Esquitxades cap a Merkel
De la decisió “absolutament correcta” de divendres vam passar ahir a no haver dit res o, si més no, no haver-ho dit en format de “declaracions autoritzades”. La polèmica entorn d’aquesta positiva lectura de la resolució de l’Audiència de Schleswig-Holstein, feta per la ministra de Justícia, la socialdemòcrata Katarina Barley, ha esquitxat la coalició d’Angela Merkel. Immediatament després de descartar-se el càrrec de rebel·lió i de sortir Carles Puigdemont en llibertat, l’edició digital del diari Süddeutsche Zeitung va difondre aquestes paraules de la ministra, que a més veia com a “gens fàcil” que prosperés l’altre càrrec, el de malversació de fons públics.
El cap de setmana passat li deuen haver xiulat les orelles, a la ministra, que només fa unes setmanes que ocupa el càrrec i que havia estat secretària general del Partit Socialdemòcrata (SPD). Valorar “positivament” una decisió judicial, mentre el govern de Merkel intenta mantenir tota la distància possible –si més no, públicament– amb el cas Puigdemont, no podia quedar sense conseqüències.
Aquest dilluns, el portaveu de la ministra, Piotr Malachowski, va haver de desmentir-la tal com s’acostuma a fer a Alemanya en aquestes circumstàncies: no eren declaracions “autoritzades”, el que vol dir que sí que les va pronunciar, però en conversa informal o explícitament off the record. No es poden negar, però sí que la idea era que no es publiquessin.
Relliscada d’una ministra que s’acaba d’estrenar en el càrrec, dins la gran coalició entre el bloc conservador d’Angela Merkel i els socialdemòcrates. El que no vol dir que no sigui veritat, que ho va dir. I que ho pensi.
Menys compromès amb les tasques de govern, però també representant de l’SPD, el vicepresident del grup parlamentari al Bundestag (cambra baixa) va sortir en defensa de Barley i va apostar per una mediació europea per aquest conflicte, vist que “el govern espanyol” no n’hi troba. I des de les files conservadores de Merkel un eurodiputat de pes, Elmar Brock, amb dècades d’experiència a Estrasburg, fa dies que demana aquesta “mediació internacional” per a un conflicte que, òbviament, ha deixat de ser un afer intern de l’Estat espanyol.
La paraula mediació encara no ha entrat en el vocabulari governamental. El govern de Merkel continua aturat en la consigna oficial que la crisi catalana és una qüestió interna espanyola. Però ahir el portaveu de la cancellera hi va col·locar un afegitó revelador: la cancellera té “l’esperança” que “dins la política espanyola hi hagi moviments en direcció a una reconciliació”.
El mateix diari Süddeustche Zeitung on es van publicar les frases no autoritzades de Barley va incloure ahir una carta al director de l’ambaixadora espanyola en què explicava que en realitat els sobiranistes rebutgen el diàleg i que el conflicte català no és entre Madrid i Barcelona, sinó “entre catalans”.
Aquest diari ha publicat un munt d’articles favorables a la “causa de Puigdemont” des del moment en què va ser detingut a Alemanya, el 25 de març passat. No és estrany que l’ambaixadora hagi volgut donar la rèplica des d’aquest mateix mitjà.
Mentrestant, la “causa Puigdemont” ha traspassat l’àmbit polític o mediàtic. És present als comentaris de qualsevol berlinès, com ho va ser a Neumünster mentre era a la presó d’aquesta ciutat. “Carles Puigdemont és ara un berlinès”, deia la portada del popular diari BZ, reproduïda en les pantalletes del metro on es difonen les notícies més destacades del dia.
També a Berlín li correspondrà presentar-se un cop a la setmana a la policia, d’acord amb les condicions imposades per la llibertat sota fiança i tenint en compte que és a la capital alemanya on té el domicili mentre duri el procés.