Merkel i Erdogan, l’eix feble
Angela Merkel, per primer cop amb la seva autoritat ferida de debò, i Recep Tayyip Erdogan, amb un panorama econòmic magre, van protagonitzar ahir una conferència de premsa marcada per les absències: la del periodista turc Can Dündar, acusat de terrorisme al seu país i exiliat a Alemanya, i els cinc ciutadans alemanys empresonats a Turquia per motius polítics, malgrat totes les pressions de Berlín per aconseguir-ne l’alliberament.
Dündar s’havia acreditat per a la roda de premsa amb Merkel, l’única prevista en els tres dies de visita d’estat del president de Turquia a Alemanya. Però finalment va desistir de ser-hi davant la possibilitat que el president turc acabés cancel·lant la compareixença per defugir les seves preguntes incòmodes. El cas dels ciutadans empresonats a Turquia ocuparà l’esmorzar de treball que han de mantenir avui al matí Erdogan i la cancellera alemanya, abans que el president turc marxi cap a Colònia, on inaugurarà una mesquita de l’associació Ditib, controlada pel seu partit.
“Les nostres diferències són moltes i molt profundes. Però també són molts i molt rellevants els punts de coincidència”, va dir Merkel amb el seu habitual to diplomàtic, però sense embuts. Les coincidències van des de l’objectiu global de lluitar contra el terrorisme internacional fins a la política migratòria i la necessitat de buscar solucions al conflicte de Síria. La llista de divergències és més llarga i ve de lluny. Les relacions bilaterals han anat cada cop pitjor des que, dos anys enrere, el Parlament alemany va condemnar el genocidi dels armenis durant l’imperi otomà –i, indirectament, la implicació alemanya en aquest crim, en qualitat de països aleshores aliats.
S’han detingut i s’han mantingut a la presó durant mesos periodistes i activistes alemanys; s’han posat obstacles a les inversions de grans consorcis alemanys a Turquia, i s’ha acusat Merkel –per boca del mateix Erdogan– de pràctiques nazis per haver impedit actes de campanya al seu país al president turc i als seus ministres, interessats a captar el vot dels ciutadans d’arrels turques que viuen a Alemanya –uns tres milions, dels quals la meitat tenen doble nacionalitat o mantenen la d’origen.
L’acord amb la UE
Si Berlín i Ankara no han congelat les relacions és –o, si més no, així es veu a Alemanya– per l’acord signat entre Turquia i la Unió Europea (UE) en matèria de refugiats, enmig de la crisi migratòria desfermada el 2015. Alemanya va acollir durant aquell any gairebé un milió de sol·licitants d’asil, circumstància que des d’aleshores pesa sobre Merkel, qüestionada per l’ala més dretana del seu partit. La Unió Europea va tancar un acord consistent a pagar Turquia a canvi de tapar la via grega d’entrada de refugiats al territori comunitari. L’acord, i el tancament en paral·lel de l’anomenada “ruta dels Balcans” mentre Àustria i altres països reimplantaven controls fronterers, van fer baixar dràsticament l’arribada d’aquells contingents a través de Grècia.
Merkel no es pot permetre trencar amb Turquia, en moments de màxima feblesa política. La seva gran coalició de govern fa aigües i a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix s’han produït els primers moviments de rebel·lia contra la seva autoritat. Aquesta setmana no va aconseguir la reelecció com a cap del grup parlamentari Volker Kauder, home lleial a Merkel, sinó un representant de la nova ala dretana, Hans Brinkhaus. El domini de la cancellera ja no és il·limitat, ni com a cap del govern –després de 13 anys al poder– ni com a cap del partit –càrrec que ocupa des del 2000.
Erdogan tampoc és l’autòcrata que s’ho pot permetre tot. La lira turca s’ha mantingut en caiguda lliure durant mesos, malgrat tots els esforços per contrarestar aquest enfonsament. El president ja no representa el creixement econòmic, sinó una nova precarietat.
Alemanya és un soci comercial sòlid en les dues direccions. És el moment de calmar les aigües. Que Berlín ahir fos una olla de pressió entre diverses manifestacions, amb clams multitudinaris de milers de veus en contra d’Erdogan, no és motiu per partir peres.