Dinamarca diu sí a la defensa europea, empesa per la por nòrdica a Putin
Més del 60% es pronuncien en referèndum a favor de la plena integració
Suècia i Finlàndia continuen pendents del bloqueig turc a l’ingrés a l’OTAN
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Trenta anys després d’haver rebutjat en referèndum el Tractat de Maastrich, els danesos es van pronunciar ahir clarament a favor de retirar l’anomenada “clàusula d’excepció” a la política comuna de defensa de la Unió Europea (UE).
El referèndum convocat entre els 4,26 milions de ciutadans amb dret a vot va donar una nova empenta a l’adeu a la neutralitat militar nòrdica: més d’un 60% van optar per una cooperació plena en la defensa del bloc comunitari, mentre que prop del 30% hi continuen sent contraris, segons els sondejos en tancar els col·legis electorals, a les vuit del vespre. Hi havia un ampli consens a favor d’estrènyer la cooperació en defensa, no només per part del govern de la socialdemòcrata Mette Frederiksen. Dinamarca, membre de la UE i de l’OTAN, mantenia aquesta fórmula d’adhesió a mitges o a la carta, segons la qual el país no podia participar en missions militars conjuntes del bloc comunitari –ni formar part de l’Agència de Defensa i Cooperació Permanent (CEP).
Era una neutralitat fictícia. Dinamarca sí que participava ja en missions conjuntes, encara que sota la bandera de l’Aliança Atlàntica o de l’ONU. Però s’aferrava a la clàusula d’excepció, precipitada per aquell no del 1992 a Maastrich, que va obligar a buscar camins alternatius per no trencar la baralla. Les excepcions daneses –esteses a la política monetària i jurídica– s’havien mantingut fins ara, d’acord amb els resultats de dues consultes posteriors sobre l’euro, el 2000 i el 2015.
La guerra d’Ucraïna ha canviat les tornes en aquest país, tal com ho ha fet també a Suècia i Finlàndia. Tots tres països nòrdics, tots tres de governs socialdemòcrates, han tirat pel dret davant la por a l’enemic, Moscou.
És l’enemic de sempre, però de cop se’l creu capaç de tot. Fins i tot d’atacar els països amb blindatges febles o no alineats militarment. És l’hora del rearmament i de les adhesions sense escletxes.
Finlàndia i Suècia, que a diferència de Dinamarca són membres de la UE però no de l’OTAN, han formalitzat les seves respectives sol·licituds d’ingrés a l’Aliança, sense dissimular-ne els motius. Tenen un escull a superar, el rebuig del president turc, Recep Tayyip Erdogan, que els retreu “protegir” el terrorisme kurd. Turquia, com la resta dels membres de l’OTAN, té l’opció de bloquejar el seu ingrés. Però tot sembla a punt per donar la benvinguda a la cap del govern finlandès, Sanna Marin, i a la de Suècia, Magdalena Andersson, a la cimera de l’Aliança que presidirà Pedro Sánchez, aquest mes.
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, vol convocar aquesta setmana les tres parts –suecs, finlandesos i turcs– per negociar de nou. Erdogan manté el bloqueig, però l’alta diplomàcia confia que tot té un preu, també el no turc.