El centreesquerra finlandés busca soci
I ara, què?, era la pregunta que planava ahir a Hèlsinki, després d’una nit electoral d’infart, en què, amb el 97% escrutat, encara hi havia dubtes de si guanyaria el socialdemòcrata Antti Rinne o l’ultradretà Jussi Halla-aho.
Només 6.813 vots d’avantatge –dels 3 milions de ciutadans que van anar a votar (72%)– van donar a Rinne l’honor de recuperar el lideratge per al seu SDP, un cop comptat el 100 % dels vots. Feia vint anys que el partit alternava la posició de soci menor de govern i l’oposició. “Dilluns començarem a buscar la majoria sòlida que necessita Finlàndia”, deia la nit electoral Rinne als periodistes, nacionals i estrangers, concentrats al Pikkuparlamenti, o petit Parlament, l’edifici veí al de debò. No descarta ningú com a soci. Ni tan sols els Veritables Finlandesos de Halla-aho, tot i que les possibilitats d’aliar-se amb la ultradreta pura i dura són mínimes.
El partit de Halla-aho ja va formar part de l’anterior govern fins a mitja legislatura. Però les diferències entre aquesta formació i el Partit del Centre del primer ministre sortint, Juha Sipila, van enfonsar l’aliança. Els centristes i els conservadors de Kokomus no van poder domesticar el radicalisme de Halla-aho, eurodiputat. Molt menys previsible és que ho aconsegueixi un socialdemòcrata, sobretot amb una ultradreta que surt dels comicis enfortida.
Rinne pot intentar formar una gran coalició amb el partit de Sipila, enfonsats a la quarta posició, i amb Kokomus, l’altra guanyadora moral de l’elecció, ja que va quedar com a tercera força després d’haver estat el soci minoritari en l’anterior tripartit. Els Verds, primera força a Hèlsinki, i també l’Esquerra, van guanyar en percentatge i escons respecte al 2015, i serien els socis naturals. Però no sumen prou per donar la majoria parlamentària que busca Rinne. La fragmentació de vot és la clau que explica la complicada situació actual, tant a Finlàndia com a altres països nòrdics. S’arriba a la categoria de primer partit –i, per tant, encarregat teòric de formar govern– amb un 17,7%, el percentatge de l’SDP de Rinne. Dues dècimes per damunt dels Veritables Finlandesos.
Rinne va salvar l’honor dels partits democràtics establerts amb dues dècimes, una bona notícia per a la socialdemocràcia europea, però cap raó per abaixar la guàrdia amb la ultradreta, que sap com avançar, al govern o a l’oposició. Aquesta setmana l’SDP presentarà un test als hipotètics socis, inclosos els ultres, i designarà un equip negociador. Per finals de maig vol tenir definit qui guanya el càsting.