Berlín desafia Varsòvia a demanar permís pels Leopard2
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
És difícil saber a qui va desafiar més la ministra alemanya d’Afers Estrangers, Annalena Baerbock, quan va afirmar a París que Alemanya donarà llum verd si Polònia demana el permís prescriptiu per lliurar els seus Leopard 2 a Ucraïna.
D’una banda, el primer ministre polonès, l’ultranacionalista Mateusz Morawiecki, que feia dies pressionava Berlín amb l’amenaça d’enviar els tancs encara que fos sense permís i que, de cop, havia de reconèixer que no l’havia sol·licitada, aquesta autorització.
De l’altra, el canceller Olaf Scholz, que s’havia passat tot el diumenge amb Emmanuel Macron sense aclarir si està disposat o no a cedir els que té el seu exèrcit.
I, finalment, el tercer soci en el tripartit del socialdemòcrata Scholz, els liberals, que havien qualificat de “fracàs” la indecisió de Scholz.
El cas és que la frase de Baerbock des de París va girar la truita amb relació a aquests tancs de fabricació alemanya, que necessiten el permís de Scholz per ser lliurats a Ucraïna com a tercer país, fins i tot si és un altre aliat qui els ofereix. Són setze els membres de l’OTAN que, ara per ara, disposen d’aquests blindats en actiu. Alemanya en va començar a fabricar el 1978 i des d’aleshores n’ha produït 3.600 unitats. Són moltes les variants o models que se n’han distribuït, però es continuen considerant els més sòlids i polivalents entre els anomenats “tancs principals”, és a dir, els pròpiament de combat. Fora dels Abrams dels EUA o, potser, els Leclerc francesos, no hi ha cap altre model que ofereixi tanta mobilitat, protecció i capacitat ofensiva com l’alemany. El Pentàgon descarta oferir els seus, que a més de ser més pesants i menys operatius necessiten querosè, com els avions. Macron, davant Scholz, va dir que no “descartava” oferir els Leclerc, però sense posar-los damunt la taula.
En temps de la guerra freda i el teló d’acer, Alemanya va arribar a disposar de 2.125 tancs d’aquesta família. Ara en té entre 328 i 319, segons les darreres dades de Der Spiegel. Dinou dels quals podrien ser lliurats ràpidament a Ucraïna, continua aquest setmanari.
Però Scholz insisteix que qualsevol acord ha de ser “en consens” amb els aliats. Berlín tem una escalada per part russa i que toqui a Alemanya encaixar la “resposta” que teòricament donaria Putin.
Morawiecki ja no insistia ahir a demanar el llum verd de Scholz per als seus Leopard, sinó que recordava els 300 i escaig que té Alemanya, en contraposició amb els 247 polonesos. Altres aliats que fa uns dies pressionaven Berlín –com ara Finlàndia i els bàltics– callaven.
I Afers Estrangers continuava sense haver rebut sol·licituds de cap soci per traspassar els seus a Ucraïna. El llum verd ha de sortir de la cancelleria. Tant els socis Verds de Baerbock com els liberals pressionen Scholz perquè alliberi Alemanya de la “vergonya històrica” i el “fracàs” de no haver ajudat com cal Ucraïna.
És difícil saber a qui va desafiar més la ministra alemanya d’Afers Estrangers, Annalena Baerbock, quan va afirmar a París que Alemanya donarà llum verd si Polònia demana el permís prescriptiu per lliurar els seus Leopard 2 a Ucraïna.
D’una banda, el primer ministre polonès, l’ultranacionalista Mateusz Morawiecki, que feia dies pressionava Berlín amb l’amenaça d’enviar els tancs encara que fos sense permís i que, de cop, havia de reconèixer que no l’havia sol·licitada, aquesta autorització.
De l’altra, el canceller Olaf Scholz, que s’havia passat tot el diumenge amb Emmanuel Macron sense aclarir si està disposat o no a cedir els que té el seu exèrcit.
I, finalment, el tercer soci en el tripartit del socialdemòcrata Scholz, els liberals, que havien qualificat de “fracàs” la indecisió de Scholz.
El cas és que la frase de Baerbock des de París va girar la truita amb relació a aquests tancs de fabricació alemanya, que necessiten el permís de Scholz per ser lliurats a Ucraïna com a tercer país, fins i tot si és un altre aliat qui els ofereix. Són setze els membres de l’OTAN que, ara per ara, disposen d’aquests blindats en actiu. Alemanya en va començar a fabricar el 1978 i des d’aleshores n’ha produït 3.600 unitats. Són moltes les variants o models que se n’han distribuït, però es continuen considerant els més sòlids i polivalents entre els anomenats “tancs principals”, és a dir, els pròpiament de combat. Fora dels Abrams dels EUA o, potser, els Leclerc francesos, no hi ha cap altre model que ofereixi tanta mobilitat, protecció i capacitat ofensiva com l’alemany. El Pentàgon descarta oferir els seus, que a més de ser més pesants i menys operatius necessiten querosè, com els avions. Macron, davant Scholz, va dir que no “descartava” oferir els Leclerc, però sense posar-los damunt la taula.
En temps de la guerra freda i el teló d’acer, Alemanya va arribar a disposar de 2.125 tancs d’aquesta família. Ara en té entre 328 i 319, segons les darreres dades de Der Spiegel. Dinou dels quals podrien ser lliurats ràpidament a Ucraïna, continua aquest setmanari.
Però Scholz insisteix que qualsevol acord ha de ser “en consens” amb els aliats. Berlín tem una escalada per part russa i que toqui a Alemanya encaixar la “resposta” que teòricament donaria Putin.
Morawiecki ja no insistia ahir a demanar el llum verd de Scholz per als seus Leopard, sinó que recordava els 300 i escaig que té Alemanya, en contraposició amb els 247 polonesos. Altres aliats que fa uns dies pressionaven Berlín –com ara Finlàndia i els bàltics– callaven.
I Afers Estrangers continuava sense haver rebut sol·licituds de cap soci per traspassar els seus a Ucraïna. El llum verd ha de sortir de la cancelleria. Tant els socis Verds de Baerbock com els liberals pressionen Scholz perquè alliberi Alemanya de la “vergonya històrica” i el “fracàs” de no haver ajudat com cal Ucraïna.