GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Van ser quatre hores de congrés consagrades a no decidir res, sinó a intentar exhibir fortalesa. La Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d’Angela Merkel, va celebrar ahir un congrés a Munic, orientat als comicis regionals del 14 d’octubre i on la formació conservadora no pot ni somiar amb una majoria absoluta. Una situació anòmala en aquest land, tan acostumat a les majories absolutes de la CSU com al domini del Bayern Munic a la Bundesliga.
Horst Seehofer, el líder del partit i titular d’Interior de Merkel, va aconseguir que els seus delegats l’aplaudissin, malgrat que a Alemanya es dona per fet que no acabarà l’any ni com a ministre ni com a cap de la CSU. La portada de Der Spiegel d’ahir li era dedicada en exclusiva, amb el títol d’El perillós, el terme amb què Seehofer es refereix als refugiats a qui vol expulsar del país com a presumptes islamistes. Al ministre de Merkel, que practica l’oposició interna a la cancellera amb exigències de tancar fronteres a l’estil austríac o italià, se’l considera la víctima propiciatòria que la CSU necessitarà “expulsar”, si els resultats del 14 d’octubre a Baviera s’ajusten al que pronostiquen els sondejos. És una mena d’empestat, que per molt que pressioni la cancellera sempre acaba reculant i es manté en els seus càrrecs perquè, si no ho fes, no se sabria a qui fer pagar la factura dels vots perduts, l’endemà dels comicis.
Seehofer no era, però, el protagonista del congrés. L’home que necessitava el suport total era Markus Söder, el rival intern que es va convertir en primer ministre a principis d’any, en passar Seehofer al govern de Merkel. Söder va ser aclamat al congrés com era de preveure, tot i que més que les adhesions sobreactuades dels seus delegats necessita la legitimació de les urnes. Vol representar una CSU forta i rejovenida. Però tot indica que haurà d’encaixar els resultats més pobres de la seva història.
Un 35% li pronostiquen les enquestes. Un percentatge que faria feliços molts líders, però que a Baviera és com si el Bayern Munic es quedés fora de la lliga de campions. És un partit que des dels anys 60, gairebé de manera ininterrompuda, ha governat amb majoria absoluta, amb percentatges de fins al 60% i, més recentment, del 47%.
El gir dretà que volia imposar Seehofer a la cancellera en matèria migratòria no l’ha fet recuperar terreny. Tampoc les consignes antiimmigració properes a les que fa servir la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD). Baviera és el land per on va entrar la gran majoria dels 1,3 milions de refugiats rebuts per Alemanya des del 2015. Però el seu electorat no es decanta com en altres parts del país pel discurs xenòfob barroer de l’AfD.
Seehofer i Söder van marcar les diferències respecte a l’extremisme dretà –“Nosaltres practiquem la tolerància zero cap a l’antisemitisme, la xenofòbia i la incitació a la violència”, va dir el cap del partit–. El seu objectiu ara és presentar-se com una dreta amant de l’ordre i organitzada, en contra d’una AfD que, com deia Söder, desfila al costat de neonazis i seguidors del moviment islamòfob Pegida.
L’AfD es va treure la màscara en les recents marxes per l’est del país a la ciutat de Chemnitz. Entre dijous i divendres es van dictar les primeres condemnes contra manifestants que havien fet la salutació hitleriana –cinc mesos de presó, en un cas, i vuit mesos de llibertat condicional, en un altre–. A l’AfD no se li preveu a Baviera l’impacte electoral que té a l’est, on obté percentatges per damunt del 20%. Els sondejos li pronostiquen un 11%, com als socialdemòcrates i els anomenats Electors Lliures –una escissió de la CSU, que podria actuar de nou aliat de govern–. Posats a triar, els bavaresos volen dretes ordenades i conegudes.