jueves, 12 de marzo de 2020

Auf wiedersehen

Berlín comença a dir adeu al dogma de l’austeritat

En temps de “cri­sis extra­or­dinàries”, cal recórrer a “mit­jans extra­or­di­na­ris”; el coro­na­vi­rus “pot arri­bar a con­ta­giar entre un 60% i un 70% dels ale­manys” i, tot i que bona part d’aquests seran infec­ci­ons lleus o molt lleus, ara mateix no hi ha “teràpies ni vacu­nes” per atu­rar-ho; l’única solució és “gua­nyar temps”, con­te­nir-ne l’expansió i esta­blir els “meca­nis­mes neces­sa­ris” per pal·liar-ne els efec­tes.
Amb aques­tes recep­tes, Angela Merkel va ofe­rir ahir una roda de premsa d’una hora i quart con­vo­cada per expli­car els resul­tats de la vide­o­con­ferència dels líders de la UE, la nit abans. Feia dies que als mit­jans ale­manys es par­lava d’una can­ce­llera “absent” davant la crisi del Covid-19. Merkel va con­si­de­rar arri­bat el moment de com­parèixer. I ho va fer amb aquest doble mis­satge, a escala interna i també euro­pea: el Pacte d’Esta­bi­li­tat i Crei­xe­ment de la UE pre­veu “una certa fle­xi­bi­li­tat”. Això afecta tant països com Itàlia, “que té tota la nos­tra soli­da­ri­tat”, com la mateixa Ale­ma­nya.
No es pot pre­veure com aca­barà afec­tant l’epidèmia el pres­su­post de l’estat. Ni tam­poc què pas­sarà amb l’objec­tiu del dèficit zero, prin­cipi màxim per a suc­ces­sius governs de la can­ce­llera. “Farem el que cal­gui”, va insis­tir Merkel, en una frase que recor­dava la que va pro­nun­ciar el 2012 l’ales­ho­res pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), l’italià Mario Draghi, quan sem­blava que l’euro s’enfon­sava.
Ale­ma­nya té uns 1.300 con­ta­gis con­fir­mats i tres vícti­mes mor­tals. En cost humà, la pri­mera eco­no­mia euro­pea se’n surt millor que altres països. Això s’atri­bu­eix a l’aïlla­ment a temps dels afec­tats.
Però aquesta situ­ació pot can­viar. La sani­tat pública ale­ma­nya es pot veure igual de des­bor­dada que la d’altres socis euro­peus. I les mesu­res adop­ta­des fins ara –com la sus­pensió d’actes amb més de 1.000 assis­tents– pas­sa­ran fac­tura als sec­tors del turisme, el trans­port i els espec­ta­cles.
No als aco­mi­a­da­ments
“Tots hau­rem de sacri­fi­car part dels nos­tres cos­tums dia­ris”, va dir el minis­tre ale­many de Sani­tat, Jens Spahn, expo­nent de l’ala més dre­tana del bloc con­ser­va­dor de Merkel i fins ahir el ros­tre omni­pre­sent per donar expli­ca­ci­ons i mirar de tran­quil·lit­zar la població. Ara la can­ce­llera li ha pres el relleu.
La gran coa­lició ha arti­cu­lat una sèrie de meca­nis­mes per faci­li­tar la reducció de jor­nada a les empre­ses afec­ta­des. Tre­ball 
assu­mirà el 60% del sou que dei­xin de per­ce­bre els tre­ba­lla­dors afec­tats –“no volem ni que hi hagi insolvències ni aco­mi­a­da­ments”, diu Merkel.
S’ha apro­vat una par­tida de 1.000 mili­ons d’euros per tal de fer front als cos­tos deri­vats de l’epidèmia. I, en el mateix sen­tit, s’ha anun­ciat un pla extra­or­di­nari d’inver­si­ons de 12.000 mili­ons per un període de cinc anys, des­ti­nat a reac­ti­var l’eco­no­mia.

“Mirar-se als ulls i somriure”

G.C.S.

“Ens podem mirar als ulls un moment més i somriure”, va recomanar Merkel com a alternativa a l’encaixada de mans. La cancellera ja fa una setmana que evita el contacte físic en públic. No és cap trauma, com tampoc celebrar els partits de futbol a porta tancada, com fan alguns equips de la primera divisió. Més complicat és adoptar decisions conjuntes. La suspensió o no de partits i altres concentracions humanes no depèn de Berlín, sinó dels poders regionals o municipals. “El federalisme no pot consistir a defugir prendre decisions”, adverteix la cancellera. Aquesta setmana hi haurà reunions entre els poders federal i regionals per consensuar mesures.