GEMMA C. SERRA - BERLÍN
A Angela Merkel, amfitriona de l’anterior G-20, que va acabar entre barricades incendiàries a Hamburg, li tocarà ara exercir de mitjancera entre Kíev i Moscou. Si en aquella reunió entre els poderosos, a casa seva, el protagonisme polític va ser per a Vladímir Putin i Donald Trump, que van fer la primera encaixada de mans, ara a Buenos Aires li correspondrà un paper amb poques perspectives d’èxit.
“El conflicte ucraïnès només es pot resoldre amb seny i diàleg”, va dir ahir la cancellera, en un fòrum germano-ucraïnès, en presència del primer ministre Volodímir Gróisman. Merkel va insistir en la que ha estat la seva màxima des de l’annexió de Crimea per Moscou, la condemna a Moscou per haver vulnerat la “integritat territorial ucraïnesa”. Va reclamar l’alliberament dels mariners capturats per la marina russa diumenge, el detonant de la nova escalada de tensió entre tots dos països. Però també va descartar la via militar que li reclama Kíev.
La trobada entre la cancellera alemanya i el primer ministre ucraïnès estava precedida d’unes declaracions al diari més llegit d’Alemanya –el sensacionalista Bild– del president ucraïnès, Petró Poroixenko, que vol la intervenció de l’OTAN.
“Alemanya és un dels nostres aliats més propers i esperem que a l’OTAN hi hagi països disposats a enviar vaixells de guerra per donar suport a Ucraïna”, va dir. Des del Ministeri de Defensa alemany es va assegurar que no hi ha ara mateix cap vaixell seu al mar Negre. I el ministre d’Exteriors, el socialdemòcrata Heiko Maas, va declarar en una altra compareixença amb Gróisman, posterior a la trobada amb Merkel, que Alemanya no vol “una militarització” del conflicte.
Berlín, juntament amb París, ha exercit de mitjancer europeu entre Kíev i Moscou des de l’annexió de Crimea, i malgrat els decebedors resultats dels anomenats acords de Minsk del 2015 amb què s’ha intentat trobar la via política que defensa Merkel, ara amb el president francès, Emmanuel Macron. De l’eix franco-alemany va sorgir l’anomenat “format Normandia” –trobades a escala de ministres o dels líders d’Alemanya, França, Rússia i Ucraïna– que, després de moltes i moltes reunions, no ha aportat resultats.
Les relacions amb Putin eren i són difícils. El procés de reformes democràtiques que Europa reclama d’Ucraïna no acaba d’avançar. “No podem deixar de banda les aspiracions que van impulsar el Maidan”, va dir el ministre Maas, en al·lusió a les mobilitzacions europeistes del 2015 a la plaça de la Independència de Kíev. Però, malgrat tot, Merkel sembla disposada a allargar de nou la mà a Putin. Ho farà des de la seva posició de líder afeblida, en un context internacional enrarit. Però també des del convenciment, entre pragmàtic i resignat, que tampoc no hi ha cap altre líder disposat a assumir aquest paper.
A Angela Merkel, amfitriona de l’anterior G-20, que va acabar entre barricades incendiàries a Hamburg, li tocarà ara exercir de mitjancera entre Kíev i Moscou. Si en aquella reunió entre els poderosos, a casa seva, el protagonisme polític va ser per a Vladímir Putin i Donald Trump, que van fer la primera encaixada de mans, ara a Buenos Aires li correspondrà un paper amb poques perspectives d’èxit.
“El conflicte ucraïnès només es pot resoldre amb seny i diàleg”, va dir ahir la cancellera, en un fòrum germano-ucraïnès, en presència del primer ministre Volodímir Gróisman. Merkel va insistir en la que ha estat la seva màxima des de l’annexió de Crimea per Moscou, la condemna a Moscou per haver vulnerat la “integritat territorial ucraïnesa”. Va reclamar l’alliberament dels mariners capturats per la marina russa diumenge, el detonant de la nova escalada de tensió entre tots dos països. Però també va descartar la via militar que li reclama Kíev.
La trobada entre la cancellera alemanya i el primer ministre ucraïnès estava precedida d’unes declaracions al diari més llegit d’Alemanya –el sensacionalista Bild– del president ucraïnès, Petró Poroixenko, que vol la intervenció de l’OTAN.
“Alemanya és un dels nostres aliats més propers i esperem que a l’OTAN hi hagi països disposats a enviar vaixells de guerra per donar suport a Ucraïna”, va dir. Des del Ministeri de Defensa alemany es va assegurar que no hi ha ara mateix cap vaixell seu al mar Negre. I el ministre d’Exteriors, el socialdemòcrata Heiko Maas, va declarar en una altra compareixença amb Gróisman, posterior a la trobada amb Merkel, que Alemanya no vol “una militarització” del conflicte.
Berlín, juntament amb París, ha exercit de mitjancer europeu entre Kíev i Moscou des de l’annexió de Crimea, i malgrat els decebedors resultats dels anomenats acords de Minsk del 2015 amb què s’ha intentat trobar la via política que defensa Merkel, ara amb el president francès, Emmanuel Macron. De l’eix franco-alemany va sorgir l’anomenat “format Normandia” –trobades a escala de ministres o dels líders d’Alemanya, França, Rússia i Ucraïna– que, després de moltes i moltes reunions, no ha aportat resultats.
Les relacions amb Putin eren i són difícils. El procés de reformes democràtiques que Europa reclama d’Ucraïna no acaba d’avançar. “No podem deixar de banda les aspiracions que van impulsar el Maidan”, va dir el ministre Maas, en al·lusió a les mobilitzacions europeistes del 2015 a la plaça de la Independència de Kíev. Però, malgrat tot, Merkel sembla disposada a allargar de nou la mà a Putin. Ho farà des de la seva posició de líder afeblida, en un context internacional enrarit. Però també des del convenciment, entre pragmàtic i resignat, que tampoc no hi ha cap altre líder disposat a assumir aquest paper.