La socialdemocràcia recupera el poder a Dinamarca
Els socialdemòcrates danesos van afegir-se a la línia ascendent dels partits de centreesquerra al nord d’Europa i recuperaran el poder, com a partit dominant del bloc de centreesquerra. Ahir les urnes els van impulsar, empesos per l’enfonsament de la ultradreta. Mette Frederiksen serà previsiblement la nova cap del govern a Copenhaguen, en haver obtingut en les eleccions parlamentàries d’ahir el seu Partit Socialdemòcrata un 26,9% dels vots, i ser el més votat. Amb més d’un 75% dels vots escrutats, quedava patent que havia superat el Partit Liberal de l’actual primer ministre, Lars Løkke Rasmussen, que queda relegat com a segona força més votada.
Un bloc de centreesquerra, format pel partit guanyador i formacions agermanades, inclosos els ecologistes, supera el llindar del 50% dels vots i tindrà la majoria parlamentària. En canvi, el front de dretes, que fins ara governava, queda amb un 43% dels suports. El xenòfob Partit Popular Danès (DF), la formació ultradretana que des del 2001 donava suport com a soci extern a successius governs de centredreta, es va enfonsar, amb un 9,6% dels vots, cosa que suposa la meitat dels sufragis obtinguts en les anteriors eleccions generals. L’afebliment del partit ultradretà en aquests comicis és la continuació del seu ensorrament en les europees de finals de maig. Aleshores, els liberals van quedar, contra tot pronòstic, al davant dels socialdemòcrates, mentre que la ultradreta va caure del 26,6%, que havia obtingut el 2014, a l’11%. Part d’aquest enfonsament s’atribueix al fet que en els últims gairebé vint anys aquest partit xenòfob s’ha conformat a fer el paper d’àrbitre extern de la política, sense implicar-se ni assumir funcions de govern. Ha marcat l’agenda des de fora, fins a fer que la resta dels partits adoptessin parcialment el seu discurs, sobretot en matèria migratòria. La seva empremta queda, però, en l’elector, ja que no cal donar el vot a qui de tota manera no sempre té interès a exercir el poder.
La socialdemocràcia de Mette Frederiksen serà, com a resultat d’aquest gir, més centrista del que ho va ser aquest partit en temps de Helle Thorning-Schmidt, l’única dona que ha liderat fins ara un govern a Dinamarca –del 2011 al 2015–. Els liberals de Lars Lokke Rasmussen, per la seva banda, s’havien redreçat cap a una dreta pura i dura, empeltats pels seus socis externs. Els ultres clàssics de les últimes dues dècades, el DF, reben ara els efectes de la dispersió del vot ultra cap a partits petits de la mateixa orientació, però d’aparició més recent. La fragmentació del vot ultra ha perjudicat l’únic partit d’aquest espectre.
El resultat de tot plegat és que Dinamarca s’ha endinsat en la tendència del món nòrdic. A Suècia, el socialdemòcrata Stefan Löfven va aconseguir retenir el poder en les generals de l’any passat, malgrat l’embranzida ultradretana. A Finlàndia, un altre socialdemòcrata, Antii Rinne, ha assumit el lideratge del govern, després de les eleccions de fa tres mesos, que van donar la victòria al seu partit, davant dels ultradretans Veritables Finlandesos.