Alemanya, “envaïda”
De cop, els grans diaris i altres mitjans de comunicació de referència a Alemanya van fer un tomb radical en la seva percepció del procés independentista. De la defensa de la “causa Carles Puigdemont” per part dels grans columnistes del país –com ara Jakob Augstein, al setmanari polític Der Spiegel, i Heribert Prantl, al prestigiós diari Süddeutsche Zeitung– es va passar a les columnes en sentit contrari, un article de “denúncia” del procés escrit per Javier Cercas i una entrevista amb Soraya Sáenz de Santamaría. Com si tothom volgués advertir l’opinió pública alemanya que no es deixés “enlluernar” pel procés.
El mateix Süddeutsche Zeitung va publicar un article del novel·lista Cercas en què denunciava l’actuació dels líders independentistes, a qui atribueix “un cop d’estat”, fins i tot encara que no anés acompanyat de violència. El rerefons d’aquest cop d’estat era, segons l’escriptor, amagar les acusacions de corrupció sorgides en els darrers anys contra representants de la “dreta nacionalista” catalana.
Sáenz de Santamaría, per la seva banda, va concentrar-se a destacar les “bones relacions” bilaterals entre Berlín i Madrid, al diari conservador Frankfurter Allgemeine Zeitung. L’entrevista succeïa a l’enrenou causat per les declaracions de la ministra de Justícia Katarina Barley, en què qualificava de “molt correcta” la decisió de l’Audiència de Schleswig-Holstein de descartar l’acusació de rebel·lió contra Puigdemont. La qüestió va aixecar polseguera, fins i tot després que un portaveu de Justícia qualifiqués les paraules de la ministra de “no autoritzades”. Enmig de la mala maror, a la vicepresidenta de Mariano Rajoy, li va correspondre la tasca de donar al lector alemany la “versió oficial” d’harmonia bilateral. Hi ha un munt d’exemples aquests dies de com s’ha girat la truita. Tot apunta a una “ofensiva mediàtica” llançada des de Madrid per contrarestar les opinions favorables a Puigdemont. Molt destacables són els articles publicats pel setmanari Die Zeit, del periodista Ulrich Ladurner, en què advertia que Alemanya podria caure en un “conflicte explosiu” i qualificava el projecte polític de Puigdemont de “diametralment oposat” al de la Unió Europea (UE). Puigdemont és un “fracturador nacionalista”, segons Ladurner.
Òbviament és impossible delimitar quines d’aquestes columnes han estat “dictades” o “forçades” des de Madrid. Forma part de la bona pràctica periodística que diaris que s’havien decantat espontàniament per Puigdemont vulguin presentar també l’altra cara de la moneda o contrastar opinions.
L’Audiència de Schleswig-Holstein no ha dit encara l’última paraula sobre el cas Puigdemont. Espera el nou escrit que li presenti la fiscalia del land, reelaborat després de la trobada amb els col·legues espanyols a la Haia. De com sigui aquesta nova petició, amb o sense càrrec de rebel·lió, i de quina sigui la resposta dels jutges, a més de la de l’àmbit polític, dependrà la sentència final, també, respecte a la separació de poders, polítics i judicials, tant a l’Estat espanyol com a l’Alemanya. L’estat de dret continua a examen, en aquesta pugna a l’entorn de la “causa Puigdemont”.