La ultradreta alemanya ensopega amb els donatius
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Un donatiu de 132.000 euros, repartits en pagaments “discrets” de 9.000 euros i rebuts durant la campanya electoral de 2017; un altre donatiu, enviat des d’Holanda, de 150.000 euros: aquestes són les pedres amb què ha ensopegat Alice Weidel, la líder del grup parlamentari al Bundestag (Parlament federal) de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD). Un clàssic, entre els escàndols més corrents pel que fa als no sempre transparents canals de finançament dels partits. Un escàndol amb prou tradició a Alemanya, amb precedents com el que va sacsejar els conservadors en temps del patriarca Helmut Kohl.
“Hem comès errors”, va admetre Weidel, dimecres, en el debat dels pressupostos generals de l’estat. Han estat “errors involuntaris”, sense efectes en la comptabilitat del partit i que es van retornar en detectar-se’n les anomalies, va insistir la líder d’AfD. Era una declaració anòmala, ja que en un debat pressupostari s’acostumen a plantejar qüestions d’interès nacional, no “assumptes propis”. “En un debat com aquest, és important que cadascú plantegi el que li sembli rellevant per al país”, va dir una irònica Angela Merkel, sobre la intervenció de Weidel. A la declaració de la líder ultradretana va seguir ahir una recomanació de la comissió financera del Bundestag perquè se li aixequi la immunitat parlamentària, en qualitat de responsable de l’ingrés d’aquell donatiu.
Un maldecap afegit per al partit que lidera l’oposició parlamentària, però que ha deixat de créixer. A les eleccions generals de l’any passat va obtenir un 12,6%, tota una fita per a un partit nascut el 2013 i que en successives eleccions regionals va arribar a percentatges del 20% a la meitat est del país.
Un any després, i malgrat la virulència parlamentària de Weidel o del seu company de lideratge al Bundestag, Alexander Gauland, AfD ha deixat de ser el protagonista de qualsevol tertúlia política. La cursa per la successió de Merkel al capdavant de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) omple l’agenda. Es tracta de saber qui serà el nou president o presidenta del bloc conservador, la continuista Annegret Kramp-Karrenbauer o els dretans Jens Spahn o Freidrich Merz, que pretenen recuperar l’electorat perdut amb propostes contra l’acollida dels refugiats sense abandonar, però, l’espai centrista. Si la CDU farà un gir cap a la dreta o mantindrà la línia de Merkel es decidirà en el proper congrés del partit, el 7 i 8 de desembre.
AfD ja no puja en els sondejos d’intenció de vot, on fa uns mesos va col·locar-se en segona posició, després dels conservadors de Merkel i davant dels socialdemòcrates, els socis de coalició de la cancellera. La força emergent són els Verds, una versió constructiva del vot contra la gran coalició que, a més, no es descarten com a aliats polítics. En cas d’eleccions generals anticipades, se’ls pronostica un 23% dels vots, tres punts per sota dels conservadors.
Un donatiu de 132.000 euros, repartits en pagaments “discrets” de 9.000 euros i rebuts durant la campanya electoral de 2017; un altre donatiu, enviat des d’Holanda, de 150.000 euros: aquestes són les pedres amb què ha ensopegat Alice Weidel, la líder del grup parlamentari al Bundestag (Parlament federal) de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD). Un clàssic, entre els escàndols més corrents pel que fa als no sempre transparents canals de finançament dels partits. Un escàndol amb prou tradició a Alemanya, amb precedents com el que va sacsejar els conservadors en temps del patriarca Helmut Kohl.
“Hem comès errors”, va admetre Weidel, dimecres, en el debat dels pressupostos generals de l’estat. Han estat “errors involuntaris”, sense efectes en la comptabilitat del partit i que es van retornar en detectar-se’n les anomalies, va insistir la líder d’AfD. Era una declaració anòmala, ja que en un debat pressupostari s’acostumen a plantejar qüestions d’interès nacional, no “assumptes propis”. “En un debat com aquest, és important que cadascú plantegi el que li sembli rellevant per al país”, va dir una irònica Angela Merkel, sobre la intervenció de Weidel. A la declaració de la líder ultradretana va seguir ahir una recomanació de la comissió financera del Bundestag perquè se li aixequi la immunitat parlamentària, en qualitat de responsable de l’ingrés d’aquell donatiu.
Un maldecap afegit per al partit que lidera l’oposició parlamentària, però que ha deixat de créixer. A les eleccions generals de l’any passat va obtenir un 12,6%, tota una fita per a un partit nascut el 2013 i que en successives eleccions regionals va arribar a percentatges del 20% a la meitat est del país.
Un any després, i malgrat la virulència parlamentària de Weidel o del seu company de lideratge al Bundestag, Alexander Gauland, AfD ha deixat de ser el protagonista de qualsevol tertúlia política. La cursa per la successió de Merkel al capdavant de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) omple l’agenda. Es tracta de saber qui serà el nou president o presidenta del bloc conservador, la continuista Annegret Kramp-Karrenbauer o els dretans Jens Spahn o Freidrich Merz, que pretenen recuperar l’electorat perdut amb propostes contra l’acollida dels refugiats sense abandonar, però, l’espai centrista. Si la CDU farà un gir cap a la dreta o mantindrà la línia de Merkel es decidirà en el proper congrés del partit, el 7 i 8 de desembre.
AfD ja no puja en els sondejos d’intenció de vot, on fa uns mesos va col·locar-se en segona posició, després dels conservadors de Merkel i davant dels socialdemòcrates, els socis de coalició de la cancellera. La força emergent són els Verds, una versió constructiva del vot contra la gran coalició que, a més, no es descarten com a aliats polítics. En cas d’eleccions generals anticipades, se’ls pronostica un 23% dels vots, tres punts per sota dels conservadors.