu que reclama l’SPD. Repetirà, en canvi, Ursula von der Leyen com a ministra de Defensa, mentre que un altre lleial a Merkel, Peter Altmaier, fins ara ministre de la Cancelleria, anirà a Economia. La resta es repartirà entre un dels rostres emergents dins la CDU, la vicepresidenta Julia Klöckner, per a Agricultura, i dos desconeguts per al ciutadà comú, Helge Braun i Anja Karliczek, ministres de la Cancelleria i d’Educació, respectivament.
Amb aquest joc de mans, Merkel pretén aconseguir una combinació equilibrada entre nouvinguts i experimentats, en un equip de govern en què, de tota manera, els principals ministeris correspondran a l’SPD: Afers Estrangers, Finances i Treball, a més de Justícia, Medi Ambient i Família. La llista dels potencials ministres de la CDU, així com el pacte de coalició, ha de superar avui l’aprovació del congrés del partit. Al vot dels delegats se sotmetrà també l’elecció com a nova secretària general del partit d’Annegret Kramp-Karrenbauer, ja anomenada “Merkel II”, per l’afinitat personal entre totes dues i perquè, teòricament, amb aquesta designació es prepara el camí cap a la successió de la cancellera. Els canvis dins la CDU, però, podrien quedar en paper mullat si finalment la consulta entre els 463.000 militants de l’SPD acabés en rebuig a la gran coalició. La cúpula socialdemòcrata en ple ha multiplicat les trobades aquests dies amb les bases. El líder de les seves Joventuts –els Jusos–, Kevin Kühnert, ha accelerat la seva ofensiva en sentit contrari, perquè considera que el partit s’ha de regenerar a l’oposició. El sí no té la victòria assegurada, en una consulta vinculant els resultats de la qual es faran públics diumenge. Si guanya l’aposta dels Jusos, Merkel no podrà disposar d’un govern amb prou suport per a una majoria estable al Parlament. Dissabte va complir cinc mesos al capdavant d’un executiu en funcions i no es descarten noves eleccions en cas que la militància de l’SPD respongui amb un no. L’SPD no ha remuntat en els sondejos d’opinió després de la doble renúncia de Martin Schulz com a cap del partit i futur ministre d’Afers Estrangers, a principis de febrer. Merkel necessita el sí de les bases de l’SPD per assegurar-se la investidura de cara a un quart mandat. La cúpula de l’SPD, en procés de reestructuració després de la sortida de Schulz, tremola pel que pugui passar en cas d’anar a les urnes.
Cap lloc per a l’est en el nou equip
Merkel, la “noieta de l’est”, com l’anomenava Helmut Kohl el 1991, quan la va descobrir entre el planter de nous talents crescuts a l’antic territori comunista, no ha trobat cap designable dins la CDU per cobrir aquest espai en el nou govern. És clar que l’SPD encara podria omplir aquest espai. Però Merkel haurà de sentir fortes crítiques per l’oblit, perquè ja té prou problemes al seu land originari, Mecklenburg-Pomerània Occidental, on la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) és una força emergent. Merkel renuncia a Thomas de Maizière, ministre d’Interior i soldat lleial, amb qui ha compartit pràcticament tota la seva carrera política. Interior correspondrà a la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el partit agermanat a la CDU. Tot fa pensar que l’ocuparà Horst Seehofer, representant de l’ala dura contra la immigració.