martes, 14 de septiembre de 2021

Los vecinos del norte

 

Els laboristes s’imposen en les eleccions de Noruega

Els pronòstics no van fallar: l’opo­sició de cen­tre-esquerra, lide­rada pel labo­rista Jonas Gahr Store, va superar clara­ment el bloc con­ser­va­dor, en unes elec­ci­ons par­la­mentàries que posa­ran fi als vuit anys de govern de la pri­mera minis­tra Erna Sol­berg. El par­tit labo­rista ha obtin­gut un 26,5% dels vots, segons les pri­me­res pro­jec­ci­ons de la tele­visió pública NRK en tan­car els col·legis elec­to­rals. Jun­ta­ment amb cen­tris­tes i esquer­rans, s’asse­gura la majo­ria necessària sense haver de depen­dre d’altres par­tits mino­ri­ta­ris. Els con­ser­va­dors de Sol­berg es van que­dar amb un 18,7% dels sufra­gis, un resul­tat que els allu­nya de pos­si­bles ali­an­ces amb altres par­tits.

La victòria del cen­tre-esquerra a Noru­ega deixa així tota Escan­dinàvia sota governs lide­rats per la soci­al­de­mocràcia.

La victòria del Par­tit Labo­rista es pre­veia en la majo­ria dels son­de­jos elec­to­rals. També es veia venir l’adeu a la “dona de ferro” nòrdica que és Sol­berg, de sei­xanta anys i líder del seu par­tit des de feia dis­set anys. L’etapa com a cap de govern en aquest país, soci de l’OTAN però no de la Unió Euro­pea, ha estat inu­su­al­ment llarga per a Noru­ega i mar­cada per la seva coa­lició amb la ultra­dreta, que es va tren­car fa dos anys per diferències insal­va­bles entre els socis. L’extrema dreta ha cai­gut ara a un 11% dels vots, qua­tre punts per sota de les dar­re­res elec­ci­ons.

En l’últim període en el poder, Sol­berg ha gover­nat en mino­ria amb suports externs pun­tu­als, una qüestió rela­ti­va­ment nor­mal en aquest país.

El pro­per pri­mer minis­tre serà, amb tota pro­ba­bi­li­tat, Gahr Store, un any més gran que la cap del govern i minis­tre en l’exe­cu­tiu que va lide­rar el soci­al­demòcrata Jens Stol­ten­berg, l’actual secre­tari gene­ral de l’OTAN. El seu Par­tit Labo­rista ja havia que­dat davant dels con­ser­va­dors de Sol­berg en les ante­ri­ors elec­ci­ons gene­rals –va obte­nir un 27,4% dels sufra­gis, dos punts per damunt de la for­mació de Sol­berg–. Però la pri­mera minis­tra va acon­se­guir con­ti­nuar en el govern amb un seguit d’ali­an­ces pun­tu­als i socis mino­ri­ta­ris.

La cam­pa­nya elec­to­ral noru­ega ha estat domi­nada pels temes ambi­en­tals i la crisi climàtica. És una qüestió com­plexa en un país que deu la seva pros­pe­ri­tat al petroli, ja que és el pri­mer expor­ta­dor de cru de l’Europa occi­den­tal. Fins i tot els con­ser­va­dors de Sol­berg veuen necessària una reforma fis­cal i la fi de la dependència gai­rebé exclu­siva del petroli per inver­tir en les ener­gies reno­va­bles. L’únic que no com­par­teix aquest parer és l’ultra­dretà Par­tit del Progrés.

Com en altres països del nord i cen­tre d’Europa, les elec­ci­ons han mos­trat un rècord pel que fa al vot anti­ci­pat: un 42% dels elec­tors n’havien fet ús, un màxim en aquest país amb 3,9 mili­ons de ciu­ta­dans amb dret a vot.