lunes, 13 de septiembre de 2021

Scholz pren embranzida

 

Scholz pren embranzida

El son­de­jos pin­ten negre per al con­ser­va­dor Armin Lasc­het, l’aspi­rant “natu­ral” a suc­ceir Angela Merkel. La nova estratègia per des­man­te­llar el favo­rit i apa­rent­ment impe­ca­ble Olaf Scholz, el rival soci­al­demòcrata, és recor­dar-li les seves feble­ses com a minis­tre de Finan­ces de la can­ce­llera.

El segon debat tele­vi­sat entre Lasc­het, Scholz i la verda Anna­lena Baer­bock, la ter­cera en intenció de vot, va mos­trar un can­di­dat con­ser­va­dor a la des­es­pe­rada. El bloc con­ser­va­dor està entre cinc i sis punts per sota dels soci­al­demòcra­tes. I després de dues set­ma­nes de retreure a Scholz que no des­carta un tri­par­tit amb l’Esquerra va pas­sar a retreure-li les sos­pi­tes d’enco­bri­ment d’escàndols finan­cers i blan­queig quan super­vi­sava el seu minis­teri. Entre els quals, Wire­card, el gegant de sis­te­mes de paga­ments electrònics que va fer fallida després d’anys de pre­sen­tar resul­tats tram­po­sos.El pro­blema, per a Lasc­het, és que aquest escàndol també esquitxa Merkel com a cap del govern. I que el cas de Wire­card sem­bla con­dem­nat a ser un d’aquells entre­llats que mai no s’aca­barà d’acla­rir. Dues set­ma­nes abans de les elec­ci­ons que han de posar fi a l’era Merkel, el seu can­di­dat no troba el camí per recu­pe­rar el ter­reny per­dut.

El debat d’ahir era el segon, dels tres en aquest for­mat que hi haurà fins a les elec­ci­ons. En el pri­mer, a finals d’agost, Scholz tot just havia ini­ciat el seu enlai­ra­ment, des de la seva posició de vice­can­ce­ller i “con­ti­nu­a­dor” de Merkel, tot i que des del par­tit que riva­litza amb els con­ser­va­dors pel poder. Ales­ho­res els son­de­jos els pre­sen­ta­ven empa­tats, amb tendència alcista per a Scholz.

En les dues set­ma­nes pas­sa­des la situ­ació ha can­viat. Del joc net entre els dos socis de la coa­lició de Merkel s’ha pas­sat a l’hos­ti­li­tat oberta. Fins i tot la can­ce­llera ha aban­do­nat la neu­tra­li­tat que deia voler man­te­nir per entrar deci­di­da­ment en cam­pa­nya, enmig dels senyals de pànic entre els con­ser­va­dors de Lasc­het.

Merkel i Lasc­het s’han endin­sat en el mis­satge de la por. Sense els con­ser­va­dors, Ale­ma­nya pot aca­bar diri­gida per una coa­lició amb com­po­nent de l’Esquerra, el par­tit que inte­gra post­co­mu­nisme i dis­sidència soci­al­demòcrata i que, recorda Lasc­het, vol sor­tir de l’OTAN.

És un “que venen els rojos” amb una inten­si­tat des­co­ne­guda en Merkel. El seu bloc con­ser­va­dor sem­pre havia des­car­tat l’Esquerra i, de fet, ho prac­tica ja a escala regi­o­nal. Però la seva insistència i el fet que l’hagi por­tat a fer decla­ra­ci­ons d’aquesta mena a la can­ce­lle­ria i al Par­la­ment, i no en actes de par­tit, sobta en una can­ce­llera que acos­tuma a res­pec­tar escru­po­lo­sa­ment la sepa­ració ins­ti­tu­ci­o­nal.

Scholz, amb el seu tarannà mode­rat, ha enfor­tit el seu avan­tatge en els son­de­jos. Lasc­het no remunta. La verda Baer­bock va recor­dar ahir que inten­tar col·locar l’Esquerra com un par­tit anti­de­mocràtic o equi­pa­ra­ble amb la ultra­dre­tana AfD és un llen­guatge “peri­llo­sa­ment infla­ma­ble”. L’Esquerra és ja un soci de govern fia­ble a escala regi­o­nal dels Verds i l’SPD. Entre d’altres, en el govern de la ciu­tat estat i capi­tal Berlín. L’AfD està des­car­tat a tots els nivells i per a la resta de l’espec­tre polític, va recor­dar Baer­bock.

La can­di­data verda es con­si­dera ja sense pos­si­bi­li­tats de ser can­ce­llera. Però segu­ra­ment serà en el pròxim govern, sigui com a ali­ada de l’SPD o dels con­ser­va­dors i pro­ba­ble­ment en un tri­par­tit, una cons­tel·lació fins ara inèdita per a un govern fede­ral ale­many.