El Constitucional treu el fre al preu dels lloguers
L’anomenat “sostre” a l’augment dels lloguers, en vigor a Berlín des del febrer de l’any passat, va quedar ahir anul·lat per ordre del Tribunal Constitucional, a demanda dels diputats conservadors i liberals. El que es considerava un model d’actuació a seguir per part de ciutats més castigades encara que la capital alemanya per l’especulació immobiliària (sigui Barcelona, París o Londres) pot sortir car als seus destinataris, els llogaters, si els propietaris s’ho prenen al peu de la lletra i reclamen els diners que aquest darrer any no han cobrat. De moment, algunes grans immobiliàries han anunciat que, si més no, no es plantegen aplicar-ho de manera retroactiva.
La llei havia estat aprovada el febrer del 2020 pel tripartit de centreesquerra que governa el land de Berlín i que lidera l’alcalde socialdemòcrata Michael Müller, amb Esquerra i Verds. La normativa establia un preu màxim –el sostre– de 9,8 euros per metre quadrat, una quantitat per sota del que es pot arribar a demanar al mercat. Es congelaven així els lloguers al nivell del 2019 i durant cinc anys, tot i preveure’s la possibilitat d’apujar-los a partir del 2022 d’acord amb una taxa d’inflació estimada en un 1,3%.
Aquesta mesura afectava uns 1,5 milions d’habitatges construïts abans del 2014, en una ciutat on un 85% de la població viu de lloguer. Es va considerar un model revolucionari i exemplar per a la capital de la primera potència europea. Berlín va ser durant anys una ciutat de lloguers comparativament baixos. Aquesta dinàmica, però, es va trencar en les últimes dècades i al damunt amb una acceleració molt preocupant. Els lloguers havien anat pujant a un ritme esfereïdor, fins a arribar a un 20% i un 60% en cinc anys als barris més llaminers. Es temia entrar en una dinàmica semblant a la que afecta els ciutadans de París o d’altres grans capitals europees. L’alcalde governador Müller va tirar endavant el seu projecte. Però no va escoltar les crítiques de les immobiliàries i l’oposició, que argumentaven que atemptava contra els drets dels propietaris, que aturaria la inversió a la capital i que, a més, no tenia competències per tirar-ho endavant.
Aquest darrer ha estat l’argument que ha enderrocat la llei. El Tribunal Constitucional considera que la normativa aprovada pel land bloquejaria la regulació existent a escala estatal. Els diputats conservadors del Bundestag –és a dir, el grup d’Angela Merkel–, a més dels opositors liberals, havien fonamentat en aquest argument la seva demanda. El tribunal no ha considerat raons de contingut, sinó de repartiment de competències. I l’Estat central ha guanyat la partida al land berlinès.