Alemanya aïlla dues ciutats per una infecció massiva
Un total de 1.553 contagis, entre un col·lectiu de 7.000 treballadors d’un escorxador, ha obligat Alemanya a fer un pas enrere en la reactivació de la vida pública. La ciutat afectada, Gütersloh, amb 96.000 habitants, a més del districte veí de Warendorf, a l’extraradi, tornen a la situació de confinament light que ha viscut durant mesos tot el país, però que des del maig s’havia anat obrint.
“És un brot localitzat, que ens adverteix de la capacitat reproductiva d’un virus que continua present entre nosaltres”, va dir el cap de l’Institut Robert Koch (RKI), Lothar Wieler, encarregat de transmetre les xifres oficials de la pandèmia a Alemanya. A escala nacional, la situació està controlada, hi ha regions senceres on no hi ha ni un nou infectat. Però Gütersloh o, millor dit, l’escorxador Tönnies ha fet disparar de nou l’alarma en un país on, fins ara, el coronavirus havia causat menys estralls que en altres de veïns –190.862 contagis, 8.895 morts i 175.700 pacients recuperats, en un país de 82 milions d’habitants.
A Tönnies plou sobre mullat. Les condicions en què viuen molts dels seus treballadors, romanesos i búlgars subcontractats, havien estat repetidament denunciades molt abans de la pandèmia. Ara el cap del govern regional de Rin del Nord-Westfàlia, Armin Laschet, admet les “complicacions humanitàries addicionals” a què s’enfronten per poder-los atendre. Són persones en quarantena, traslladats a habitatges més dignes que els habitacles que rebien de l’empresa. Però lluny de la família i sense possibilitats d’entendre o fer-se entendre, ja que en molts casos no parlen alemany.
Tot Gütersloh està afectat. Han tornat a tancar escoles, gimnasos, s’ha limitat la vida comercial i pública. Però els 7.000 treballadors de l’empresa de carn es veuen, de cop, en un doble confinament: el que afecta els seus veïns alemanys i el del migrant, aïllat socialment.
Fora del personal subcontractat, el nombre de contagis nous és de 24. Una xifra que no motivaria cap mesura especial si no fos per la por d’una extensió. El cap del govern regional era un dels aspirants a presidir el partit de Merkel, la Unió Cristianodemòcrata (CDU). Representa la línia dels lleials a Merkel. En teoria, podia guanyar la partida i, potser, esdevenir el següent candidat a la cancelleria en les generals del 2021.
La mala gestió de la crisi l’ha pràcticament destronat. Mentre que Merkel ha insistit en la prudència, Laschet ha estat un dels que més pressa han tingut a reobrir la vida pública, incloses piscines municipals.
Festes il·legals
Aquests brots no són, però, els únics que preocupen. N’hi ha hagut també en blocs de Berlín –on viuen també immigrants–, a Göttingen –entre famílies d’origen turc– i no hi ha dia que no en surtin de nous. Fins ara, tots en estats federats amb governs que han optat per la reactivació ràpida.
Als problemes derivats de les condicions de treball a l’escorxador s’han afegit altres efectes col·laterals. La desescalada alemanya no és tan controlada com voldria Merkel. Amb l’adeu a moltes restriccions s’han multiplicat les festes il·legals. Els clubs i discoteques continuen tancats i el jovent ha passat del pícnic a la macro-festa dita espontània.