Berlín dona asil sanitari al líder opositor rus Navalni
Les autoritats alemanyes traslladen a la capital l’enemic del Kremlin enmig de fortes tensions amb Moscou
Merkel prioritza la vida del polític mentre creixen les sospites d’enverinament
L’ingrés d’Aleksei Navalni a la clínica de La Charité de Berlín recordava el de l’ex-primera ministra ucraïnesa, Iúlia Timoixenko, el 2014, en aquest mateix centre hospitalari, el més gran d’Alemanya. Una caravana de cotxes i ambulàncies, amb forta custòdia policial, va traslladar-lo de l’aeroport a urgències, enmig d’un fort desplegament mediàtic.
L’equip de Navalni havia aconseguit el seu objectiu: treure’l de l’hospital siberià on va quedar en coma, després de prendre’s un te en un aeroport rus dijous. L’excandidat a l’alcaldia de Moscou i a la presidència russa anava de viatge pel seu país, però el seu vol va haver de fer una escala d’emergència a Omsk, Sibèria, mentre es temia per la seva vida. Les sospites d’enverinament van ser gairebé immediates, agreujades per la negativa russa a deixar que se’l tractés a l’estranger amb l’argument que el seu estat era massa fràgil.
Berlín va reaccionar immediatament. El portaveu d’Angela Merkel, Steffen Seibert, va deixar clar que Alemanya estava disposada a donar l’assistència sanitària que calgués. El mateix divendres, un avió medicalitzat va sortir des de Berlín cap a Sibèria sense esperar el permís de Moscou per al trasllat. Va seguir un estira-i-arronsa més o menys discret. A escala diplomàtica, representat per declaracions de Seibert insistint que la vida de Navalni és l’aspecte prioritari de la qüestió. Des de l’entorn del líder opositor, amb acusacions d’intentar tapar el rastre de l’enverinament. L’avió medicalitzat havia estat coordinat per l’organització Cinema for Peace, molt arrelada a Alemanya i amb molta influència entre l’estament polític. Va ser aquesta mateixa organització la que, fa dos anys, va aconseguir el trasllat a La Charité d’un membre de la banda d’activistes Pussy Riot, Pjotr Wersilow, amb símptomes d’enverinament. L’esposa de Navalni, Iúlia, va remoure cel i terra per pressionar el Kremlin, mentre el govern alemany continuava amb l’estratègia de la diplomàcia silenciosa, però visible.
Merkel i Vladímir Putin són dos enemics polítics i segurament també personals que mai no han trencat els ponts de diàleg. La cancellera havia parlat aquesta mateixa setmana ja amb el president rus, enmig de les tensions derivades per les eleccions denunciades com a fraudulentes de Bielorússia per l’oposició del país i el conjunt de la Unió Europea. Amb Timoixenko, la diplomàcia silenciosa alemanya va trigar mesos fins a aconseguir el trasllat de l’aleshores líder opositora a La Charité. Van caldre informes mèdics successius sobre el seu estat de salut precari, després d’un llarg arrest. Amb Navalni, la situació s’ha precipitat. Potser perquè el seu estat no permet demores. Timoixenko tenia uns dolors d’esquena terribles. Navalni va sortir de Sibèria en coma.
La Charité va emetre un comunicat poc després del seu ingrés en què s’advertia que no s’informarà amb detall del seu estat fins que no es completin els exàmens pertinents. La credibilitat de la clínica universitària berlinesa no es qüestiona –és una institució històrica, a més d’un nom molt present en els mitjans de comunicació–, ja que hi treballa el viròleg de referència al país contra la Covid-19, Christian Drosten, i des d’allà gestiona els tests del coronavirus a la capital alemanya.
Navalni té un llarg historial de condemnes i processaments amb càrrecs diversos –com ara malversació de fons– i és considerat el cap més visible de l’oposició contra Putin des que el 2016 va presentar candidatura a la presidència –que va quedar anul·lada per una condemna pendent de presó. El seu equip i ell mateix han estat víctimes de tota mena d’agressions físiques, inclosa una lesió en un ull. Ha denunciat intents d’enverinament successius, un mètode de “destrucció del rival polític” que han patit un quants activistes i polítics adversos a Moscou.