domingo, 23 de agosto de 2020

Aleksei en la Charité

 

Berlín dona asil sanitari al líder opositor rus Navalni

 Les autoritats alemanyes traslladen a la capital l’enemic del Kremlin enmig de fortes tensions amb Moscou

 Merkel prioritza la vida del polític mentre creixen les sospites d’enverinament

L’ingrés d’Alek­sei Navalni a la clínica de La Cha­rité de Berlín recor­dava el de l’ex-pri­mera minis­tra ucraïnesa, Iúlia Timoi­xenko, el 2014, en aquest mateix cen­tre hos­pi­ta­lari, el més gran d’Ale­ma­nya. Una cara­vana de cot­xes i ambulàncies, amb forta custòdia poli­cial, va tras­lla­dar-lo de l’aero­port a urgències, enmig d’un fort des­ple­ga­ment mediàtic.

L’equip de Navalni havia acon­se­guit el seu objec­tiu: treure’l de l’hos­pi­tal siberià on va que­dar en coma, després de pren­dre’s un te en un aero­port rus dijous. L’excan­di­dat a l’alcal­dia de Mos­cou i a la pre­sidència russa anava de viatge pel seu país, però el seu vol va haver de fer una escala d’emergència a Omsk, Sibèria, men­tre es temia per la seva vida. Les sos­pi­tes d’enve­ri­na­ment van ser gai­rebé imme­di­a­tes, agreu­ja­des per la nega­tiva russa a dei­xar que se’l tractés a l’estran­ger amb l’argu­ment que el seu estat era massa fràgil.

Berlín va reac­ci­o­nar imme­di­a­ta­ment. El por­ta­veu d’Angela Merkel, Stef­fen Sei­bert, va dei­xar clar que Ale­ma­nya estava dis­po­sada a donar l’assistència sanitària que calgués. El mateix diven­dres, un avió medi­ca­lit­zat va sor­tir des de Berlín cap a Sibèria sense espe­rar el permís de Mos­cou per al tras­llat. Va seguir un estira-i-arronsa més o menys dis­cret. A escala diplomàtica, repre­sen­tat per decla­ra­ci­ons de Sei­bert insis­tint que la vida de Navalni és l’aspecte pri­o­ri­tari de la qüestió. Des de l’entorn del líder opo­si­tor, amb acu­sa­ci­ons d’inten­tar tapar el ras­tre de l’enve­ri­na­ment. L’avió medi­ca­lit­zat havia estat coor­di­nat per l’orga­nit­zació Cinema for Peace, molt arre­lada a Ale­ma­nya i amb molta influència entre l’esta­ment polític. Va ser aquesta mateixa orga­nit­zació la que, fa dos anys, va acon­se­guir el tras­llat a La Cha­rité d’un mem­bre de la banda d’acti­vis­tes Pussy Riot, Pjotr Wer­si­low, amb símpto­mes d’enve­ri­na­ment. L’esposa de Navalni, Iúlia, va remoure cel i terra per pres­si­o­nar el Krem­lin, men­tre el govern ale­many con­ti­nu­ava amb l’estratègia de la diplomàcia silen­ci­osa, però visi­ble.

Merkel i Vladímir Putin són dos ene­mics polítics i segu­ra­ment també per­so­nals que mai no han tren­cat els ponts de diàleg. La can­ce­llera havia par­lat aquesta mateixa set­mana ja amb el pre­si­dent rus, enmig de les ten­si­ons deri­va­des per les elec­ci­ons denun­ci­a­des com a frau­du­len­tes de Bie­lorússia per l’opo­sició del país i el con­junt de la Unió Euro­pea. Amb Timoi­xenko, la diplomàcia silen­ci­osa ale­ma­nya va tri­gar mesos fins a acon­se­guir el tras­llat de l’ales­ho­res líder opo­si­tora a La Cha­rité. Van cal­dre infor­mes mèdics suc­ces­sius sobre el seu estat de salut pre­cari, després d’un llarg arrest. Amb Navalni, la situ­ació s’ha pre­ci­pi­tat. Pot­ser perquè el seu estat no per­met demo­res. Timoi­xenko tenia uns dolors d’esquena ter­ri­bles. Navalni va sor­tir de Sibèria en coma.

La Cha­rité va eme­tre un comu­ni­cat poc després del seu ingrés en què s’adver­tia que no s’infor­marà amb detall del seu estat fins que no es com­ple­tin els exàmens per­ti­nents. La cre­di­bi­li­tat de la clínica uni­ver­sitària ber­li­nesa no es qüesti­ona –és una ins­ti­tució històrica, a més d’un nom molt pre­sent en els mit­jans de comu­ni­cació–, ja que hi tre­ba­lla el viròleg de referència al país con­tra la Covid-19, Chris­tian Dros­ten, i des d’allà ges­ti­ona els tests del coro­na­vi­rus a la capi­tal ale­ma­nya.

Navalni té un llarg his­to­rial de con­dem­nes i pro­ces­sa­ments amb càrrecs diver­sos –com ara mal­ver­sació de fons– i és con­si­de­rat el cap més visi­ble de l’opo­sició con­tra Putin des que el 2016 va pre­sen­tar can­di­da­tura a la pre­sidència –que va que­dar anul·lada per una con­demna pen­dent de presó. El seu equip i ell mateix han estat vícti­mes de tota mena d’agres­si­ons físiques, inclosa una lesió en un ull. Ha denun­ciat intents d’enve­ri­na­ment suc­ces­sius, un mètode de “des­trucció del rival polític” que han patit un quants acti­vis­tes i polítics adver­sos a Mos­cou.