viernes, 16 de abril de 2021

Fue hermoso mientras duró

El Constitucional treu el fre al preu dels lloguers

L’ano­me­nat “sos­tre” a l’aug­ment dels llo­guers, en vigor a Berlín des del febrer de l’any pas­sat, va que­dar ahir anul·lat per ordre del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, a demanda dels dipu­tats con­ser­va­dors i libe­rals. El que es con­si­de­rava un model d’actu­ació a seguir per part de ciu­tats més cas­ti­ga­des encara que la capi­tal ale­ma­nya per l’espe­cu­lació immo­biliària (sigui Bar­ce­lona, París o Lon­dres) pot sor­tir car als seus des­ti­na­ta­ris, els llo­ga­ters, si els pro­pi­e­ta­ris s’ho pre­nen al peu de la lle­tra i recla­men els diners que aquest dar­rer any no han cobrat. De moment, algu­nes grans immo­biliàries han anun­ciat que, si més no, no es plan­te­gen apli­car-ho de manera retro­ac­tiva.

La llei havia estat apro­vada el febrer del 2020 pel tri­par­tit de cen­tre­es­querra que governa el land de Berlín i que lidera l’alcalde soci­al­demòcrata Mic­hael Müller, amb Esquerra i Verds. La nor­ma­tiva esta­blia un preu màxim –el sos­tre– de 9,8 euros per metre qua­drat, una quan­ti­tat per sota del que es pot arri­bar a dema­nar al mer­cat. Es con­ge­la­ven així els llo­guers al nivell del 2019 i durant cinc anys, tot i pre­veure’s la pos­si­bi­li­tat d’apu­jar-los a par­tir del 2022 d’acord amb una taxa d’inflació esti­mada en un 1,3%.

Aquesta mesura afec­tava uns 1,5 mili­ons d’habi­tat­ges cons­truïts abans del 2014, en una ciu­tat on un 85% de la població viu de llo­guer. Es va con­si­de­rar un model revo­lu­ci­o­nari i exem­plar per a la capi­tal de la pri­mera potència euro­pea. Berlín va ser durant anys una ciu­tat de llo­guers com­pa­ra­ti­va­ment bai­xos. Aquesta dinàmica, però, es va tren­car en les últi­mes dècades i al damunt amb una acce­le­ració molt pre­o­cu­pant. Els llo­guers havien anat pujant a un ritme esfereïdor, fins a arri­bar a un 20% i un 60% en cinc anys als bar­ris més lla­mi­ners. Es temia entrar en una dinàmica sem­blant a la que afecta els ciu­ta­dans de París o d’altres grans capi­tals euro­pees. L’alcalde gover­na­dor Müller va tirar enda­vant el seu pro­jecte. Però no va escol­tar les crítiques de les immo­biliàries i l’opo­sició, que argu­men­ta­ven que atemp­tava con­tra els drets dels pro­pi­e­ta­ris, que atu­ra­ria la inversió a la capi­tal i que, a més, no tenia com­petències per tirar-ho enda­vant.

Aquest dar­rer ha estat l’argu­ment que ha ender­ro­cat la llei. El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­si­dera que la nor­ma­tiva apro­vada pel land blo­que­ja­ria la regu­lació exis­tent a escala esta­tal. Els dipu­tats con­ser­va­dors del Bun­des­tag –és a dir, el grup d’Angela Merkel–, a més dels opo­si­tors libe­rals, havien fona­men­tat en aquest argu­ment la seva demanda. El tri­bu­nal no ha con­si­de­rat raons de con­tin­gut, sinó de repar­ti­ment de com­petències. I l’Estat cen­tral ha gua­nyat la par­tida al land ber­linès.

La der­rota del tri­par­tit ber­linès pot tenir con­seqüències de cara al 26 de setem­bre. Aquest dia es fan elec­ci­ons no només a escala naci­o­nal, amb les gene­rals que aco­mi­a­da­ran els setze anys en el govern de Merkel, sinó també regi­o­nal, als lands.El tri­par­tit no podrà exhi­bir el que sem­blava el seu prin­ci­pal tri­omf, haver fre­nat l’espe­cu­lació, el prin­ci­pal mal­de­cap de la majo­ria dels ciu­ta­dans. Però també pot ser que la pilota acabi al ter­rat de con­ser­va­dors i libe­rals, la demanda dels quals pot afec­tar la but­xaca de molts llo­ga­ters. I els bene­fi­ci­ats, els pro­pi­e­ta­ris, són òbvi­a­ment un nom­bre més reduït d’elec­tors.