“No tenia força per imposar-me a Putin”
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
A punt de fer un any de la seva retirada del poder, Angela Merkel considera que ha arribat el moment d’explicar-se: al final dels seus 16 anys com a cancellera, la líder alemanya –i europea– se sentia “incapacitada” per poder influir sobre Vladímir Putin. És a dir, per evitar la guerra que, com advertien els serveis secrets dels EUA des d’octubre de 2021, semblava imminent.
“Ja no tenia cap força per imposar-me, tothom sabia que al desembre deixaria formalment el meu càrrec”, explica l’excancellera al setmanari Der Spiegel. A l’agost d’aquell any hi va haver un darrer intent amb el president Macron per aturar la invasió, que semblava imparable. Però Putin “només entén el llenguatge del poder; i jo ja no en tenia”, diu Merkel.
Les explicacions de l’excancellera prenen la forma d’un recorregut emocional i polític del que ha estat aquest any i escaig, des que la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit que va liderar durant 18 anys, va perdre les eleccions generals davant el Partit Socialdemòcrata (SPD) de l’ara canceller –i aleshores el seu ministre de Finances–, Olaf Scholz. Això va passar als comicis generals de setembre, en què Merkel no aspirava a la reelecció i el candidat del seu partit era un feble Armin Laschet. Van seguir una derrota i unes negociacions més o menys ordenades fins que Scholz va lligar una nova coalició amb els Verds i el Partit Liberal (FDP).
A punt de fer un any de la seva retirada del poder, Angela Merkel considera que ha arribat el moment d’explicar-se: al final dels seus 16 anys com a cancellera, la líder alemanya –i europea– se sentia “incapacitada” per poder influir sobre Vladímir Putin. És a dir, per evitar la guerra que, com advertien els serveis secrets dels EUA des d’octubre de 2021, semblava imminent.
“Ja no tenia cap força per imposar-me, tothom sabia que al desembre deixaria formalment el meu càrrec”, explica l’excancellera al setmanari Der Spiegel. A l’agost d’aquell any hi va haver un darrer intent amb el president Macron per aturar la invasió, que semblava imparable. Però Putin “només entén el llenguatge del poder; i jo ja no en tenia”, diu Merkel.
Les explicacions de l’excancellera prenen la forma d’un recorregut emocional i polític del que ha estat aquest any i escaig, des que la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit que va liderar durant 18 anys, va perdre les eleccions generals davant el Partit Socialdemòcrata (SPD) de l’ara canceller –i aleshores el seu ministre de Finances–, Olaf Scholz. Això va passar als comicis generals de setembre, en què Merkel no aspirava a la reelecció i el candidat del seu partit era un feble Armin Laschet. Van seguir una derrota i unes negociacions més o menys ordenades fins que Scholz va lligar una nova coalició amb els Verds i el Partit Liberal (FDP).
Finalment, el 8 de desembre es va produir el relleu de poder entre Merkel i qui havia estat el seu vicecanceller, a més de ministre, durant la seva darrera legislatura. Van ser uns pocs mesos de transició. Però Merkel era, en realitat, una cancellera en retirada des del 2018, quan va anunciar que no aspiraria a un nou mandat. Al seu partit hi havia una guerra interna entre el continuisme –la via de Laschet– i l’ala dretana, representada per qui durant dècades va ser el gran rival intern de Merkel i després s’ha convertit en president de la CDU, Friedrich Merz. A la pràctica, Merkel era una cancellera en temps afegit. Prou temps perquè Putin hagués deixat de considerar-la una líder de pes. “Vam guanyar temps; Ucraïna és ara un país més ben preparat per fer-li front que aleshores”, assegura.
Les explicacions arriben enmig de les crítiques del govern actual, i especialment dels Verds, que la culpen d’haver consolidat la dependència energètica de Rússia, iniciada en el mandat del socialdemòcrata Schröder, amic i aliat de Putin. L’ala dretana de la CDU retreu a Merkel haver-se amagat tot aquest temps, en lloc de donar la cara i explicar-se.
A Der Spiegel, afirma que des del 2014, amb l’annexió de Crimea, va lluitar per frenar Putin. Llavors no era encara una líder en retirada. Però l’únic que va fer és intentar calmar-lo. És la percepció generalitzada ara, dins i fora de la CDU, a Alemanya i a la resta d’Europa.