domingo, 19 de mayo de 2019

Ibiza tuvo que ser


Kurz diu adéu a la coalició amb els ultres 

Gemma C. Serra

El perill de com­par­tir res amb la ultra­dreta va dei­xar ahir el ter­reny de la hipòtesi per deri­var en un ter­ratrèmol polític, a una set­mana de les elec­ci­ons euro­pees. El cap de govern austríac, el popu­lar Sebas­tian Kurz, va donar per aca­bada la seva coa­lició de govern, un any i escaig després d’arri­bar al poder amb el suport de la ultra­dreta, i va dema­nar la con­vo­catòria d’elec­ci­ons anti­ci­pa­des al pre­si­dent, l’eco­lo­gista Ale­xan­der van der Bellen.

El deto­nant de la rup­tura va ser un vídeo, gra­vat amb càmera oculta en una casa llo­gada d’Eivissa, el 2017, que de la nit al dia va fer la volta al món. El pro­ta­go­nista prin­ci­pal n’és el líder de la ultra­dre­tana FPÖ i fins ahir vice­can­ce­ller Heinz-Chris­tian Strache, qui, ani­mat per l’alco­hol i la com­pa­nyia d’una falsa mul­ti­mi­lionària russa, pro­me­tia favors a canvi d’ajut a la seva cam­pa­nya.
L’FPÖ no és una for­mació nova, en l’òrbita dels radi­cals euro­peus. És una ultra­dreta arre­lada des de fa dècades a Àustria, que ha for­mat part de qua­tre ali­an­ces de govern en aquest país.

“És un atemp­tat polític […], estava begut […], van apro­fi­tar-se d’uns moments de com­por­ta­ment de mas­cle...”, eren les expli­ca­ci­ons d’aquest polític de 49 anys, enxam­pat de ple en el que ell creia que era un negoci amb una oli­garca russa dis­po­sada a inver­tir en la seva cam­pa­nya elec­to­ral a canvi de con­trac­tes esta­tals un cop arribés al poder.
Dos mit­jans de referència ale­manys, el set­ma­nari Der Spi­e­gel i Süddeustche Zei­tung, van llançar la bomba diven­dres al ves­pre, amb la publi­cació de les pri­me­res imat­ges. La teòrica mul­ti­mi­lionària era part d’un parany en què Strache jugava amb pos­si­bi­li­tats tals com ara acon­se­guir el con­trol del diari més gran i influ­ent del país –el Kro­nen Zei­tung– per poder mani­pu­lar l’opinió pública. Una qüestió, per a ell, fàcil, ja que “els peri­o­dis­tes són les més grans putes del pla­neta”.

Dis­sabte, Strache dimi­tia com a líder de l’FPÖ i vice­can­ce­ller de Kurz men­tre acu­sava els mit­jans ale­manys de “cons­pi­ració política” i denun­ci­ava la publi­cació d’una gra­vació obtin­guda “il·lícita­ment”. Poc després, al cen­tre de Viena, dese­nes de milers de ciu­ta­dans exi­gien al can­ce­ller con­ser­va­dor la con­vo­catòria d’elec­ci­ons anti­ci­pa­des amb pan­car­tes con­tra el “neo­nazi Strache” i amb cants d’“Eivissa, Eivissa”, al·lusius a la festa i la bor­rat­xera.

Que un polític intenti pas­sar per víctima després de ser enxam­pat en una situ­ació tan explícita com aque­lla sessió eivis­senca ja diu prou del per­so­natge. La coa­lició entre el can­ce­ller con­ser­va­dor i Strache, a més, ha estat font d’escàndols con­ti­nu­ats pels con­tac­tes de l’FPÖ amb el neo­na­zisme més explícit.

Era una situ­ació explo­siva per a Kurz, que el 2017 es va con­ver­tir en el cap del govern més jove de la Unió Euro­pea (UE) aliat amb aquest par­tit. El vídeo eivis­senc és d’uns mesos abans de les últi­mes elec­ci­ons gene­rals austríaques.
Kurz va arri­bar al poder el mes de desem­bre, després de des­car­tar-se altres for­mes de govern. El govern de Viena ja havia acu­mu­lat mol­tes cri­sis en aquest any i escaig i, de fet, hi havia rumors que la situ­ació escla­ta­ria fins a una con­vo­catòria d’elec­ci­ons anti­ci­pa­des a mitjà ter­mini.

Però no es comp­tava amb un escàndol com el que va escla­tar entre diven­dres i dis­sabte, dia en què Strache havia d’estar, jun­ta­ment amb mem­bres d’altres par­tits de la ultra­dreta, a Milà, ager­ma­nats i dis­po­sats a con­que­rir l’euro­cam­bra, aban­de­rats per la fran­cesa Marine Le Pen i l’italià Mat­teo Sal­vini.