Polònia desafia els jutges ultres
La sentència del Tribunal Constitucional de dijous, que va declarar inconstitucional l’avortament en cas de malformació del fetus, no va ser gaire més que una nova retallada al molt escàs dret a la interrupció de l’embaràs de les poloneses. De les poques raons que fins aleshores hi havia per accedir a l’avortament legal a Polònia se’n va suprimir la més comunament emprada en aquest país, un dels més restrictius de la Unió Europea en aquesta matèria; les altres encara persistents són en cas de violació, d’incest o de greu perill per a la vida de la mare.
La mateixa nit de dijous van tenir lloc les primeres manifestacions fins a la casa de Jaroslaw Kaczynski, el líder del partit en el poder, l’ultraconservador Llei i Justícia (PiS), i des de fa un mes viceprimer ministre. L’endemà es van reproduir les protestes “personalitzades” contra qui ja era, de fet, l’home fort del país abans de tornar a ser membre del govern que teòricament lidera, Mateusz Morawiecki, un moderat dins el PiS. Morawiecki, com el president Andrzej Duda –vinculat al partit, tot i que formalment n’ha deixat la militància des que és al càrrec–, són els encarregats de posar la firma a les decisions del líder.
Jaroslaw Kaczynski va ser primer ministre del 2006 al 2007, quan el seu germà bessó, Lech, era el president del país. Des de la mort d’aquest, el 2010 en la catàstrofe aèria de Smolensk –hi van morir els 96 ocupants de l’avió presidencial polonès–, s’havia concentrat en el lideratge del partit. Ara, ha tornat a les tasques de govern, mentre creixen les tensions amb Brussel·les. Per la Comissió Europea (CE) d’Ursula von der Leyen, la reforma del poder judicial i altres iniciatives del PiS posen en perill els fonaments de l’estat de dret i la separació de poders.
Per Kaczynski, qualsevol intent de “castigar” el seu país amb clàusules al·lusives a l’estat de dret pot comportar el bloqueig de Varsòvia als fons de rescat postpandèmia que mig Europa espera.
La sentència del Constitucional ha estat el toc d’alerta. Eren poques les dones que accedien a l’avortament legal a Polònia –unes mil a l’any, en un país de 38 milions d’habitants–; moltes més ho feien a l’estranger, tant a la República Txeca com a Alemanya, per no exposar-se a les xarxes il·legals que el practiquen al mateix país. Fins i tot dins el PiS hi ha corrents interns que consideren innecessària, i si més no inoportuna, aquesta nova retallada. La demanda davant el Tribunal havia sorgit fa tres anys, impulsada per un grup de parlamentaris ultraconservadors, però no pel conjunt del partit de Kaczysnki. El veredicte, ara, es percep com l’evidència de l’agenda reaccionària del PiS, fins i tot en un país on bona part de la població combrega amb la concepció menys evolucionada del catolicisme.
Que, en la pràctica, la decisió del Tribunal canviï poc les coses per a la dona polonesa no treu força a la protesta al carrer. Al contrari: de les primeres concentracions de col·lectius feministes i proavortament davant la seu del Constitucional, del PiS o a prop de la casa de Kaczynski es va passar a mobilitzacions d’homes i dones, a més de representants de l’oposició, en altres parts de Polònia.
El Constitucional ha palesat amb el seu veredicte els efectes de la reforma judicial de Kaczynski. Fins fa tres anys, quan va posar-se en marxa, els 25 membres del Consell Nacional de la Judicatura eren elegits pels mateixos jutges. Ara, 15 surten de la designació del Parlament. En cas de majoria del PiS, com passa ara, el resultat és un poder judicial fet a mida per al partit al poder.
La CE d’Ursula von der Leyen té obert expedient contra Varsòvia. El PiS ho veu com una maniobra “heretada” dels temps en què el liberal Donald Tusk va presidir el Consell Europeu (del 2014 al 2019). Tusk lidera ara el grup dels populars europeus a Estrasburg. Cada piulada que emet denunciant la situació al seu país és, pel PiS, l’evidència que no ha encaixat les successives derrotes electorals de la seva oposició liberal davant la força dominant de Kaczynski.