L’SPD alemany, enfonsat en el descrèdit, busca líder
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
La socialdemocràcia alemanya va apuntar-se, ahir, el desè relleu de la seva cúpula dels últims vint anys, el d’Andrea Nahles, primera dona a presidir una formació de 154 anys i artífex de la reedició de la gran coalició amb Merkel.
“No tinc el suport necessari per continuar al capdavant del partit i del grup parlamentari”, va comunicar Nahles, en anunciar la seva dimissió de tots dos càrrecs. “Respecte per la decisió” i “volem continuar governant amb solidesa i responsabilitat”, va respondre Merkel, enmig de la sotragada, una setmana després de les eleccions europees que van ensorrar els partits de la gran coalició alemanya, especialment el socialdemòcrata (SPD).
Nahles va optar per plegar, enmig d’expressions de respecte des de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, que feien encara més palesa la guerra bruta desfermada contra ella els darrers dies des de l’SPD, exigint la fi de la groko –la gran coalició–, com si formar part del govern de la cancellera fos el principal mal d’un partit en crisi permanent.
Nahles ha caigut després de successius desastres electorals, agreujats, ara, per l’ascens dels Verds, una formació que sí que sap connectar amb les preocupacions actuals dels alemanys. L’abril de l’any passat, quan Nahles va assumir el lideratge de l’SPD, el partit buscava un recanvi urgent a Martin Schulz, que, de ser la gran esperança blanca va passar a enfonsar-los, el 2017, en el pitjor resultat seu en unes eleccions generals, el 20,5%. Schulz va deixar el lideratge després de negociar, a contracor, una nova coalició amb Merkel. Nahles ho deixa ara, després d’haver caigut al 15,8% en les europees.
Sobreviure uns mesos
La coalició de Merkel va néixer afeblida, amb uns socialdemòcrates resignats a no passar a l’oposició en compliment d’una mena de responsabilitat d’estat. Ara, costa imaginar que pugui aguantar fins al final de la legislatura, el 2021, com vol la cancellera. L’únic que pot fer-la sobreviure uns mesos més és que, ara mateix, tots dos blocs, els conservadors de Merkel i els socialdemòcrates, temen les urnes. La successora de Merkel al timó de la CDU, Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK), no té el suport tancat del seu partit.
Les darreres setmanes, AKK ha comès errors amb els influencers –àmbit que cal regular, diu, després dels atacs rebuts per un guru de Youtube, Rezo– que la converteixen en enemiga dels nous electors. La incapacitat per arribar als joves és dramàtica entre els partits de la coalició. Merkel vol arribar al 2021 com a cancellera, abans de retirar-se. Però sense Nahles al capdavant de l’SPD és difícil que ho aconsegueixi. I amb l’actual correlació de forces, no hi ha una majoria estable alternativa.
La socialdemocràcia alemanya va apuntar-se, ahir, el desè relleu de la seva cúpula dels últims vint anys, el d’Andrea Nahles, primera dona a presidir una formació de 154 anys i artífex de la reedició de la gran coalició amb Merkel.
“No tinc el suport necessari per continuar al capdavant del partit i del grup parlamentari”, va comunicar Nahles, en anunciar la seva dimissió de tots dos càrrecs. “Respecte per la decisió” i “volem continuar governant amb solidesa i responsabilitat”, va respondre Merkel, enmig de la sotragada, una setmana després de les eleccions europees que van ensorrar els partits de la gran coalició alemanya, especialment el socialdemòcrata (SPD).
Nahles va optar per plegar, enmig d’expressions de respecte des de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, que feien encara més palesa la guerra bruta desfermada contra ella els darrers dies des de l’SPD, exigint la fi de la groko –la gran coalició–, com si formar part del govern de la cancellera fos el principal mal d’un partit en crisi permanent.
Nahles ha caigut després de successius desastres electorals, agreujats, ara, per l’ascens dels Verds, una formació que sí que sap connectar amb les preocupacions actuals dels alemanys. L’abril de l’any passat, quan Nahles va assumir el lideratge de l’SPD, el partit buscava un recanvi urgent a Martin Schulz, que, de ser la gran esperança blanca va passar a enfonsar-los, el 2017, en el pitjor resultat seu en unes eleccions generals, el 20,5%. Schulz va deixar el lideratge després de negociar, a contracor, una nova coalició amb Merkel. Nahles ho deixa ara, després d’haver caigut al 15,8% en les europees.
Sobreviure uns mesos
La coalició de Merkel va néixer afeblida, amb uns socialdemòcrates resignats a no passar a l’oposició en compliment d’una mena de responsabilitat d’estat. Ara, costa imaginar que pugui aguantar fins al final de la legislatura, el 2021, com vol la cancellera. L’únic que pot fer-la sobreviure uns mesos més és que, ara mateix, tots dos blocs, els conservadors de Merkel i els socialdemòcrates, temen les urnes. La successora de Merkel al timó de la CDU, Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK), no té el suport tancat del seu partit.
Les darreres setmanes, AKK ha comès errors amb els influencers –àmbit que cal regular, diu, després dels atacs rebuts per un guru de Youtube, Rezo– que la converteixen en enemiga dels nous electors. La incapacitat per arribar als joves és dramàtica entre els partits de la coalició. Merkel vol arribar al 2021 com a cancellera, abans de retirar-se. Però sense Nahles al capdavant de l’SPD és difícil que ho aconsegueixi. I amb l’actual correlació de forces, no hi ha una majoria estable alternativa.