Vulnerabilitats estratègiques
Alemanya, país enemic d’improvisacions, ha descobert que té dos grans forats que la fan més vulnerable que altres socis aparentment menys potents: un exèrcit obsolet i una dependència energètica de Rússia difícil de trencar de la nit al dia. Tres dies després de l’inici de la invasió, al socialdemòcrata Olaf Scholz li va tocar anunciar des del Bundestag –el Parlament– un paquet d’inversions impensable en un país marcat per dècades de modèstia en defensa. Cent mil milions d’euros ha de destinar el govern actual a la modernització de les seves forces armades. Scholz es va haver de desdir també del seu rebuig a lliurar armes a Kíiv, per reconèixer tot seguit que, encara que ho vulgui, tampoc no en pot lliurar tantes, senzillament perquè no en té ni per a la defensa pròpia. Més angoixant encara és la dependència del gas, el petroli i el carbó russos. Berlín insisteix que no pot prohibir aquestes importacions de cop sense deixar el país a les fosques o sense situar el ciutadà davant de factures impagables. Primer, les critiques van caure sobre l’excanceller socialdemòcrata Schröder, responsable del pacte signat el 2005 amb Putin pel gasoducte Nord Stream. Després, el xàfec s’ha estès a la seva successora, la conservadora Merkel, que, en els seus 16 anys al poder, va fer créixer aquesta dependència i va consentir o alimentar l’autòcrata Putin.