GEMMA C. SERRA - BERLÍN
L’ultraconservador polonès Andrzej Duda, un president lleial al partit Llei i Justícia (PiS) de Jaroslaw Kazcysnki, va ser el més votat, ahir, en les eleccions presidencials poloneses: un 41 %, segons els sondejos en tancar els col·legis electorals. Però tot apunta que haurà de jugar-se la reelecció en una segona volta contra el liberal i europeista alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski (amb un 31 % dels vots). És l’aspirant que vol frenar les reformes impulsades pel govern de PiS i que, per Brussel·les, atempten contra principis democràtics, com ara la independència judicial.
La primera volta de les presidencials va deixar aquests dos finalistes d’entre un total d’onze candidats, repartits entre ultradreta, partits camperols –també dretans–, esquerres diversificades i el periodista Szymon Holownia, un independent que va quedar en tercer lloc.
La segona volta és de final obert. Si més no, la bona notícia ahir era que la por al coronavirus no havia fet quedar-se a casa l’elector. Els efectes de la pandèmia a Polònia han estat moderats –uns 1.400 morts, en un país de 37 milions d’habitants–, però les eleccions se celebraven sota mesures estrictes de distanciament als punts de votació i amb mascareta. A les cinc de la tarda, quatre hores abans de tancar els col·legis, la participació era ja del 47,9%, més de 13 punts pel damunt de la primera volta presidencial del 2015. Hi va haver mobilització, en les primeres presidencials que se celebraven en un país de la Unió Europea (UE) enmig de la pandèmia. Cal tenir en compte, a més, que les eleccions es feien un mes i mig després de la data inicialment prevista, el 10 de maig. Aleshores, es van suspendre gairebé en el darrer moment, malgrat que el PiS pretenia mantenir la data amb la modalitat del vot per correu com a única possibilitat de votar per les restriccions a la vida pública que encara hi havia en aquell moment.
El PiS no es va sortir amb la seva aleshores, quan semblava que Duda tenia la reelecció assegurada, segons els sondejos d’aquells moments. La llei electoral polonesa no preveu el vot per correu com a única via d’expressió electoral. Els intents del PiS per imposar la seva llei no van funcionar aquest cop. La nova convocatòria va donar temps a la Plataforma Cívica (PO), principal força opositora, a triar un líder carismàtic, l’alcalde de la capital del país, Varsòvia. El passeig tranquil que volia Duda es va complicar amb aquest candidat, ja que, inicialment, la designació semblava destinada a Malgorzata Kidawa-Blonska, amb menys opcions d’èxit.
Carisma
El carismàtic Trzaskowski va donar empenta a la campanya des del minut zero. L’alcalde de Varsòvia havia estat ministre amb el liberal Donald Tusk com a cap del govern. L’europeisme de centre va trobar en ell un rostre renovador, ara que Tusk ha passat a la rereguarda política després del seu període com a president del Consell Europeu (2014-2019).
El seu oponent, el president Duda és un hereu polític per la via directa de Lech Kaczynski, el germà bessó de Jaroslaw i president del país fins a la seva mort, el 2010, quan es va estavellar l’avió en què viatjava amb tota la seva delegació a la ciutat russa de Smolensk. Trzaskowski és un liberal amb personalitat pròpia, destinat a perpetuar el llarg torcebraç pel poder entre els ultraconservadors dels bessons Kazcynski i els liberals del PO.
L’assaig general del que vol dir votar amb mascareta –i sense por– va tenir lloc ahir tant a la Polònia rural –on el PiS és més fort– com a la capital de l’alcalde. El dia 12 de juliol hi haurà el desempat entre l’ultraconservadurisme catòlic del PiS i l’esperança d’una Polònia més tolerant i europeista del PO.
L’ultraconservador polonès Andrzej Duda, un president lleial al partit Llei i Justícia (PiS) de Jaroslaw Kazcysnki, va ser el més votat, ahir, en les eleccions presidencials poloneses: un 41 %, segons els sondejos en tancar els col·legis electorals. Però tot apunta que haurà de jugar-se la reelecció en una segona volta contra el liberal i europeista alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski (amb un 31 % dels vots). És l’aspirant que vol frenar les reformes impulsades pel govern de PiS i que, per Brussel·les, atempten contra principis democràtics, com ara la independència judicial.
La primera volta de les presidencials va deixar aquests dos finalistes d’entre un total d’onze candidats, repartits entre ultradreta, partits camperols –també dretans–, esquerres diversificades i el periodista Szymon Holownia, un independent que va quedar en tercer lloc.
La segona volta és de final obert. Si més no, la bona notícia ahir era que la por al coronavirus no havia fet quedar-se a casa l’elector. Els efectes de la pandèmia a Polònia han estat moderats –uns 1.400 morts, en un país de 37 milions d’habitants–, però les eleccions se celebraven sota mesures estrictes de distanciament als punts de votació i amb mascareta. A les cinc de la tarda, quatre hores abans de tancar els col·legis, la participació era ja del 47,9%, més de 13 punts pel damunt de la primera volta presidencial del 2015. Hi va haver mobilització, en les primeres presidencials que se celebraven en un país de la Unió Europea (UE) enmig de la pandèmia. Cal tenir en compte, a més, que les eleccions es feien un mes i mig després de la data inicialment prevista, el 10 de maig. Aleshores, es van suspendre gairebé en el darrer moment, malgrat que el PiS pretenia mantenir la data amb la modalitat del vot per correu com a única possibilitat de votar per les restriccions a la vida pública que encara hi havia en aquell moment.
El PiS no es va sortir amb la seva aleshores, quan semblava que Duda tenia la reelecció assegurada, segons els sondejos d’aquells moments. La llei electoral polonesa no preveu el vot per correu com a única via d’expressió electoral. Els intents del PiS per imposar la seva llei no van funcionar aquest cop. La nova convocatòria va donar temps a la Plataforma Cívica (PO), principal força opositora, a triar un líder carismàtic, l’alcalde de la capital del país, Varsòvia. El passeig tranquil que volia Duda es va complicar amb aquest candidat, ja que, inicialment, la designació semblava destinada a Malgorzata Kidawa-Blonska, amb menys opcions d’èxit.
Carisma
El carismàtic Trzaskowski va donar empenta a la campanya des del minut zero. L’alcalde de Varsòvia havia estat ministre amb el liberal Donald Tusk com a cap del govern. L’europeisme de centre va trobar en ell un rostre renovador, ara que Tusk ha passat a la rereguarda política després del seu període com a president del Consell Europeu (2014-2019).
El seu oponent, el president Duda és un hereu polític per la via directa de Lech Kaczynski, el germà bessó de Jaroslaw i president del país fins a la seva mort, el 2010, quan es va estavellar l’avió en què viatjava amb tota la seva delegació a la ciutat russa de Smolensk. Trzaskowski és un liberal amb personalitat pròpia, destinat a perpetuar el llarg torcebraç pel poder entre els ultraconservadors dels bessons Kazcynski i els liberals del PO.
L’assaig general del que vol dir votar amb mascareta –i sense por– va tenir lloc ahir tant a la Polònia rural –on el PiS és més fort– com a la capital de l’alcalde. El dia 12 de juliol hi haurà el desempat entre l’ultraconservadurisme catòlic del PiS i l’esperança d’una Polònia més tolerant i europeista del PO.