Golejada a l’Estat espanyol
“Schleswig goleja Espanya” era el titular d’aire futbolístic del setmanari Der Spiegel. Per a qualsevol ciutadà alemany, hi havia també una mena d’advertència: no hi ha rival petit. Schleswig és una petita ciutat de 27.000 habitants, on té la seu l’Audiència Territorial del land, a uns 50 quilòmetres de la capital d’aquest petit estat federat, Kiel, i a 68 de Neumünster, on hi ha la presó en què ha passat dotze dies el president Carles Puigdemont. Un tribunal que no s’ha deixat impressionar per un cas d’abast europeu que ha fet desplegar per les seves carreteres, a peu de presó i a la mateixa Audiència, mitjans de comunicació d’arreu del món. Espanya, el millor aliat de l’Alemanya d’Angela Merkel, n’ha sortit escaldada.
Pel diari més conservador del país, Puigdemont “ha guanyat una etapa” en la seva pugna amb el govern espanyol. I, pel Süddeutsche Zeitung, el diari de referència alemany i el principal defensor entre la premsa d’aquest país de la posició de Puigdemont, “els jutges han creat problemes als polítics”.
L’independentisme català és, segons el govern de Merkel, un assumpte intern que ha de resoldre l’Estat espanyol dins del marc constitucional del país. Aquesta era la consigna oficial cada vegada que aflorava la qüestió, fos en una visita de Mariano Rajoy a Berlín o en trobades internacionals entre els dos líders. Des que Puigdemont va ser detingut a Alemanya, ha passat a ser la frase que han repetit pràcticament cada dia els portaveus de la cancellera i dels ministeris implicats, tant de Justícia com d’Afers Estrangers.
“No hi ha res a dir en aquesta qüestió. És un cas que ateny estrictament la justícia i que no afectarà les relacions bilaterals amb aquest soci privilegiat”, va dir ahir de nou la viceportaveu de Merkel, Ulrike Demmer.
Per L’Esquerra, el partit polític que ha mostrat més obertament el seu suport a Puigdemont –en declaracions a la premsa i amb visites a Neumünster de dos diputats–, la resolució de l’Audiència és una bufetada per a les relacions bilaterals.
“No veig que hagi de ser una càrrega per a les relacions entre els dos països. Els tribunals confien els uns amb els altres i cooperen entre si”, va insistir ahir Demmer, mentre que el seu company d’Afers Estrangers afirmava que els dos executius, l’espanyol i l’alemany, han quedat al marge de la qüestió.
És possible que sí que hi hagi hagut més “contactes directes” a escala política dels que estan disposats a explicar els portaveus. Ja siguin trucades entre els líders i els seus ministres o entre els diplomàtics respectius. En qualsevol cas, a Berlín es té clar que, fins i tot si la qüestió irrita Merkel, preferirà els maldecaps que li pugui comportar amb el seu aliat Rajoy que qualsevol relliscada pública.
Li ha costat gairebé sis mesos aconseguir un nou pacte de gran coalició entre el seu bloc conservador i els socialdemòcrates per ser investida per a una quart mandat. Tant Justícia com Afers Estrangers tenen com a titulars ministres socialdemòcrates –Katarina Barley i Heiko Maas, respectivament–. Una “ingerència” política oberta en l’àmbit de la justícia en un país que presumeix de separació de poders i que, a sobre, dona competències plenes en aquesta matèria a un land com Schleswig-Holstein podria ser molt més perillosa per a Merkel que aguantar els retrets de l’Estat espanyol. Convé portar les picabaralles amb discreció, en espera de saber el que comportarà la presència de Puigdemont al seu territori, ara com a polític present en la vida pública, no empresonat a Neumünster.