Berlín desbloqueja els Leopard
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Fins al vespre no hi havia cap confirmació oficial. Però, a una banda i altra de l’Atlàntic, es va donar per fet que, finalment, Olaf Scholz no només donarà llum verd a Polònia per enviar els seus Leopard 2, sinó que n’autoritzarà els subministrament d’almenys una companyia –14 unitats– dels que pertanyen a l’exèrcit alemany. Corresponen al model 2A6, segons informacions coincidents del setmanari Der Spiegel i de la cadena de televisió pública ARD.
La fi de l’estira-i-arronsa va començar a percebre’s ahir al matí, en una trobada entre el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, i el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg. Varsòvia havia confirmat poc abans que havia enviat la sol·licitud per lliurar-ne dels seus a Ucraïna, i Pistorius va dir que la decisió s’adoptaria “aviat”. A més, va recomanar als aliats que disposen d’aquests tancs que comencessin a instruir els soldats ucraïnesos en la seva conducció.
Els Leopard 2, de fabricació alemanya, no es poden enviar a un tercer país, com ara Ucraïna, sense permís de Berlín. Són els més polivalents, segurs i amb major capacitat d’atac entre els blindats de combat i Ucraïna els considera indispensables per a la seva defensa.
Dos dies abans, encara hi havia dubtes sobre la solidesa de les declaracions de la ministra alemanya d’Afers Estrangers, la verda Annalena Baerbock, que havia assegurat a un mitjà francès que Berlín no bloquejaria els tancs, si Polònia els demanava. Es va considerar aleshores que Baerbock s’havia excedit en les seves competències, ja que la decisió sobre aquesta qüestió és del canceller.
Vint-i-quatre hores després, totes les peces encaixaven. Tant Scholz com Pistorius havien insistit que Alemanya només adoptaria una decisió “en consens” amb els aliats. Polònia amenaçava de crear la seva pròpia coalició amb altres aliats disposats a enviar-los, amb permís o sense de Berlín. La sol·licitud va arribar ahir, i això permetia tant a Berlín com a Varsòvia considerar que s’han sortit amb la seva. La part polonesa, perquè ha desbloquejat la qüestió a favor d’Ucraïna. La part alemanya, perquè no envia en solitari els seus Leopard 2, sinó que és una responsabilitat compartida amb els aliats.
Les filtracions sobre el sí alemany van arrencar de Washington, on l’agència Bloomberg va avançar que Scholz donaria llum verd a Polònia aquesta setmana. Poc després, The Wall Street Journal va filtrar que els EUA enviaran els seus Abrams, blindats considerats els equivalents als Leopard 2. Tant el Pentàgon com la cancelleria havien negat que Scholz hagués condicionat l’enviament dels tancs alemanyes a l’autorització de Biden dels seus. Des de Washington s’havia argumentat que els Abrams no tenen l’operativitat dels Leopard i que, a més, van amb querosè, combustible reservat als avions. Totes aquestes explicacions han desaparegut. Les pressions sobre Scholz no només venien d’Ucraïna o els aliats exteriors, sinó també dels socis verds –el partit de la ministra d’Exteriors– i dels liberals –el del ministre de Finances, Christian Lindner.
El següent capítol és quants socis de l’OTAN amb Leopard 2 –16– estan disposats a participar en aquesta coalició. Es calcula que a Kíiv li calen unes 100 unitats. Alemanya en disposa de 319, segons Der Spiegel, i Turquia o Grècia en tenen uns 500 i Polònia, 247. Es considera que, a més de Varsòvia, s’han d’afegir a la coalició els països nòrdics, que, com els bàltics, havien criticat l’ambivalència mostrada per Alemanya.
Fins al vespre no hi havia cap confirmació oficial. Però, a una banda i altra de l’Atlàntic, es va donar per fet que, finalment, Olaf Scholz no només donarà llum verd a Polònia per enviar els seus Leopard 2, sinó que n’autoritzarà els subministrament d’almenys una companyia –14 unitats– dels que pertanyen a l’exèrcit alemany. Corresponen al model 2A6, segons informacions coincidents del setmanari Der Spiegel i de la cadena de televisió pública ARD.
La fi de l’estira-i-arronsa va començar a percebre’s ahir al matí, en una trobada entre el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, i el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg. Varsòvia havia confirmat poc abans que havia enviat la sol·licitud per lliurar-ne dels seus a Ucraïna, i Pistorius va dir que la decisió s’adoptaria “aviat”. A més, va recomanar als aliats que disposen d’aquests tancs que comencessin a instruir els soldats ucraïnesos en la seva conducció.
Els Leopard 2, de fabricació alemanya, no es poden enviar a un tercer país, com ara Ucraïna, sense permís de Berlín. Són els més polivalents, segurs i amb major capacitat d’atac entre els blindats de combat i Ucraïna els considera indispensables per a la seva defensa.
Dos dies abans, encara hi havia dubtes sobre la solidesa de les declaracions de la ministra alemanya d’Afers Estrangers, la verda Annalena Baerbock, que havia assegurat a un mitjà francès que Berlín no bloquejaria els tancs, si Polònia els demanava. Es va considerar aleshores que Baerbock s’havia excedit en les seves competències, ja que la decisió sobre aquesta qüestió és del canceller.
Vint-i-quatre hores després, totes les peces encaixaven. Tant Scholz com Pistorius havien insistit que Alemanya només adoptaria una decisió “en consens” amb els aliats. Polònia amenaçava de crear la seva pròpia coalició amb altres aliats disposats a enviar-los, amb permís o sense de Berlín. La sol·licitud va arribar ahir, i això permetia tant a Berlín com a Varsòvia considerar que s’han sortit amb la seva. La part polonesa, perquè ha desbloquejat la qüestió a favor d’Ucraïna. La part alemanya, perquè no envia en solitari els seus Leopard 2, sinó que és una responsabilitat compartida amb els aliats.
Les filtracions sobre el sí alemany van arrencar de Washington, on l’agència Bloomberg va avançar que Scholz donaria llum verd a Polònia aquesta setmana. Poc després, The Wall Street Journal va filtrar que els EUA enviaran els seus Abrams, blindats considerats els equivalents als Leopard 2. Tant el Pentàgon com la cancelleria havien negat que Scholz hagués condicionat l’enviament dels tancs alemanyes a l’autorització de Biden dels seus. Des de Washington s’havia argumentat que els Abrams no tenen l’operativitat dels Leopard i que, a més, van amb querosè, combustible reservat als avions. Totes aquestes explicacions han desaparegut. Les pressions sobre Scholz no només venien d’Ucraïna o els aliats exteriors, sinó també dels socis verds –el partit de la ministra d’Exteriors– i dels liberals –el del ministre de Finances, Christian Lindner.
El següent capítol és quants socis de l’OTAN amb Leopard 2 –16– estan disposats a participar en aquesta coalició. Es calcula que a Kíiv li calen unes 100 unitats. Alemanya en disposa de 319, segons Der Spiegel, i Turquia o Grècia en tenen uns 500 i Polònia, 247. Es considera que, a més de Varsòvia, s’han d’afegir a la coalició els països nòrdics, que, com els bàltics, havien criticat l’ambivalència mostrada per Alemanya.
