Scholz, sota pressió per Ucraïna
Olaf Scholz va esdevenir ahir exponent per partida múltiple de la lentitud que se li retreu. Mentre se suposa que l’Estat repsnyol vol lliurar a Ucraïna tancs Leopard 2 de fabricació alemanya, el canceller assegurava des de Lituània que no li consta cap petició formal de Madrid. Hi afegia que, si es produeix, serà “examinada”. Una resposta poc engrescadora, mentre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, reclama cada dia d’Occident uns tancs que no acaben d’arribar i les seves tropes defensen en inferioritat numèrica Sieverodonetsk, la ciutat que Rússia vol controlar per assegurar-se el domini del Donbass.
La solució d’urgència podria venir de Madrid, a setmanes de la cimera de l’OTAN que Pedro Sánchez preanuncia com a “històrica”, si es confirma el subministrament anunciat des de mitjans espanyols de quaranta tancs Leopard 2 –del total de 104 que va adquirir Espanya a Alemanya el 1995–. El problema és que sense l’autorització de Berlín, l’Estat no els podrà lliurar.
Hi ha pel mig l’anomenada clàusula d’ús final, segons la qual el traspàs d’armament a un tercer país ha de tenir el vist-iplau del país original de procedència. És una clàusula destinada a impedir exportacions indirectes a regions no autoritzades per Alemanya. En aquest cas, alenteix el que seria el primer enviament de tancs d’un soci europeu a Zelenski.
L’afer torna a col·locar Berlín sota la sospita de “complicitat” amb Moscou o potser de tenir por de les amenaces de represàlies del Kremlin a qui ajudi militarment Zelenski.
“Només els Estats Units aporten més armament [que Alemanya]. Estem subministrant munició, sistemes antiaeris, míssils defensius i estem donant instrucció militar als ucraïnesos”, va dir Scholz des de la capital lituana, Vílnius, on es va reunir amb els líders de les tres repúbliques bàltiques –Letònia i Estònia, a més de Lituània.
Líders bàltics
La trobada de Scholz amb els líders bàltics implicava una confrontació entre els socis més “disposats” a contribuir a la defensa ucraïnesa i la timidesa o garreperia que, a ulls dels mateixos alemanys, representa el canceller. Alemanya ha enviat al país en guerra tota mena d’armament defensiu –sistemes antiaeris i vehicles blindats– i ha autoritzat l’enviament de tancs del tipus Gepard. El govern de Scholz anuncia, a més, subministraments indirectes per la via d’un tercer país, però aquestes operacions no s’han concretat encara.
La responsabilitat directa recau sobre la ministra de Defensa, Christine Lambrecht, socialdemòcrata com Scholz. Als mitjans se l’anomena la ministra “desganada”, perquè no se sap ben bé si és mandrosa de mena o no acaba d’encaixar en la feina que li tocaria fer. Scholz exhibeix cada cop que pot la partida de 100.000 milions d’euros aprovats pel seu govern –i amb el suport parlamentari de l’oposició conservadora– a la renovació de les forces armades alemanyes.
Però tot això serveix de poc enmig de la immediatesa destructiva russa. La popularitat de Scholz cau setmana rere setmana en els sondejos alemanys, mentre puja la dels seus dos ministres “estrella”, la titular d’Exteriors, Annalena Baerbock, i el d’Economia i Clima, Robert Habeck, tots dos dels Verds i tots dos exemple de capacitat de treball.
A Habeck correspon, per qüestions de competència del seu ministeri, autoritzar quan sigui el moment l’exportació dels Leopard 2. La presidenta de la Comissió del Parlament, Mari-Agnes Strack Zimmermann, va exigir-li ahir que les autoritzés “per la via ràpida”. Strack Zimmermann pertany al Partit Liberal (FDP), el tercer soci de Scholz. Des de l’inici de la guerra, aquesta veterana en l’àmbit parlamentari alemany s’ha destacat per les successives crides al canceller a afanyar-se a actuar en defensa d’Ucraïna i a subministrar-li l’armament que necessiten.
Els pronunciaments o les crítiques a la lentitud de Scholz van estendre’s a l’oposició conservadora. “A Madrid sembla que han entès abans que a Berlín la gravetat de la situació [a Ucraïna]”, va dir el president del grup parlamentari conservador, Johann Wadephul.
Merkel critica el “brutal atac al dret internacional”
“És un atac brutal al dret internacional injustificable”, va dir ahir l’excancellera alemanya Angela Merkel sobre la guerra d’Ucraïna, en la primera entrevista des que va deixar el poder. Va admetre que es venia a venir, sobre les advertències dels serveis secrets dels EUA els seu últims mesos com a cancellera. Però el problema és que no va poder “crear una arquitectura de seguretat” per evitar-ho, un problema que probablement la va acompanyar en els seus setze anys al poder.
Merkel, des de l’escenari de l’històric Berliner Ensemble, el teatre que va fundar Bertolt Brecht, i entrevistada per un dels seus periodistes “de capçalera” –Alexander Osang, de Der Spiegel–, va respondre durant una hora i mitja a qüestions referides principalment a Ucraïna i la seva relació personal amb Putin. Tenia al davant un públic clarament amable, que aplaudia amb complicitat qualsevol frase de l’excancellera i l’escoltava amb respecte. Era una Merkel en estat pur, que expressava un cop rere l’altre la seva “confiança” en el govern del seu successor, Olaf Scholz, i que no semblava tenir pressa a marxar. Va demostrar que continua en actiu. Cal esperar que la següent entrevista sigui menys amable i que se li plantegi de debò la pregunta que cou més ara mateix: per què va deixar créixer, com ho va fer, la dependència energètica d’Alemanya de Moscou o per què no la va tallar, a tot estirar, amb l’annexió de Crimea, el 2014.