La gran coalició surt tocada de les regionals alemanyes
El land de Hessen –amb 4,4 milions d’electors i Frankfurt com a ciutat dominant del seu panorama– va donar, ahir, un nou toc d’avís a la gran coalició d’Angela Merkel, potser l’últim. La Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera va defensar la seva condició de primera força, amb un 28% dels vots, segons les primeres projeccions de la televisió pública ARD, però va caure deu punts respecte de les regionals de cinc anys enrere. El Partit Socialdemòcrata (SPD) es va enfonsar en un 19,5%, també deu punts menys que aleshores, empatats pràcticament amb els Verds, guanyadors morals del diumenge electoral alemany, com va passar, fa dues setmanes, a Baviera.
“Part considerable de les fortes caigudes de la CDU i l’SPD es deuen a la situació de la gran coalició, que no és acceptable”, va dir Andrea Nahles, líder socialdemòcrata. “Cal fer un full de ruta per reconduir la situació”, hi va afegir, per recordar que la continuïtat o no de la gran coalició es replantejarà –com estableix el pacte de govern– a mitja legislatura, és a dir, l’any vinent.
A l’SPD se li “acaba el temps” per fer correccions, va reconèixer Nahles.
Els Verds, a què va felicitar, empenyen amb força. Semblen determinats a esdevenir una mena de relleu dels socialdemòcrates, condemnats, potser irreversiblement, a caure en la irrellevància política.
El rostre de l’ascens verd era ahir Tarek Al-Wazir, ministre d’Economia, els darrers cinc anys, del cap del govern regional, el conservador Volker Bouffier, i ahir representant de la nova efervescència ecologista. Fa dues setmanes, a Baviera, els Verds es van disparar com a segona força al land més tradicionalista d’Alemanya, amb un 17,5% dels vots gràcies a dos candidats nous, Katharina Schulze i Ludwig Hartmann. A Hessen, van consolidar aquesta línia ascendent de la mà d’Al-Wazir, fill d’una mestra alemanya i un iemenita, que va passar uns anys de la seva joventut al Iemen, d’on procedeix també la seva dona, Bushra. Representa la branca més moderada i assenyada dels Verds, capaç de comportar-se com un soci lleial de la CDU, amb Bouffier com a cap del govern, tots dos amb molts alts índexs de popularitat.
L’altra guanyadora de la nit era la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que va completar amb l’entrada a la cambra regional de Hessen la seva representació als Parlaments de tots els estats federats alemanys. El 13% de les regionals d’ahir queda molt per sota dels rècords aconseguits a l’est del país, per damunt del 20%, a les regions on ha arrelat amb més força el seu discurs xenòfob. Però té el que cap altra formació, fora de la CDU i l’SPD, no ha aconseguit: escons en totes les cambres regionals. Als Verds se’ls continuen resistint algunes zones de l’est i també de l’oest, tal com els passa als liberals. I l’Esquerra, formació d’arrels postcomunistes, continua depenent de l’electorat de l’antic territori de la República Democràtica Alemanya (RDA), per molt que, a poc a poc, hagi aconseguit escons a part de l’oest del país.