Compromís francoalemany per refundar la UE
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Llargues discussions, bona voluntat i disposició al compromís: aquestes són les tres condicions que s’han posat Angela Merkel i Emmanuel Macron per aconseguir allò que sembla, ara per ara, impossible: presentar un pla conjunt per “refundar” la UE, malgrat que els punts de partida són diferents.
El president francès vol més inversions, augmentar la contribució al pressupost comunitari i, fins i tot, dotar la zona euro d’un ministre d’Economia comú. Tres factors que atempten contra la voluntat estalviadora de la primera potència europea i també els seus recels a cedir sobirania nacional a la bossa comuna.
La cancellera alemanya vol mantenir la consigna que, segons ella, va dur a l’èxit el combat contra la crisi econòmica als països més castigats per la recessió –com ara Espanya–: una combinació entre solidaritat i esforços comunitaris, fet que significa no assumir com a propis ni compartits els deutes dels altres socis.
Les diferències són grans, però la cancellera no vol decebre “el mag”, com va anomenar Macron, ara fa un any, aleshores acabat d’arribar a la presidència com a gran esperança europea. “Hem hagut de deixar el mag conservat”, va admetre Merkel, en al·lusió a l’alentiment europeu derivat dels sis mesos que ha durat la formació del seu govern de gran coalició. Macron ha aprofitat el temps i ha marcat la pauta del projecte refundacional. Ara Merkel no es vol quedar enrere. No hi ha reforma possible a escala de la UE si es deixa fora el motor tradicional, l’eix París-Berlín.
Fins a la cimera de juny, han d’aconseguir presentar als socis aquest paquet consensuat. Una reforma que fins ara s’ha identificat amb Macron, que per a molts ha perdut ja la màgia inicial i que afronta molts problemes interns, a escala francesa.
El projecte, però, porta també el segell alemany, tal com es va encarregar de recordar ahir Merkel. El primer a proposar una mena de fons de rescat comunitari, substitutori del paper que exerceix el Fons Monetari Internacional (FMI), no va ser un francès, sinó el seu anterior ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, apòstol de l’austeritat.
Menys FMI
“Hem de començar a dependre menys de l’FMI per superar les nostres crisis”, va dir Merkel. Aquest fons europeu pot ser la peça on es trobin les receptes de Macron i de la cancellera. París i Berlín tenen llarga experiència a reformular conceptes propis fins a aconseguir que semblin compartits. L’objectiu és revitalitzar l’eix tradicional, en temps de “nacionalismes” i dinàmiques “antidemocràtiques”, va dir la cancellera.
Llargues discussions, bona voluntat i disposició al compromís: aquestes són les tres condicions que s’han posat Angela Merkel i Emmanuel Macron per aconseguir allò que sembla, ara per ara, impossible: presentar un pla conjunt per “refundar” la UE, malgrat que els punts de partida són diferents.
El president francès vol més inversions, augmentar la contribució al pressupost comunitari i, fins i tot, dotar la zona euro d’un ministre d’Economia comú. Tres factors que atempten contra la voluntat estalviadora de la primera potència europea i també els seus recels a cedir sobirania nacional a la bossa comuna.
La cancellera alemanya vol mantenir la consigna que, segons ella, va dur a l’èxit el combat contra la crisi econòmica als països més castigats per la recessió –com ara Espanya–: una combinació entre solidaritat i esforços comunitaris, fet que significa no assumir com a propis ni compartits els deutes dels altres socis.
Les diferències són grans, però la cancellera no vol decebre “el mag”, com va anomenar Macron, ara fa un any, aleshores acabat d’arribar a la presidència com a gran esperança europea. “Hem hagut de deixar el mag conservat”, va admetre Merkel, en al·lusió a l’alentiment europeu derivat dels sis mesos que ha durat la formació del seu govern de gran coalició. Macron ha aprofitat el temps i ha marcat la pauta del projecte refundacional. Ara Merkel no es vol quedar enrere. No hi ha reforma possible a escala de la UE si es deixa fora el motor tradicional, l’eix París-Berlín.
Fins a la cimera de juny, han d’aconseguir presentar als socis aquest paquet consensuat. Una reforma que fins ara s’ha identificat amb Macron, que per a molts ha perdut ja la màgia inicial i que afronta molts problemes interns, a escala francesa.
El projecte, però, porta també el segell alemany, tal com es va encarregar de recordar ahir Merkel. El primer a proposar una mena de fons de rescat comunitari, substitutori del paper que exerceix el Fons Monetari Internacional (FMI), no va ser un francès, sinó el seu anterior ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, apòstol de l’austeritat.
Menys FMI
“Hem de començar a dependre menys de l’FMI per superar les nostres crisis”, va dir Merkel. Aquest fons europeu pot ser la peça on es trobin les receptes de Macron i de la cancellera. París i Berlín tenen llarga experiència a reformular conceptes propis fins a aconseguir que semblin compartits. L’objectiu és revitalitzar l’eix tradicional, en temps de “nacionalismes” i dinàmiques “antidemocràtiques”, va dir la cancellera.