Merkel centra la prioritat a mantenir oberta l'escola
“La prioritat màxima és que els nens no en siguin els perdedors. Que cap no quedi fora de l’escola”, deia ahir Angela Merkel, en la seva tradicional compareixença d’estiu amb els mitjans, una roda de premsa que acostuma a durar 90 minuts, oberta a tots els temes, nacionals o internacionals.
Va arribar-hi amb la seva mascareta, se la va treure en asseure’s i la va guardar en una bossa de plàstic de les que donen als aeroports per a la cosmètica, i d’allà va passar a la butxaca. Noranta minuts després, va repetir, a la inversa, l’operació, després d’atendre totes les qüestions, incloent-hi què farà quan deixi de ser cancellera, l’any vinent. L’única pregunta que no té una resposta concreta.
La qüestió dominant era, òbviament, la lluita contra la pandèmia. Una lluita que no ha acabat, ja que Alemanya viu com la resta d’Europa una remuntada dels contagis. Dels 300 o 350 diaris de finals de juny, s’ha passat a una mitjana de 1.500, tot i que dissabte passat es van superar els 2.000. S’està lluny dels 6.000 que es comptaven entre el març i l’abril. I no hi ha símptomes de desbordament als hospitals, en un país amb 83 milions d’habitants i una sanitat pública que, com diu Merkel, ha demostrat la seva solidesa.
La tornada a l’escola no és la causant d’aquesta escalada. Ha estat un retorn a classe gradual, d’acord amb el model federalista alemany. A alguns estats federats –com ara la ciutat estat i capital, Berlín–, les vacances van acabar a principis de juliol. Altres, com Baviera, tornen a classe al setembre. L’increment dels contagis ha estat més o menys igual a tot Alemanya, independentment de si els nens ja van a escola. Un 39% de les noves infeccions es deuen al retorn de les vacances a l’estranger i, concretament, a les anomenades regions de risc. Són un total de 160 països d’arreu del món, en general extracomunitaris.
Normes més dures
Però la llista també inclou el conjunt de l’Estat espanyol –menys les Canàries–, algunes regions de Romania i Bulgària, part de Bèlgica i Luxemburg. El territori espanyol és la destinació prioritària tradicional de vacances dels alemanys. Un altre país de risc és Turquia, a on també es viatja molt, sigui per turisme o per raons familiars –3,5 milions de ciutadans tenen arrels turques.
Les escoles no han de tancar. Però sí que cal frenar els viatges prescindibles a aquestes zones de risc. “Segurament no vam calcular bé la dimensió d’aquest perill”, va admetre Merkel, amb relació a l’Estat espanyol. El seu govern, que durant mesos va mantenir una recomanació general contra tots els viatges a l’estranger, va aixecar a principis de juliol l’advertència a tota la UE. Es va obrir així l’aixeta al turisme. I a l’agost s’han hagut de tancar de nou, enmig dels rebrots.
A partir del setembre, un cop tancada la temporada de vacances a tot el país, qui torni d’un viatge a aquestes zones de risc haurà de fer quarantena almenys cinc dies. Els PCR a l’aeroport d’arribada no són fiables, perquè no preveuen un mínim d’incubació. Les normes s’endureixen. I els avisos són cada cop més intimidatoris: tot viatge no justificat a zones de risc implica conseqüències. I la quarantena no es compta com a baixa, sinó que es descompta de les vacances.