Merkel i Kurz busquen un acostament impossible
“Coincidim en la necessitat de reforçar les fronteres exteriors de la Unió Europea”, va dir la cancellera, en una declaració sense torn de preguntes prèvia al sopar. El referent comú és el discurs del president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, que va ratificar, també en un parell de frases, el seu convidat austríac. És a dir, l’ampliació dels efectius de Frontex, va aclarir el canceller Kurz, en referència a la voluntat compartida de dotar l’agència fronterera comunitària de 10.000 efectius més.
Reunió a Salzburg
La trobada entre Merkel i Kurz va tenir lloc en un moment en què a la UE dels Vint-i-vuit hi ha de tot menys consens, especialment en matèria de política migratòria. Dimecres i dijous vinent tindrà lloc una cimera informal dels líders comunitaris a Salzburg mentre encara ressona el: “A la merda” que li va engegar el ministre d’Exteriors luxemburguès, el socialdemòcrata Jean Asselborn, al de l’Interior italià, l’ultradretà Matteo Salvini, després que aquest darrer es referís als refugiats en termes de “nous esclaus”, en una conferència d’aquesta setmana a escala ministerial a Viena.
S’estan consolidant dos blocs a la Unió Europea: el dels governs liderats per ultraconservadors o amb l’extrema dreta com a sòcia de coalició –com són els casos d’Hongria, Itàlia i la mateixa Àustria, entre d’altres– i els que es presenten com a defensors dels valors tradicionals europeus –com ara Alemanya, França i, a escala dels països més petits, Luxemburg.
Paradoxalment, Merkel ha trobat en l’Estat espanyol de Pedro Sánchez un aliat, i també en la Grècia d’Alexis Tsipras, malgrat les diferències ideològiques entre la cancellera conservadora i els líders progressistes. Amb això ha pogut tapar una mica les escletxes deixades per la desobediència declarada de l’altre bloc a les fórmules de repartiment de càrregues en l’acollida de refugiats i a tot allò que signifiqui defensar el dret d’asil tal com s’ha aplicat fins ara en territori de la Unió Europea.
Però amb acords bilaterals, com ara el signat per Berlín amb Madrid i Atenes, Merkel no en fa prou per contenir el clam del bloc més dretà dins la seva gran coalició de govern. És a dir, el que representa el seu ministre de l’Interior i líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer, més proper a Viktor Orbán o Sebastian Kurz, que a la cap de govern i presidenta de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit agermanat amb la formació bavaresa.
Els acords amb Madrid i Atenes per retornar els refugiats interceptats a la frontera amb Àustria prèviament registrats com a sol·licitants d’asil a l’Estat espanyol i Grècia són d’efectes molt reduïts. Tot i això, el viceprimer ministre italià Salvini no està disposat a signar el que correspondria al seu govern, malgrat que Berlín ho anunciava com una cosa feta i segellada la setmana passada.
La cimera informal de dimecres i dijous vinent a Salzburg no es presenta fàcil per a la cancellera, que ja fa temps que ha perdut la capacitat d’imposar-se com feia abans als seus socis de l’ala més dretana, sigui a la Unió Europea o a Alemanya.