Merkel i Macron prometen no aigualir el fons postpandèmia
“Necessitem un fons eficaç i que serveixi als països més afectats pel coronavirus”, va assegurar la cancellera alemanya, Angela Merkel, a punt d’encetar-se la presidència de torn alemanya de la Unió Europea (UE), un semestre en què ha de quedar lligat el pla d’ajut a la reconstrucció postpandèmia. La líder alemanya, amb el president francès, Emmanuel Macron, de convidat, va admetre que no sap “com acabarà la negociació” ni com s’hi aconseguirà el consens. Però va deixar clar que no serà a còpia d’“afluixar” en eficàcia i va prometre, indirectament, generositat: “Sabem com és d’important un bon funcionament del mercat interior europeu per al nostre propi bon funcionament.”
“És l’hora de la veritat”, va dir per la seva banda Macron, per a qui hi ha en joc la “identitat europea”, la qual només es pot defensar des de la base de la “solidaritat”.
La cancellera alemanya va optar per convidar el president francès a Meseberg, el palau als afores de Berlín reservat a visites d’estat de gran rellevància, un gest clarament destinat a reactivar físicament l’eix francoalemany després de mesos de trobades virtuals. Macron va ser el primer líder estranger rebut per la cancellera després de mesos de restriccions.
La “nova normalitat” els va imposar salutacions a distància una mica forçades per a una cancellera acostumada a saludar un president francès rere l’altre –Jacques Chirac, François Hollande, Nicolas Sarkozy i Macron– amb un petó a cada galta. Va saltar la pregunta de per què no s’ha vist encara la cancellera amb mascareta –“la porto per anar a comprar, per exemple, però allà vostès no em veuen”, va dir–. I també alguna pregunta a Macron sobre les lliçons de bona gestió que li ha donat Alemanya, qüestió que Merkel va resoldre diplomàticament afirmant que havien pogut actuar ràpid amb l’experiència dels estralls causats a Itàlia, el primer país europeu afectat.
Merkel i Macron van retrobar-se després de la teleconferència del mes de maig, en què van enviar al món un primer missatge de la disponibilitat de l’eix francoalemany a liderar la recuperació europea. Aleshores van xifrar en 500.000 milions d’euros el fons d’estímuls i inversions que volien posar en marxa per ajudar els països i sectors més castigats per la pandèmia. La Comissió Europea (CE) d’Ursula von der Leyen va elevar la quantitat als 750.000 milions. I hi va afegir la clàusula del fons perdut per a dos terços del total, mentre que només la resta serà en crèdits.
Von der Leyen va marcar així el camí cap a un fons de reconstrucció sense precedents en l’Europa dels 27. A Merkel li correspondrà trobar el consens entre Dinamarca, Àustria, Finlàndia i Holanda, que s’oposen als ajuts a fons perdut. Macron, afeblit a les urnes diumenge, no té ara mateix prou pes per impulsar ell mateix aquesta lluita. Però sí per acompanyar Merkel en la revalidació d’un eix europeu del qual sempre han acabat sortint els consensos dins del bloc comunitari.
La cancellera, més líder que mai
D’Angela Merkel es recorda aquests dies que quan va assumir la seva primera presidència de torn a la UE, el 2007, feia menys de dos anys que estava al poder i no dominava l’escena internacional. Era l’única dona en la foto de família de la primera cimera europea sota el seu lideratge. Ara li torna a tocar exercir de líder, en moments dramàtics socialment, per la pandèmia, i políticament –li correspon tancar la negociació amb el Regne Unit post-Brexit.
A principis d’any se la veia desgastada com mai. La perseguia el terme de la Merkel-Dämmerung (‘el crepuscle de Merkel’), emprat de fa uns anys pels qui li han pronosticat un final precipitat en cada crisi interna o externa.
La gestió de la pandèmia l’ha revalorada. Ja no es parla de crepuscles, sinó de reptes històrics. L’última etapa fins a la seva retirada, l’any vinent, amb les eleccions generals en què ja no es presentarà a la reelecció, ha de marcar el seu llegat. En lloc de veure’s com la cancellera esgotada, ara se la retrata com la líder sòlida que el món necessita. Un contrapès als populismes que en altres parts han assumit el poder i han causat estralls.