lunes, 15 de abril de 2019

En tierra de Kaurismäki



El centreesquerra guanya per la mínima a Finlàndia




El líder dels soci­al­demòcra­tes fin­lan­de­sos (SDP), Antti Rinne, serà pre­vi­si­ble­ment el nou cap de govern en aquest país nòrdic, després de qua­tre anys de govern de coa­lició cen­trista con­ser­va­dor amb la ultra­dreta dita mode­rada com a ter­cer soci. La ultra­dreta més radi­cal dels Veri­ta­bles Fin­lan­de­sos (SP), que aspi­rava a que­dar fins i tot com a pri­mera força, va que­dar en segon lloc, mínima­ment per sota del gua­nya­dor. Amb el 99% escru­tat, l’SDP tenia un 17,7%, men­tre que SP, un 17,5 %. “És clar que soc el gran der­ro­tat. I és clar que la frag­men­tació de vot no bene­fi­cia ningú ni faci­lita la for­mació de coa­li­ci­ons esta­bles“, va adme­tre el cen­trista Juha Sipila, fins ara cap d’un govern que ja només exis­tia en fun­ci­ons, perquè cinc set­ma­nes abans va dimi­tir en ple en no poder tirar enda­vant els seus pro­jec­tes clau. Els qua­tre anys de reta­lla­des soci­als i l’arri­bada de refu­gi­ats –molts menys que a Suècia, però de tota manera massa per­cep­ti­bles, a ulls dels radi­cals de dreta– han enfon­sat el govern lide­rat per Sipila, amb con­ser­va­dors i la ultra­dreta dita mode­rada –el Futur Blau– com a socis. Els son­de­jos apun­ta­ven que els gran bene­fi­ci­ats d’aquesta elecció serien els Veri­ta­bles Fin­lan­de­sos de Jussi Halla-aho, els radi­cals de la línia més pura i dura.
Halla-aho, euro­di­pu­tat encau­sat per repe­ti­des pro­cla­mes xenòfobes, és el res­pon­sa­ble que el seu par­tit, que va ence­tar la legis­la­tura com a soci de coa­lició, quedés fora del govern dos anys enrere, vis­tos les diferències abis­mals de cri­teri entre ells i Sipila. Dins la coa­lició, s’hi va que­dar una escissió una mica més mode­rada de l’ano­me­nat Futur Blau, que ara s’ha enfon­sat com els cen­tris­tes, men­tre que que­dar fora pre­ma­tu­ra­ment de la coa­lició ha sig­ni­fi­cat la resur­recció política ultra.
“Els ciu­ta­dans més feliços del món no ho podem ser. No, men­tre ens estem fumant el pla­neta i men­tre els radi­cals tre­guin pro­fit del vot de pro­testa”, deia Arja, voluntària dels Verds a la bar­ri­ada de Too­loo, als afo­res d’Hèlsinki, encara en l’estand del seu par­tit aquest diu­menge, ja que a Finlàndia està permès bus­car el votant fins al dar­rer moment.
Els fin­lan­de­sos són, segons una mena de rànquing mun­dial de la feli­ci­tat difós recent­ment per l’ONU, la gent més feliç del pla­neta. Els verds han mul­ti­pli­cat el seu vot, com l’esquerra, i serien els gua­nya­dors morals, sobre­tot si entren al govern amb Rinne. Però l’embran­zida ultra con­ti­nua. I això no per­met les ale­gries “a la classe política decent”, adme­tia Arja, hores abans de tan­car els col·legis.

Mol­tes ali­an­ces ober­tes

“La frag­men­tació política bene­fi­cia els radi­cals, que cele­bren qual­se­vol aug­ment de vots encara que no els dugui al poder. Els par­tits tra­di­ci­o­nals, en canvi, han d’apun­ta­lar majo­ries precàries“, deia Mikko Reki­mies, can­di­dat del con­ser­va­dor Koko­o­mus, el par­tit que va ser soci de Sipila. Dotze par­tits hau­rien entrat al Par­la­ments. Són mol­tes les coa­li­ci­ons pos­si­bles. El destí més pro­ba­ble dels Veri­ta­bles Fin­lan­de­sos és que­dar-ne fora. Però això no impe­dirà a Halla-aho con­ti­nuar la seva festa.