Berlín reconeix el genocidi colonial 100 anys després
Cent anys després que les tropes de l’emperador Guillem II matessin 65.000 hereros i 10.000 names –un 80% del total d’aquestes dues ètnies–, Alemanya va reconèixer per fi el terme genocidi per a una acció de càstig orientada al seu extermini.
Va ser entre el 1904 i el 1908, en resposta a la revolta d’aquestes poblacions contra el poder colonial alemany sobre Namíbia. Hi van morir massacrats guerrers, però també dones i nens, als seus pobles o enviats a morir de set al desert.
Per arribar a aquest reconeixement de culpa han calgut cinc anys de negociacions més o menys discretes entre Alemanya i Namíbia, envoltades per un parell de relliscades diplomàtiques de Berlín.
Devolució
El primer pas cap a l’acord va ser, el 2017, la devolució de 27 restes mortals de víctimes africanes que els homes de Guillem II van robar i endur-se a Alemanya per fer investigacions racials o d’altra mena i que van acabar emmagatzemades en col·leccions antropològiques. Abans de fer efectiva aquesta restitució simbòlica, el govern de Namíbia va haver de veure com una delegació d’alt nivell del seu país era rebuda per funcionaris de tercera fila a Berlín.
Era evident que Berlín volia tancar el tema de la manera més discreta possible, dins la consideració que Alemanya havia tingut un paper menys rellevant que altres grans poders colonials, com França o Anglaterra. Però la intervenció de diputats de diferents partits polítics, al govern i a l’oposició, va portar-lo al Bundestag (Parlament federal). L’any 2019 es va fer servir per primera vegada, en forma de resolució parlamentària, el terme genocidi.
Restitució
A partir d’aquí es va entrar de ple en el principal obstacle, des del punt de vista alemany, a un acord bilateral: l’ús de la paraula restitució. El terme remet, des de la perspectiva actual, a les compensacions econòmiques pagades per Alemanya a col·lectius o països víctimes del nazisme. Berlín rebutjava aplicar-lo a aquella operació d’extermini, tot i ser considerada un preàmbul de les grans neteges ètniques del segle XX, per por d’entrar en una dinàmica de reclamacions col·lectives o individuals infinites.
Finalment, l’acord inclou el pagament de 1.100 milions d’euros, no com a compensacions individuals als pobles afectats o descendents de les víctimes, sinó en forma de projectes de desenvolupament per a aquest país africà.
Per al ministre d’Afers Estrangers, el socialdemòcrata Heiko Maas, l’acord és un “gran èxit”, que promou la reconciliació entre Alemanya i Namíbia “sobre el capítol més negre de la nostra història comuna”. L’Estat alemany ha reconegut així “la seva responsabilitat històrica” sobre les víctimes d’un genocidi que va marcar les pautes dels que vindrien després.
El següent pas serà demanar perdó formalment a Namíbia i els descendents de les víctimes. Es preveu que sigui el president Frank-Walter Steinmeier qui ho faci, en un viatge oficial a aquest país encara per concretar.
Steinmeier, el consens post-Merkel
L’encarregat de segellar el reconeixement d’aquest genocidi serà Frank-Walter Steinmeier, el president que va arribar al càrrec el 2017 com a representant del consens polític. Exministre d’Afers Estrangers d’Angela Merkel i socialdemòcrata, va ser clau perquè arribés a formar-se l’actual gran coalició. El candidat del seu partit era Martin Schulz, que va enfonsar els socialdemòcrates en el pitjor resultat històric i volia passar a l’oposició. La ultradreta acabava d’entrar al Parlament com a tercera força. Steinmeier va convèncer Schulz que no hi havia cap altra sortida per a l’estabilitat del país que una altra coalició liderada per Merkel. Ahir, Steinmeier va anunciar que buscarà un segon mandat el 2022. “Són temps moguts i vull acompanyar-los en el camí cap a la postpandèmia”, va dir. L’elecció presidencial és a càrrec de l’Assemblea Federal, formada pels diputats del Bundestag i els representants designats pels lands. Es reunirà al febrer, sis mesos després de les generals del setembre, que marcaran el comiat de Merkel.