Suècia confirma la teoria del sabotatge del Nord Stream
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Tres mesos llargs han trigat els investigadors suecs a trobar “proves” fiables que les successives explosions simultànies registrades al setembre als dos gasoductes Nord Stream en aigües bàltiques van ser un acte de sabotatge. “S’han comissat molts objectes i s’ha examinat l’àrea amb tot rigor. S’han trobat restes d’explosius en uns quants punts”, va informar finalment la fiscalia sueca ahir.
La constatació dels investigadors seria més aviat paper mullat, des del punt de vista pràctic. Tota la instal·lació ha quedat inutilitzada per sempre més. El Nord Stream 1, que era l’únic que havia entrat en funcionament el 2011, perquè les explosions van afectar-ne els dos tubs. El Nord Stream 2, que teòricament en té un d’intacte, perquè mai no va arribar a subministrar res. El canceller alemany, Olaf Scholz, va suspendre’n el permís arran de la invasió a Ucraïna i quan finalment estava a punt per començar a enviar més gas rus a Europa.
Per Alemanya, el cas està tancat i els resultats de la investigació només constaten el que ja es va concloure des del primer moment, que havia estat un sabotatge. Els investigadors suecs, però, no volen apuntar cap a cap presumpte sospitós fins que no hi hagi conclusions clares. Serà una investigació llarga, va advertir la fiscalia d’Estocolm.
Les peces queden més o menys com després de les explosions simultànies del setembre. Occident va apuntar immediatament cap a Moscou; Rússia apunta cap a Occident, inclosos els EUA. Les reaccions a Berlín eren més aviat rutinàries –esperar la conclusió de les investigacions–, mentre que a Rússia s’exigia trobar-ne els responsables.
Més enllà del que es pugui trigar a esbrinar-ne els responsables, el sabotatge amb explosius contra els gasoductes ha palesat la vulnerabilitat de les infraestructures crítiques en temps de guerra. Van ser construïts quan Berlín i Moscou eren amics. Alemanya apostava aleshores pel gas rus barat perquè, teòricament, amb això afavoria la seva indústria i el creixement econòmic. Ara al govern de Scholz li ha tocat independitzar-se a marxes accelerades i buscar la diversificació, al preu que sigui, amb la inflació disparada i els preus de l’energia convertits en la primera preocupació d’un país amb 82 milions d’habitants.
Els dipòsits de gas d’Alemanya s’han omplert gairebé al 99% gràcies al gas provinent de països com ara Noruega, els Països Baixos i Bèlgica, principalment. No hi haurà restriccions tècniques a l’hivern. Però sí una factura del gas que no tothom podrà pagar. Fins ara l’hivern havia estat estranyament benigne, però des d’aquesta setmana s’ensumen els primers flocs de neu i el vent gèlid sobre bona part d’Alemanya.
Tres mesos llargs han trigat els investigadors suecs a trobar “proves” fiables que les successives explosions simultànies registrades al setembre als dos gasoductes Nord Stream en aigües bàltiques van ser un acte de sabotatge. “S’han comissat molts objectes i s’ha examinat l’àrea amb tot rigor. S’han trobat restes d’explosius en uns quants punts”, va informar finalment la fiscalia sueca ahir.
La constatació dels investigadors seria més aviat paper mullat, des del punt de vista pràctic. Tota la instal·lació ha quedat inutilitzada per sempre més. El Nord Stream 1, que era l’únic que havia entrat en funcionament el 2011, perquè les explosions van afectar-ne els dos tubs. El Nord Stream 2, que teòricament en té un d’intacte, perquè mai no va arribar a subministrar res. El canceller alemany, Olaf Scholz, va suspendre’n el permís arran de la invasió a Ucraïna i quan finalment estava a punt per començar a enviar més gas rus a Europa.
Per Alemanya, el cas està tancat i els resultats de la investigació només constaten el que ja es va concloure des del primer moment, que havia estat un sabotatge. Els investigadors suecs, però, no volen apuntar cap a cap presumpte sospitós fins que no hi hagi conclusions clares. Serà una investigació llarga, va advertir la fiscalia d’Estocolm.
Les peces queden més o menys com després de les explosions simultànies del setembre. Occident va apuntar immediatament cap a Moscou; Rússia apunta cap a Occident, inclosos els EUA. Les reaccions a Berlín eren més aviat rutinàries –esperar la conclusió de les investigacions–, mentre que a Rússia s’exigia trobar-ne els responsables.
Més enllà del que es pugui trigar a esbrinar-ne els responsables, el sabotatge amb explosius contra els gasoductes ha palesat la vulnerabilitat de les infraestructures crítiques en temps de guerra. Van ser construïts quan Berlín i Moscou eren amics. Alemanya apostava aleshores pel gas rus barat perquè, teòricament, amb això afavoria la seva indústria i el creixement econòmic. Ara al govern de Scholz li ha tocat independitzar-se a marxes accelerades i buscar la diversificació, al preu que sigui, amb la inflació disparada i els preus de l’energia convertits en la primera preocupació d’un país amb 82 milions d’habitants.
Els dipòsits de gas d’Alemanya s’han omplert gairebé al 99% gràcies al gas provinent de països com ara Noruega, els Països Baixos i Bèlgica, principalment. No hi haurà restriccions tècniques a l’hivern. Però sí una factura del gas que no tothom podrà pagar. Fins ara l’hivern havia estat estranyament benigne, però des d’aquesta setmana s’ensumen els primers flocs de neu i el vent gèlid sobre bona part d’Alemanya.