Scholz allarga la resposta a la demanda dels Leopard
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Ni el gran aliat transatlàntic, els EUA, ni les pressions de Polònia, Finlàndia i els països bàltics, ni tampoc les demandes desesperades del president ucraïnès, Volodímir Zelenski: res no va treure Alemanya del seu no a subministrar els tancs Leopard que Ucraïna necessita per fer front a una temuda gran ofensiva terrestre russa sobre l’est del país veí. La reunió a Ramstein –la base estatunidenca més gran d’Europa, que es troba en territori alemany– de l’anomenat Grup de Contacte per a Ucraïna es va tancar amb molts compromisos per part polonesa, canadenca, nòrdica i bàltica de més ajut, inclosos tancs de diversos models, però sense un acord respecte als Leopard.
“Ja han sentit el que ha dit el ministre alemany: no hi ha hagut una decisió respecte als Leopard”, va admetre el secretari de Defensa dels EUA, Lloyd Austin, en la compareixença final davant els mitjans. Donava les gràcies repetidament a Alemanya –tercer contribuent quant a ajut militar i financer a Ucraïna, després dels EUA i el Regne Unit– i qualificava aquest país de “gran aliat”. Però en els seus gestos crispats es palesava la decepció pels resultats.
Unes hores abans que Austin, en una pausa, el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, havia deixat clar que no hi havia la decisió en el sentit que espera Zelenski. Va explicar que havia “ordenat la revisió” dels tancs de què disposa Alemanya –328 unitats– com a pas previ a la presa d’una decisió. I, quant a la possibilitat d’autoritzar el lliurament d’aquests aparells als aliats que en tenen en actiu, va respondre que no s’havia arribat tampoc a un acord. Pistorius s’estrenava en el càrrec, que va assumir després de la dimissió, dilluns, de la també socialdemòcrata Christine Lambrecht. Aquesta renúncia estava precedida per un munt d’escàndols per mala gestió i imatge, a més de la ineptitud de Lambrecht per respondre al gran repte que suposa el compromís d’Olaf Scholz d’ajudar militarment Ucraïna i, alhora, posar al dia l’exèrcit alemany, mal equipat i afectat per dècades de retallades en Defensa.
Missatge de Zelenski
S’esperava molt de l’estrena de Pistorius, un socialdemòcrata amb molt de rodatge a escala del govern regional del land de Baixa Saxònia, pragmàtic i amb fama de competent. Vint-i-quatre hores abans de la reunió de Ramstein havia jurat el seu càrrec, però està clar que no es pot permetre un temps d’aprenentatge. Zelenski havia enviat el dia abans successius missatges –el darrer, en una entrevista a la televisió pública alemanya ARD– donant les gràcies als aliats occidentals, i especialment a Alemanya, pels seus sistemes de defensa antiaèria, els IRIS-T i els Patriot. Però també insistint que amb això no aturarà una ofensiva terrestre russa sobre l’est del país.
Va repetir el seu missatge ahir mateix en una intervenció virtual davant els aliats de Ramstein. La resposta de Pistorius va ser ordenar la revisió dels seus tancs, sense marcar-se ni tan sols una agenda aproximada del temps que requerirà aquesta operació.
Ni el gran aliat transatlàntic, els EUA, ni les pressions de Polònia, Finlàndia i els països bàltics, ni tampoc les demandes desesperades del president ucraïnès, Volodímir Zelenski: res no va treure Alemanya del seu no a subministrar els tancs Leopard que Ucraïna necessita per fer front a una temuda gran ofensiva terrestre russa sobre l’est del país veí. La reunió a Ramstein –la base estatunidenca més gran d’Europa, que es troba en territori alemany– de l’anomenat Grup de Contacte per a Ucraïna es va tancar amb molts compromisos per part polonesa, canadenca, nòrdica i bàltica de més ajut, inclosos tancs de diversos models, però sense un acord respecte als Leopard.
“Ja han sentit el que ha dit el ministre alemany: no hi ha hagut una decisió respecte als Leopard”, va admetre el secretari de Defensa dels EUA, Lloyd Austin, en la compareixença final davant els mitjans. Donava les gràcies repetidament a Alemanya –tercer contribuent quant a ajut militar i financer a Ucraïna, després dels EUA i el Regne Unit– i qualificava aquest país de “gran aliat”. Però en els seus gestos crispats es palesava la decepció pels resultats.
Unes hores abans que Austin, en una pausa, el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, havia deixat clar que no hi havia la decisió en el sentit que espera Zelenski. Va explicar que havia “ordenat la revisió” dels tancs de què disposa Alemanya –328 unitats– com a pas previ a la presa d’una decisió. I, quant a la possibilitat d’autoritzar el lliurament d’aquests aparells als aliats que en tenen en actiu, va respondre que no s’havia arribat tampoc a un acord. Pistorius s’estrenava en el càrrec, que va assumir després de la dimissió, dilluns, de la també socialdemòcrata Christine Lambrecht. Aquesta renúncia estava precedida per un munt d’escàndols per mala gestió i imatge, a més de la ineptitud de Lambrecht per respondre al gran repte que suposa el compromís d’Olaf Scholz d’ajudar militarment Ucraïna i, alhora, posar al dia l’exèrcit alemany, mal equipat i afectat per dècades de retallades en Defensa.
Missatge de Zelenski
S’esperava molt de l’estrena de Pistorius, un socialdemòcrata amb molt de rodatge a escala del govern regional del land de Baixa Saxònia, pragmàtic i amb fama de competent. Vint-i-quatre hores abans de la reunió de Ramstein havia jurat el seu càrrec, però està clar que no es pot permetre un temps d’aprenentatge. Zelenski havia enviat el dia abans successius missatges –el darrer, en una entrevista a la televisió pública alemanya ARD– donant les gràcies als aliats occidentals, i especialment a Alemanya, pels seus sistemes de defensa antiaèria, els IRIS-T i els Patriot. Però també insistint que amb això no aturarà una ofensiva terrestre russa sobre l’est del país.
Va repetir el seu missatge ahir mateix en una intervenció virtual davant els aliats de Ramstein. La resposta de Pistorius va ser ordenar la revisió dels seus tancs, sense marcar-se ni tan sols una agenda aproximada del temps que requerirà aquesta operació.