Ucraïna avança cap a la UE
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
“Slava Ukrajini” (“Glòria a Ucraïna”), van dir tant el canceller alemany, Olaf Scholz, com el president francès, Emmanuel Macron, per afirmar tot seguit allò que Volodímir Zelenski necessita sentir: que Ucraïna “pertany a la família europea”, en paraules de Scholz, qui per primer cop va pronunciar-se a favor de concedir a aquest país –juntament amb Moldàvia-- l’estatut d’aspirant a ingressar a la UE. En aquest sentit va decantar-se Macron, mentre que l’italià Mario Draghi, més contundent, va deixar clar que el seu país “vol” Ucraïna dins el bloc.
“Alemanya donarà suport militar a Ucraïna tot el temps que calgui”, va continuar Scholz, el país al qual el president ucraïnès reclama amb insistència que els subministri els tancs que necessita per derrotar l’exèrcit del president Vladímir Putin.
La reunió amb els líders d’aquests tres països –tots tres socis fundacionals de la UE, veterans a l’OTAN i, a més, membres del G7– precedeix a la tanda de cimeres prevista per la setmana que ve. La del bloc comunitari, el 23 i el 24, ha de dir sí o no a la demanda de Kíiv de ser reconegut com a “aspirant” a l’ingrés; del 26 al 28 es reuniran els líders de les set grans potències a Elmau, Baviera, i l’endemà l’escenari es traslladarà a Madrid, per a una cimera en què l’OTAN a més de parlar d’Ucraïna vol donar la benvinguda a Finlàndia i Suècia com a futurs membres –si és que Turquia es desdiu del seu bloqueig.
Scholz, Macron i Draghi són els únics líders que seran a totes tres grans cites. I tots tres representen el que el setmanari Der Spiegel definia ahir com les “vacil·lacions” respecte a Ucraïna. Scholz s’ha guanyat el títol de cagadubtes, perquè no es decideix a lliurar-los armament pesant promès i perquè havia ajornat la visita a Kíiv amb l’argument que no pensava anar-hi només “a fer-se la foto”, sinó a parlar de continguts. Dos arguments que per a Zelenski es traduïen en la por de Berlín de trencar del tot amb Moscou. De Macron es temia que hi arribés amb l’intenció de forçar Zelenski a negociar amb Putin, el que voldria dir renunciar al Donbass. Draghi era el menys destacat dels tres, perquè ara mateix és el representant d’una Itàlia que torna a ser el maldecap per al Banc Central Europeu (BCE) que ell mateix va presidir. Es va afegir a la missió el líder romanès, Klaus Iohannis, com a rostre de l’Europa de l’est que tremola davant el nou expansionisme rus.
Mentre Zelenski té els objectius clars, per imperatius d’una guerra implacable, els pesos pesants de la UE s’havien bellugat fins ara en l’ambigüitat. Scholz ha de demostrar encara capacitat de lideratge i la seva gran prova podria ser la cimera del G7, el club dels rics format pels EUA, el Canadà, el Japó, el Regne Unit, França i Itàlia, a més d’Alemanya, que n’exerceix la presidència de torn. Macron té diumenge vinent la segona volta de les legislatives, que podrien afeblir el seu poder.
Eix Berlín-París
Va ser una visita molt ben escenificada per l’eix Berlín-París, després de dies de jugar al misteri i de no voler-la confirmar. Va començar en un vagó del tren nocturn –com han fet altres líders europeus–, va continuar a Irpin, escenari de la destrucció i les denúncies de crims de guerra, i va acabar amb una conferència de premsa conjunta. Zelenski, amb la seva acostumada samarreta caqui i envoltat de líders europeus en vestit jaqueta i corbata, era l’exponent dels abismes entre l’Europa que encara parla amb Putin i la qui combat sota els seus bombardeigs.
A Zelenski l’esperen tant a Elmau com a Madrid, sigui en persona o en format virtual. Serà, si es materialitza, el seu primer viatge fora del seu país des de l’inici de la invasió russa.
“Slava Ukrajini” (“Glòria a Ucraïna”), van dir tant el canceller alemany, Olaf Scholz, com el president francès, Emmanuel Macron, per afirmar tot seguit allò que Volodímir Zelenski necessita sentir: que Ucraïna “pertany a la família europea”, en paraules de Scholz, qui per primer cop va pronunciar-se a favor de concedir a aquest país –juntament amb Moldàvia-- l’estatut d’aspirant a ingressar a la UE. En aquest sentit va decantar-se Macron, mentre que l’italià Mario Draghi, més contundent, va deixar clar que el seu país “vol” Ucraïna dins el bloc.
“Alemanya donarà suport militar a Ucraïna tot el temps que calgui”, va continuar Scholz, el país al qual el president ucraïnès reclama amb insistència que els subministri els tancs que necessita per derrotar l’exèrcit del president Vladímir Putin.
La reunió amb els líders d’aquests tres països –tots tres socis fundacionals de la UE, veterans a l’OTAN i, a més, membres del G7– precedeix a la tanda de cimeres prevista per la setmana que ve. La del bloc comunitari, el 23 i el 24, ha de dir sí o no a la demanda de Kíiv de ser reconegut com a “aspirant” a l’ingrés; del 26 al 28 es reuniran els líders de les set grans potències a Elmau, Baviera, i l’endemà l’escenari es traslladarà a Madrid, per a una cimera en què l’OTAN a més de parlar d’Ucraïna vol donar la benvinguda a Finlàndia i Suècia com a futurs membres –si és que Turquia es desdiu del seu bloqueig.
Scholz, Macron i Draghi són els únics líders que seran a totes tres grans cites. I tots tres representen el que el setmanari Der Spiegel definia ahir com les “vacil·lacions” respecte a Ucraïna. Scholz s’ha guanyat el títol de cagadubtes, perquè no es decideix a lliurar-los armament pesant promès i perquè havia ajornat la visita a Kíiv amb l’argument que no pensava anar-hi només “a fer-se la foto”, sinó a parlar de continguts. Dos arguments que per a Zelenski es traduïen en la por de Berlín de trencar del tot amb Moscou. De Macron es temia que hi arribés amb l’intenció de forçar Zelenski a negociar amb Putin, el que voldria dir renunciar al Donbass. Draghi era el menys destacat dels tres, perquè ara mateix és el representant d’una Itàlia que torna a ser el maldecap per al Banc Central Europeu (BCE) que ell mateix va presidir. Es va afegir a la missió el líder romanès, Klaus Iohannis, com a rostre de l’Europa de l’est que tremola davant el nou expansionisme rus.
Mentre Zelenski té els objectius clars, per imperatius d’una guerra implacable, els pesos pesants de la UE s’havien bellugat fins ara en l’ambigüitat. Scholz ha de demostrar encara capacitat de lideratge i la seva gran prova podria ser la cimera del G7, el club dels rics format pels EUA, el Canadà, el Japó, el Regne Unit, França i Itàlia, a més d’Alemanya, que n’exerceix la presidència de torn. Macron té diumenge vinent la segona volta de les legislatives, que podrien afeblir el seu poder.
Eix Berlín-París
Va ser una visita molt ben escenificada per l’eix Berlín-París, després de dies de jugar al misteri i de no voler-la confirmar. Va començar en un vagó del tren nocturn –com han fet altres líders europeus–, va continuar a Irpin, escenari de la destrucció i les denúncies de crims de guerra, i va acabar amb una conferència de premsa conjunta. Zelenski, amb la seva acostumada samarreta caqui i envoltat de líders europeus en vestit jaqueta i corbata, era l’exponent dels abismes entre l’Europa que encara parla amb Putin i la qui combat sota els seus bombardeigs.
A Zelenski l’esperen tant a Elmau com a Madrid, sigui en persona o en format virtual. Serà, si es materialitza, el seu primer viatge fora del seu país des de l’inici de la invasió russa.