Alemanya i l’ascens verd
Més electors que mai –64,9 milions– i un interès inèdit per unes eleccions tradicionalment castigades per l’abstenció –la participació el 2014 va ser d’un 48% i ara un 56% dels ciutadans es declaren “interessats o molt interessats” en aquests comicis–. Aquest és el panorama de l’última enquesta de la televisió pública ZDF a una setmana dels comicis europeus. El país més poderós del bloc i també el més habitat ha crescut en electorat, en part a causa del nombre de residents comunitaris al seu territori, 2,9 milions d’electors, gairebé un milió més que cinc anys enrere.
Els grans beneficiats d’aquestes xifres, però, no seran ni el bloc conservador de la cancellera Angela Merkel ni encara menys els seus socis de coalició socialdemòcrates. Tampoc la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD). Els sondejos assenyalen que els Verds seran la segona força a escala nacional en les europees per primer cop en la seva història i com a representants d’un nou “seny” ecologista, sense escarafalls, insults ni escàndols. Aquest és el perfil del seu líder, Robert
Habeck, que disputa a Merkel la posició de polític més ben valorat del país.
Entre un 19% i un 20% dels vots es pronostica per als Verds. És a dir, deu punts per sota dels conservadors i dos punts per damunt del Partit Socialdemòcrata (SPD). Merkel no ha de témer una derrota en la que probablement sigui la seva última elecció en actiu i a escala nacional. La cancellera pràcticament no participa en actes de campanya, ja que aquest paper es reserva a la seva successora al capdavant de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Annegret Kramp-Karrenabuer –o AKK–. A la nova líder dels conservadors alemanys li pertoca ara fer costat a Manfred Weber, de la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), com a cap de llista dels populars europeus.
Merkel segueix el seu camí, perseguida per especulacions d’una retirada a favor d’AKK abans que acabi la legislatura el 2021. Ella els rebutja cada cop que se li demana, de la mateixa manera que nega que aspiri a un futur càrrec a Europa. Els rumors de conspiracions i retirada entretenen els mitjans a Alemanya, i mentrestant AKK va fent el seu rodatge.
Els socialdemòcrates continuen en una línia descendent, sembla que irreversible, que el diumenge 26 podria traduir-se en un altre cop per al partit: hi ha eleccions regionals en paral·lel a la ciutat-estat de Bremen, el land més petit del país amb mig milió de votants, on des de fa setanta anys governa l’SPD. El sondeig de la televisió pública assenyala que la primera força passarà a ser la CDU.
A la ultradretana AfD se li pronostica a les europees una posició de quarta força, amb un 12% dels vots. El partit està empastifat per una sèrie d’escàndols de donatius sospitosos que els han costat una multa de 400.000 euros. El gran salt el vol fer a les regionals en tres estats federats de l’est, on podria obtenir resultats històrics.
Els grans beneficiats d’aquestes xifres, però, no seran ni el bloc conservador de la cancellera Angela Merkel ni encara menys els seus socis de coalició socialdemòcrates. Tampoc la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD). Els sondejos assenyalen que els Verds seran la segona força a escala nacional en les europees per primer cop en la seva història i com a representants d’un nou “seny” ecologista, sense escarafalls, insults ni escàndols. Aquest és el perfil del seu líder, Robert
Habeck, que disputa a Merkel la posició de polític més ben valorat del país.
Entre un 19% i un 20% dels vots es pronostica per als Verds. És a dir, deu punts per sota dels conservadors i dos punts per damunt del Partit Socialdemòcrata (SPD). Merkel no ha de témer una derrota en la que probablement sigui la seva última elecció en actiu i a escala nacional. La cancellera pràcticament no participa en actes de campanya, ja que aquest paper es reserva a la seva successora al capdavant de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Annegret Kramp-Karrenabuer –o AKK–. A la nova líder dels conservadors alemanys li pertoca ara fer costat a Manfred Weber, de la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), com a cap de llista dels populars europeus.
Merkel segueix el seu camí, perseguida per especulacions d’una retirada a favor d’AKK abans que acabi la legislatura el 2021. Ella els rebutja cada cop que se li demana, de la mateixa manera que nega que aspiri a un futur càrrec a Europa. Els rumors de conspiracions i retirada entretenen els mitjans a Alemanya, i mentrestant AKK va fent el seu rodatge.
Els socialdemòcrates continuen en una línia descendent, sembla que irreversible, que el diumenge 26 podria traduir-se en un altre cop per al partit: hi ha eleccions regionals en paral·lel a la ciutat-estat de Bremen, el land més petit del país amb mig milió de votants, on des de fa setanta anys governa l’SPD. El sondeig de la televisió pública assenyala que la primera força passarà a ser la CDU.
A la ultradretana AfD se li pronostica a les europees una posició de quarta força, amb un 12% dels vots. El partit està empastifat per una sèrie d’escàndols de donatius sospitosos que els han costat una multa de 400.000 euros. El gran salt el vol fer a les regionals en tres estats federats de l’est, on podria obtenir resultats històrics.