Plega la titular alemanya de Defensa enmig d’escàndols
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
“He demanat al canceller deixar el càrrec de ministra de Defensa. L’enfocament als mitjans sobre la meva persona fan difícil una informació i treball professional sobre soldats, exèrcit i política de seguretat.” Amb un parell de paràgrafs va resoldre ahir la socialdemòcrata Christine Lambrecht una dimissió que divendres ja havia avançat el popular diari Bild.
Va deixar passar el cap de setmana, tot i que no hi havia cap dubte que renunciaria. No perquè ho digués aquest mitjà, exponent de la premsa sensacionalista, sinó perquè el canceller Scholz no podia tenir cap motiu per mantenir-la en el càrrec.
La seva gestió a Defensa ha estat marcada per successius desgavells, l’últim dels quals, un missatge al ciutadà en format de vídeo domèstic en què parlava de la guerra d’Ucraïna enmig de la “petardada” i focs artificials habituals amb què Berlín rep habitualment l’Any Nou. Va ser la cirereta, en aquest cas inofensiva, després d’un any i escaig de gestió marcada per la guerra d’Ucraïna. Scholz li va confiar, el desembre del 2021, un ministeri complicat –cinc del total de 18 titulars han acabat dimitint, generalment envoltats en escàndols– en el seu tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals. L’inici de la invasió russa el va convertir en clau: el canceller va reaccionar a l’agressió sobre Ucraïna amb una declaració de govern en què anunciava un paquet de 100.000 milions d’euros per posar el dia un exèrcit antiquat i que havia patit successives retallades en temps de Merkel, de qui Lambrecht havia estat ministra de Justícia. A més d’activar la major inversió en defensa en dècades, Lambrecht havia de convertir en fets el compromís de solidaritat amb Ucraïna expressat per Scholz. Però mentre els socis verds es jugaven la credibilitat davant el seu electorat ecopacifista i insistien a subministrar armes a Kíiv, inclosos tancs, la primera “oferta” d’ajut de Lambrecht va consistir en 5.000 cascs per als soldats ucraïnesos. Semblava una paròdia grotesca, enmig de les necessitats de Kíiv i les pressions d’altres aliats de la Unió Europea (UE) i l’OTAN.
Amb moltes dificultats, Berlín va començar a subministrar tancs Gepard i Marder, però no els Leopard que reclama Ucraïna. També sistemes de defensa antiaèria, però no els Patriot capaços de neutralitzar els míssils més moderns russos. Kíiv ha acusat Scholz de lentitud en unes entregues, la responsabilitat de les quals correspon a Lambrecht.
Ella ha estat el fre, mentre la verda Annalena Baerbock, a Exteriors, demanava celeritat, amb el seu col·lega d’Economia, el també ecologista Robert Habeck, a qui correspon autoritzar les exportacions d’armament.
“Avui no és dia per nomenar un successor”, va dir Scholz ahir. Se suposa que el nom ha de sortir avui o demà. I que ha de ser una dona, per mantenir la paritat. Si no, s’hauria de remodelar el govern o renunciar a la paritat.
“He demanat al canceller deixar el càrrec de ministra de Defensa. L’enfocament als mitjans sobre la meva persona fan difícil una informació i treball professional sobre soldats, exèrcit i política de seguretat.” Amb un parell de paràgrafs va resoldre ahir la socialdemòcrata Christine Lambrecht una dimissió que divendres ja havia avançat el popular diari Bild.
Va deixar passar el cap de setmana, tot i que no hi havia cap dubte que renunciaria. No perquè ho digués aquest mitjà, exponent de la premsa sensacionalista, sinó perquè el canceller Scholz no podia tenir cap motiu per mantenir-la en el càrrec.
La seva gestió a Defensa ha estat marcada per successius desgavells, l’últim dels quals, un missatge al ciutadà en format de vídeo domèstic en què parlava de la guerra d’Ucraïna enmig de la “petardada” i focs artificials habituals amb què Berlín rep habitualment l’Any Nou. Va ser la cirereta, en aquest cas inofensiva, després d’un any i escaig de gestió marcada per la guerra d’Ucraïna. Scholz li va confiar, el desembre del 2021, un ministeri complicat –cinc del total de 18 titulars han acabat dimitint, generalment envoltats en escàndols– en el seu tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals. L’inici de la invasió russa el va convertir en clau: el canceller va reaccionar a l’agressió sobre Ucraïna amb una declaració de govern en què anunciava un paquet de 100.000 milions d’euros per posar el dia un exèrcit antiquat i que havia patit successives retallades en temps de Merkel, de qui Lambrecht havia estat ministra de Justícia. A més d’activar la major inversió en defensa en dècades, Lambrecht havia de convertir en fets el compromís de solidaritat amb Ucraïna expressat per Scholz. Però mentre els socis verds es jugaven la credibilitat davant el seu electorat ecopacifista i insistien a subministrar armes a Kíiv, inclosos tancs, la primera “oferta” d’ajut de Lambrecht va consistir en 5.000 cascs per als soldats ucraïnesos. Semblava una paròdia grotesca, enmig de les necessitats de Kíiv i les pressions d’altres aliats de la Unió Europea (UE) i l’OTAN.
Amb moltes dificultats, Berlín va començar a subministrar tancs Gepard i Marder, però no els Leopard que reclama Ucraïna. També sistemes de defensa antiaèria, però no els Patriot capaços de neutralitzar els míssils més moderns russos. Kíiv ha acusat Scholz de lentitud en unes entregues, la responsabilitat de les quals correspon a Lambrecht.
Ella ha estat el fre, mentre la verda Annalena Baerbock, a Exteriors, demanava celeritat, amb el seu col·lega d’Economia, el també ecologista Robert Habeck, a qui correspon autoritzar les exportacions d’armament.
“Avui no és dia per nomenar un successor”, va dir Scholz ahir. Se suposa que el nom ha de sortir avui o demà. I que ha de ser una dona, per mantenir la paritat. Si no, s’hauria de remodelar el govern o renunciar a la paritat.