La pandèmia posa a prova el federalisme a Alemanya
Un ministre de Sanitat, Jens Spahn, en quarantena després d’haver donat positiu de Covid-19; una màxima de contagis diaris –11.287– que depassa els càlculs d’Angela Merkel, i Baviera, un land amb un clar sentit d’identitat pròpia, que reclama del govern estatal mesures comunes. La pandèmia ha collat un país on, fins ara, s’havia controlat millor que en altres a Europa la corba dels contagis, i on les regions més pròsperes, com la bavaresa, defensaven amb fermesa el federalisme.
Per la cancellera, no hi ha dubte que el federalisme “ha demostrat els seus valors” també enmig de la pandèmia, malgrat que a ella mateixa se li atribueixi una crisi d’autoritat. De cadascuna de les reunions que ha mantingut aquests mesos amb els líders regionals n’han sortit pautes de comportament comunes. Immediatament després, cada land ha tirat pel seu cantó, d’acord amb el seu criteri. Uns han implantat la prohibició d’allotjament als ciutadans procedents de regions de risc; d’altres no ho han fet; l’ús de la mascareta és o no obligatori al carrer o a classe segons ho decideixi l’autoritat de torn. Al capdavall, la implementació de les mesures que afecten la pandèmia correspon als poders regionals. El model federalista alemany, dissenyat per impedir centralismes forts, resisteix. Però entre els ciutadans creix també l’ànsia d’eines comunes per fer front a un virus que no coneix límits territorials.
Ni Merkel ni l’Institut Robert Koch (RKI), competent en la matèria a Alemanya, volen modificar l’estratègia de l’acció territorial diferenciada. Lothar Wieler, el president del RKI, ha marcat com a criteri clau la incidència de 50 contagis per 100.000 habitants en una setmana per recomanar mesures especials.
La cancellera s’hi subjecta, tot i que ella mateixa va advertir fa quinze dies que, d’acord amb els càlculs exponencials, si no s’atura la corba per Nadal hi haurà 19.200 contagis diaris. Les xifres d’ahir van deixar curt aquest càlcul. La mitjana nacional és ara de 56,2 contagis setmanals per 100.000 habitants, mentre que fa quinze dies n’eren 20.
Dels 300 contagis diaris de juny s’havia passat als 2.000 a l’agost. Al setembre eren 6.000 i a l’octubre s’han disparat fins als 11.200 d’ahir. La defensa de l’acció territorial es basa en el fet que al districte més afectat, la població bavaresa de Berchtesgaden, la incidència setmanal és de 296 contagis per 100.000 habitants, mentre que a d’altres –com ara Stendal, a l’est–, s’està en els 4,6. A escala del land, Baviera té una mitjana de 61,3 contagis, mentre les regions de l’est del país se situen en els 19. L’antic territori comunista, afectat pel despoblament endèmic, sembla, de cop, el “guanyador” enmig de la crisi.
El líder bavarès, Markus Söder –a qui es veu com a possible candidat del bloc conservador per succeir Merkel a la cancelleria, en les eleccions de l’any vinent–, no afluixa.
Òbviament no es pot confinar la població allà on la incidència és mínima. Però aspira que, amb nivells d’incidència semblants, s’apliquin mesures semblants.
Ara mateix, el segon districte més afectat del país és el barri berlinès de Neukölln, amb 214,6 contagis setmanals per 100.000 habitants. A Berchtesgaden han tancat escoles i botigues i els seus habitants no poden sortir del territori si no és per causes de força major.
A Neukölln no hi ha cap restricció especial. Els residents d’aquest barri de la capital poden moure’s pràcticament per tot el país, fora dels pocs llocs on ha prosperat –perquè ho han decidit les autoritats i no ho ha revocat la justícia– la prohibició d’allotjar-se a qui vingui de zones de risc.